¿Cómo citar estas ¿Cómo poner un
|
|
Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis
- CAPÍTOL 9 -
-ELS PROBLEMES ESTRUCTURALS
DE L'AGRICULTURA-
LA GRANDÀRIA DE LES EXPLOTACIONS
Precisament, un altre dels problemes estructurals que produeix el creixement econòmic és el reajustament en la grandària de les explotacions agrícoles. Aquesta circumstància és de gran importància a la regió catalana de l'Ebre, considerant el pes específic del sector agrari en l'economia regional.
En efecte, la capitalització exigeix un augment de la superfície de l'explotació per tal que la utilització dels nous actius productius sigui rendible ("explotacions viables"), especialment pel que fa referència a la maquinària, com tindrem ocasió d'estudiar posteriorment. D'altra banda, d'incrementar-se la productivitat de la mà d'obra, els agricultors poden tenir explotacions majors. Cal aclarir que es considera una dimensió òptima, aquella que aconsegueix un nivell de producció que es correspon amb el punt mínim de la corba de despeses mitjanes totals a llarg termini.
El quadre següent il.lustra l'evolució en set anys de la grandària de les explotacions agrícoles a Holanda, temps enrera:
QUADRE Núm.: 9.11.
EVOLUCIÓ DE LA GRANDÀRIA I EL NOMBRE DE LES EXPLOTACIONS A HOLANDA (en 000.)
Els agricultors tenen la pretensió justa que s'elevi el seu nivell de vida i no davalli amb relació als nivells de vida d'altres sectors de l'economia. Però això, tot just, només s'aconsegueix quan les explotacions tenen la dimensió òptima.
Vegem, per raonar una teoria sobre la dimensió de l'explotació, unes estadístiques calculades per a USA, on classificaven les explotacions en diversos tipus, segons la seva dimensió, pel volum de vendes o ingressos als anys 1960 i 1967, així:
QUADRE Núm.: 9.12.
EXPLOTACIONS SEGONS VOLUM DE VENDES A USA
FONT: United States Department of Agriculture, 1970.
A aquesta estadística es palesa l'increment del nombre d'explotacions amb vendes elevades en relació a les més petites, durant el període de temps analitzat.
Després, es va realitzar el següent càlcul:
despeses
d = --------------- i es va relacionar amb els ingressos totals,
ingressos
obtenint-se, posteriorment, la següent gràfica:
FIG. 9.6. Dimensió òptima segons el tipus d'explotació a USA.
Vegem com la dimensió òptima sols la tenen les explotacions dels tipus I i II i les restants no, d'aquí el seu baix nivell de rendes.
L'ideal seria, òbviament, que totes les explotacions fossin del tipus II; en aquest cas, en lloc de més de 3.106 explotacions, només n'hi hauria 1.106, i, d'aquesta mena, s'obtindria un 24% d'augment de la producció (o una reducció de recursos del 19%).
Però, aquesta reestructuració tindria un problema afegit: l'aparició d'excedents i, per tant, la caiguda de preus, tot seguint les lleis implacables de l'oferta i la demanda que, dissortadament, no tenen en compte que al món encara hi ha molts països on es pateix fam.
Altrament, les dues figures següents, procedents d’elaboració pròpia a partir de les dades fornides per l’USDA (United States Department of Agriculture. The Economist, 11/02/1995) ens mostren l’evolució temporal, en sentit contrari, del nombre d’explotacions i de la dimensió mitjana de les mateixes als païssos més desenvolupats. A saber:
FIG. 9.7. Evolució de la grandària mitjana (en acres) de les explotacions a l’estat de Kansas (USA) en el període 1951-1993.
Equivalència de les mesures superficials entre el sistema britànic i el sistema mètric decimal:
1 acre = 4.840 iardes2 = 4.046,84 m2
FIG. 9.8. Evolució del nombre d’explotacions agràries (en milers) a l’estat de Kansas (USA) en el període 1951-1993.
Volver al INDICE DE CONTENIDOS de esta tesis