ÍNDICE DE CONTENIDOS Esta página web está hecha para facilitar la búsqueda en Internet y una revisión rápida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de fórmulas, gráficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis


 

- CAPÍTOL 9 -

-ELS PROBLEMES ESTRUCTURALS
DE L'AGRICULTURA-


MECANITZACIÓ AGRÀRIA I DIMENSIÓ DE LES EXPLOTACIONS

7.1. Introducció

Els processos -cada vegada més necessaris- de mecanització de l'empresa agrària, forçats per l'escassetat i caror de la mà d'obra, es troben limitats per la grandària superficial de l'explotació o conjunt d'explotacions on han d'ésser emprades les màquines en qüestió.

D'altra banda, al pagès li interessa conèixer racionalment les despeses que aquesta mecanització comporta ja que, fer-ho d'altra manera, només pot conduir a resultats completament oposats als que es pretenen aconseguir amb una bona gestió dels recursos disponibles.

Els exercicis o casos pràctics que es desenvolupen a continuació, ens determinaran, amb claredat, aquesta problemàtica i la seva solució més adient.



7.2. Primer exercici

Un vibrador per a oliveres, a la regió de l'Ebre, suspès a l'elevador hidràulic d'un tractor agrícola, treballa amb freqüències de 0 a 1.000 r.p.m. i amplària de 1,0-1,5 polzades, segons sigui el diàmetre de la branca de l'arbre tractat. Es mou mitjançant la presa de força del tractor de 50 CV (36,8Kw) de potència i motor de cicle Diesel. De l'anàlisi sistemàtica dels temps de treball, resultaren els següents valors mitjans:

- temps de desplaçament d'un arbre a l'altre: 40 seg.
- temps d'emmordassar una branca: 60 seg.
- temps de vibrar-la: 30 seg.
- temps mort per arbre: 10% del total.

El nombre de branques vibrades per arbre, per terme mitjà, és de cinc. Una xarxa plàstica, estesa a l'entorn de l'arbre, recull les olives que es desprenen per l'acció mecànica del vibrador. L'equip d'operaris que treballa en aquestes tasques és de 5 peons per cada vibrador utilitzat. El sistema manual o tradicional de collida del fruit, pres com a base de comparació, és el de "batollada" o "vareig", amb les mateixes xarxes que les emprades al mètode mecanitzat. Els operaris treballen "a preu fet" o "escarada", en funció dels kgs. de fruit collits. Es demana:

1r. Estudiar, mitjançant les despeses totals, l'equació que relaciona la superfície treballada i la producció expressada en Kgs./arbre, tot determinant el llindar de rendibilitat d'ambdós mètodes, sabent que la densitat de la plantació és de 100 peus per Ha., a marc real.

2n. Representar, gràficament, la corba de despeses, prenent en abscisses la superfície i en ordenades la producció per arbre. Trobar, endemés, la superfície que rendibilitza l'ús del vibrador per a produccions unitàries de 40, 50 i 60 Kgs./arbre, respectivament.

Les altres dades del problema són les següents:

-Preu del vibrador: 2.000.000'- ptes.
-Valor residual: 10%, amb una amortització de 5 anys de termini.
-Reparacions i recanvis: 8% anyal sobre el valor d'adquisició.
-Emmagatzematge, assegurances, impostos, taxes i interessos:
10% anyal sobre el valor d'adquisició.
-Mà d'obra: 700 ptes./operari i hora.
-Consum de greix del vibrador: 400 grs./h. a 500 ptes./kg.
-Despesa horària del tractor (sense operador): 2.000 ptes./h.
-Despesa de la recollida manual del fruit pel mètode tradicional de
vareig: 30 ptes./Kg.

SOLUCIÓ:

1r) El rendiment del vibrador, serà:

D = Desplaçament: 40 seg.
E = Emmordassar: 5•60 = 300 seg.
V = Vibrar: 5•30 = 150 seg.

Total = (D+E+V)•1,10 = 490•1,10 = 539 seg./arbre * 9 minuts/arbre

L'equació de despeses totals, és:

Despeses fixes:

* Amortització tècnica:

2.000.000 * 0,9
---------------------- = 360.000 ptes./any.
5

* Reparacions i recanvis:

2.000.000 * 0,08 = 160.000 ptes./any.

* Altres despeses fixes:

2.000.000 * 0,1 = 200.000 ptes./any.

TOTAL DESPESES FIXES: 720.000 ptes./any.

Despeses variables:

* Ús del tractor: 2.000 ptes./hora.

* Greix del vibrador:

400 grs./h. • 0,5 ptes./gr. = 200 ptes./h.

* Mà d'obra:

5 operaris • 700 ptes./op. i h. = 3.500 ptes./h.

TOTAL DESPESES VARIABLES: 5.700 ptes./h.



Per unitat superficial treballada, es tindrà, doncs, una despesa de:

5.700 ptes./h.• (9/60) h./arbre • 100 arbres./Ha. = 85.500 ptes./Ha.

Ara bé, essent N el nombre de Hes. treballades, les despeses totals unitàries amb vibrador, resultaran:

720.000
Cv =(------------- + 85.500) ptes./Ha.
N

Aleshores, essent P la producció unitària per arbre, les despeses de la recollida manual o tradicional del fruit, seran:

CM = 30 ptes./kg. • P kg./arbre • 100 arbres/Ha. = (3.000•P) ptes./Ha.

essent:
P = producció (kg./arbre) i N = Hes. treballades

2n) La representació gràfica de les funcions de despesa unitària (per unitat superficial), serà:


FIG. 9.9. Funcions de despesa unitària.


7.3. Segon exercici

Es planteja, al Delta de l'Ebre, la conveniència de constituir una petita associació d'agricultors arrossaires (amb personalitat jurídica de Cooperativa, Societat Agrària de Transformació, Comunitat de Béns,...) per a l'ús en comú d'una recol.lectora del cereal. A una primera fase, s'integren quatre propietaris, cadascun dels quals disposa d'una superfície de 10 Ha. . El magatzem per a la màquina el construeixen en un punt equidistant del centre de gravetat de les quatre finques, tal que suposi 0,5 h. de temps invertit per la màquina en el desplaçament (a raó de 10 Km./h. suposa 5 km. de recorregut mitjà). Posteriorment, sol.liciten la seva entrada a l'associació esmentada altres tres pagesos, amb les següents característiques particulars:

1.- Finca de 10 Ha. situada a 1,5 h. del magatzem.
2.- Finca de 8 Ha. situada a 1,0 h. del magatzem.
3.- Finca de 6 Ha. situada a 0,8 h. del magatzem.

La recol.lectora s'ha de desplaçar -a la fi de la jornada de treball, per repostar, greixar, netejar, etc.- al seu lloc de sortida. La jornada, en aquesta època de l'any, pot arribar fàcilment fins a les 12 h. de durada del treball.

Doncs bé, es demana:

1r.Determinar la funció de despeses totals unitàries.

2n.Establir un ordre de preferència per l'entrada a l'agrupació dels tres propietaris que ho sol.licitaren.

3r.Comparar les despeses per unitat superficial en el cas d'ésser,
solament, els quatre primers socis i en el cas d'ésser els set resultants de l'ampliació.

El cas pràctic que analitzem, a més a més, té les següents dades i restriccions operatives:

-Temps màxim de recollida de l'arròs: 25 dies.
-Preu de la recol.lectora: 10.000.000 ptes. amortitzable en 10 anys, amb un 20% de valor residual.
-Amplària de tall: 4,80 m.
-Potència del motor: 100 CV (73,6 Kw). Consum específic de combustible: 150 grs/CV i h.,
-Densitat gas-oil: 0,88 KGS./litre.
-Preu combustible: resulta a 39 ptes./l, tot descomptant les
subvencions a percebre directament o indirecta pel pagès.
-Consum de greix i oli: 0,4 kg./h. a 400 ptes./kg., amb un mòdul de greixatge de 4 grs./CV i h.
-Consum de valvolina: 0,04 Kg./h., a un preu de 1.000 ptes./kg.
-Reparacions i recanvis: 8% sobre el valor d'adquisició.
-Emmagatzematge, assegurances, impostos, taxes i interessos: 10% anyal sobre el valor d'adquisició.
-Mà d'obra del maquinista: 940 ptes./h., inclosa la seguretat social, assegurança d'accidents de treball i d'altres.
-Rendiment efectiu: 0,4 Ha./h.

SOLUCIÓ

1r) L'equació de despeses totals de la màquina, és:




Despeses fixes:

* Amortització tècnica (suposant un valor residual del 20%):

10.000.000 * 0,80
----------------------- = 800.000 ptes./any.
10

* Reparacions i recanvis:

10.000.000 * 0,08 = 800.000 ptes./any.

* Altres despeses fixes:

10.000.000 * 0,10 = 1.000.000 ptes./any.

TOTAL DESPESES FIXES: 2.600.000 ptes./any.


Despeses variables:

* Combustible:
1
150 grs./CV i h. •100 CV•------- l/grs. • 39 ptes./l.= 665 ptes./h.
880

* Oli i Greix:

0,4 Kg./h.* 400 ptes./kg. = 160 ptes./h.

* Valvolina:

0,04 kg./h. * 1.000 ptes./kg = 40 ptes./h.

* Mà d'obra: 940 ptes./h.

TOTAL DESPESES VARIABLES: 1.805 ptes./h.

Ara bé, essent N el nombre de Ha. treballades, les despeses totals unitàries conformaran l'equació:

2.600.000
C = (---------------- + 4.513) ptes./Ha.
N

ja que, per unitat superficial recol.lectada, es tindrà una despesa variable de:

1
1.805 ptes./h. -------- h./Ha. = 4.513 ptes./Ha.
0,4

(tot tenint en compte el rendiment efectiu, però no el real, que calcularem posteriorment).

La representació gràfica de la funció de despeses totals unitàries, es pot veure a continuació, i és una corba que té una assímptota horitzontal a la recta: C = 4.513 PTA/Ha.





FIG. 9.10. Funció de despeses totals unitàries.

2n) Considerant la jornada màxima de 12 hores, es tracta de determinar els rendiments reals de treball en la recol.lecció de cadascuna de les finques afegides 1, 2 i 3, respectivament. Així:



FIG. 9.11. Temps de desplaçament a les diferents finques.


Finca 1

Superfície: 10 Ha., situada a 1,5 h. del magatzem.

Durada de la jornada màxima de treball efectiu:

12 - (2*1,5) = 9 hores.

Temps efectiu: 10 Ha./0,4 Ha./h. = 25 h.

Nombre mínim de jornades necessàries:

25h./9h./jor. = 2,78 * 3 jornades.

Ara bé, donat que es precisen 3 jornades de treball de la màquina, això representa un temps de desplaçament de la mateixa de:

1'5h./viatge • 2 viatges/jornada • 3 jornades = 9 hores

10 Ha.
Rendiment real = ------------- = 0,29 Ha./h.
(25 + 9) h.



Finca 2

Superfície: 8 Ha., situada a 1,0 h. del magatzem.

Durada de la jornada màxima de treball efectiu:

12 - (2*1,0) = 10 hores.

Temps efectiu: 8 Ha./0,4 Ha./h. = 20 hores.

Nombre mínim de jornades necessàries:

20h.
------------ = 2 jornades, la qual cosa suposa un temps de
10h./jor.

desplaçament de la màquina de:

1,0 h./viatge * 2 viatges/jornada * 2 jornades = 4 hores.

8 Ha.
Rendiment real: ------------- = 0,33 Ha./h.
(20+4)h.


Finca 3

Superfície: 6 Ha., situada a 0,8 h. del magatzem.

Durada de la jornada màxima de treball efectiu:

12 - (2*0,8) = 10,4 h.

Temps efectiu: 6 Ha./0,4 Ha./h. = 15 h.

Nombre mínim de jornades necessàries:

15
------------- = 1,44 * 2 jornades, la qual cosa suposa un temps de
10,4h./jor.

desplaçament de la màquina de:

0,8 h./viatge • 2 viatges/jornada • 2 jornades = 3,2 hores

6 Ha.
Rendiment real = --------------- = 0,33 Ha./h.
(15+3,2)h.

Davant els resultats anteriorment obtinguts, pot establir-se un criteri de priorització mitjançant la comparació de les respectives despeses totals unitàries resultants de l'admissió a l'organització, per separat, de cadascun dels tres nous socis. Així, amb una superfície inicial de 40 Ha., de donar-se entrada a la finca 1, es tindrà una despesa variable de:

, que no és més que la mitjana aritmètica ponderada d'aquest tipus de despeses.

Les despeses totals unitàries, seran:

2.600.000
C1 = ---------------- + 4.855 = 56.855 ptes./Ha.
50

Operant de la mateixa manera, per al supòsit d'admissió inicial de la finca 2, tindrem:


En aquest cas, les despeses totals unitàries seran:

2.600.000
C2 = ---------------- + 4.672 = 58.839 ptes./Ha.
48

Per últim, en el cas d'admissió inicial de la finca 3, tindrem un cost de:

En aquest cas, les despeses totals unitàries seran:

2.600.000
C3 = ---------------- + 4.637 = 61.159 ptes./Ha.
46
Així, doncs sota aquest punt de vista, les despeses totals unitàries seran mínimes admetent, en primer lloc, la finca 1. Raonablement, després hauríem de repetir les operacions per saber si, a continuació, s'hauria d'admetre la finca 2 o la finca 3.

Un altre criteri més senzill consisteix, simplement, a analitzar comparativament el rendiment real de la màquina a totes tres finques. Així, seguint el criteri de màxim aprofitament de la màquina, l'ordre de preferència restaria establert de la següent manera:

Finca 2 ---- 0,33 Ha./h.
Finca 3 ---- 0,33 Ha./h.
Finca 1 ---- 0,29 Ha./h.

que no coincideix, com es veu, amb el criteri purament economicista anterior.


3r) Les despeses per unitat superficial, en el cas estricte dels quatre socis fundadors, seran:

Superfície: 40 Ha., situades a una mitjana de desplaçament de 0,5 h. del magatzem.

Durada de la jornada màxima de treball efectiu:

12 - (2*0,5) = 11 h.

Temps efectiu: 40 Ha./0,4 Ha./h. = 100 h.

Nombre mínim de jornades necessàries:

100 h.
------------ = 9,1 * 10 jornades, la qual cosa suposa un temps
11 h./jor.

de desplaçament de:

0,5 h./viatge * 2 viatges/jornada * 10 jornades = 10 hores.


40 Ha.
Rendiment real = ------------------ = 0,36 Ha./h.
(100 + 10)h.


Aleshores, l'equació de despeses totals unitàries, ens oferirà:

2.600.000 1.805
C = ------------------ + ------------ = 70.014 ptes./Ha.
40 0,36

tot tenint en compte la despesa variable originada pel rendiment real estimat.

Nogensmenys, en considerar l'agrupació completa amb els 7 socis, es tindria una superfície total de:

4*10 + 10 + 8 + 6 = 64 Ha.

Temps total invertit:

110 + 34 + 24 + 18,2 = 186,2 h.

Rendiment real mitjà:

64 Ha.
---------- = 0,34 Ha./h.
186,2 h.

i la despesa total unitària, resultarà ésser:

2.600.000 1.805
C = ---------------- + ---------- = 45.934 ptes./Ha.,
64 0,34

la qual cosa suposa una reducció del 34,4% en les despeses unitàries si ho comparem amb el cas dels quatre socis fundadors.


7.4. Conclusions

a) Es curiós observar, en el segon cas pràctic, que -tot i essent millor el rendiment real del treball de la màquina quan només intervenen les finques dels quatre primers associats- la despesa per unitat superficial es redueix notòriament en entrar al grup els tres darrers propietaris. Això és degut a la forta reducció dels costos fixos unitaris induïda per l'ampliació de la superfície efectivament treballada.

b) D'altra banda, els jornals totals invertits en la recol.lecció de les set finques associades, són els següents:

10 + 3 + 2 + 2 = 17 jornades

Havent-se fixat en 25 dies el temps prudencial destinat a la recol.lecció de l'arròs al Delta de l'Ebre, en una campanya normal (per raons climatològiques i derivades del propi cicle del conreu), vegem que encara manquen 8 dies per exhaurir dit termini, la qual cosa indueix a pensar en la conveniència de donar entrada a més finques a l'associació per a l'ús en comú de la maquinària, amb l'objectiu fonamental de reduir la despesa total unitària, sense desaprofitar, per això, jornades de màquina.

c) Tanmateix, en considerar els preus actuals de lloguer a tercers d'aquesta operació de recol.lecció de l'arròs al Delta, que són de l'ordre de 30.000 ptes./Ha., ens adonarem que és preferible llogar l'esmentada operació fins que la superfície no sigui superior a les 102 Ha., tal com es dedueix de la representació gràfica de la FIG. 9.4.

També es pot deduir, analíticament, el preu-llindar esmentat mitjançant l'equació:

2.600.000 2.600.000
30.000 = ---------------- + 4.513 ; N = ----------------- = 102 Ha.
N 25.487

Cal considerar, en tal aspecte, que la recol.lecció d'aquestes 102 Ha. suposaria, amb un rendiment real de 0,36 Ha./h., un nombre mínim de jornades necessàries per a l'operació de:

102 Ha.
----------------- = 283 h. * 24 dies ,
0,36 Ha./h.

que s'ajustaria prou bé als 25 dies prefixats com a màxim.

Per sota d'aquesta superfície de 102 Ha., només tindria sentit adquirir la màquina directament per part de l'agrupació de propietaris quan es confiï en utilitzar-la, endemés, per altres funcions complementàries , o bé quan es prevegin dificultats per trobar màquines de lloguer al mercat del ram.

d) S'ha de fer constar, a la fi, que la majoria de les màquines existents al mercat, avui per avui, tenen una amplada del barreró de tall superior, fins i tot, de 6 metres, amb rendiments de treball (i preus d'adquisició) raonablement superiors a les recol.lectores emprades en el cas pràctic que acabem de desenvolupar a l'epígraf precedent 7.3.

e) Diverses conseqüències generals es dedueixen dels estudis anteriors. En primer lloc, són evidents les fortes variacions del cost segons el nombre d'hores d'utilització de la màquina (corba fortament decreixent en el seu primer tram). Això és important als efectes de fugir d'una mecanització irracional com la que ens referíem a la introducció d'aquests casos pràctics. L'apropament a valors, cada vegada inferiors, de les despeses d'utilització de la maquinària requereix, per tant, un cert nombre d'hores o bé de superfície que determina una certa grandària de l'explotació tendent a l'òptim, sota el punt de vista exclusiu de la mecanització.

f) Una altra conseqüència immediata sorgeix de l'anterior, i propugnaria la institució de centres de maquinària en zones de microexplotació que permetin, mitjançant la seva plena utilització, unes despeses mínimes per a l'usuari. La diferència entre el cost d'utilització de maquinària pròpia i la gestionada en règim col.lectiu (emprada en X explotacions agràries durant un nombre d'hores corresponent a les despeses tendents al mínim) suposa un marge suficientment considerable com per aconsellar el recurs -d'ésser possible- a la maquinària llogada, encara acceptant un cert benefici per a l'empresari arrendador, bé sigui aquest individual o cooperatiu.


7.5. Mecanització a la regió de l'Ebre

Pel que es refereix al territori objecte del nostre estudi diferenciat, podem veure com ha evolucionat, en el període 1982-89, el cens de maquinària agrícola en règim de propietat exclusiva de les explotacions agràries de la zona, segons les diferents màquines emprades, que veurem a continuació. a) Tractors: per al conjunt de la regió, el seu nombre s'ha incrementat en un 8,82% en el període esmentat, mentre que al conjunt de Catalunya ho feia solament en un 5,20%. b) Motocultors: de la mateixa manera, el seu nombre s'incrementa en un 8,77% mentre al conjunt nacional català ho fa, de manera semblant, en un 9,60%. c) Segadores i batedores de cereals: aquí, la diferència relativa a favor de la regió de l'Ebre és molt significativa, ja que el nombre d'aquestes màquines creix un 134,18% a la regió mentre que al conjunt català ho fa només un 2,50% tot destacant, singularment, l'increment que es produeix a la comarca de Ribera d'Ebre, on es passa de 6 a 90 unitats. d) Recollidores-empaquetadores (de palla o fenc): també aquí es produeix un increment important a la regió de l'Ebre (76,92%), si bé és cert que el nombre d'aquestes màquines resulta escassament significatiu per la seva quantia en termes absoluts. Altrament, al conjunt català, l'increment per aquest concepte és del 20,98% .