ÍNDICE DE CONTENIDOS Esta página web está hecha para facilitar la búsqueda en Internet y una revisión rápida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de fórmulas, gráficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis


 

- CAPÍTOL 9 -

-ELS PROBLEMES ESTRUCTURALS
DE L'AGRICULTURA-


CAUSES I APARICIÓ DE LA PROBLEMÀTICA

2.1. Introducció

Una vegada fetes totes aquestes consideracions prèvies sobre el concepte d'elasticitat i la seva aplicabilitat a la quantificació dels problemes econòmics agraris, vegem que un dels costos més evidents del creixement econòmic és l'aparició de problemes estructurals. Al sector agrícola hi ha una sèrie de canvis del costat de l'oferta i també de la demanda que provoquen l'aparició d'aquests problemes estructurals.


2.2. Modificacions de la demanda agrària

Sabem, per la llei d'Engel, que les despeses dels consumidors, en diferents béns i serveis, augmenten quan el seu nivell de renda s'eleva, però això ocorre en diferents proporcions.

Per a quantificar la modificació de la demanda d'un article quan varia la renda tenim el concepte d'Elasticitat-renda al qual ens hem referit acuradament en l'epígraf anterior. Els aliments, en els països avançats, tenen elasticitat-renda de la demanda menor que 1 (el consum augmenta menys que la renda) i àdhuc, en els béns inferiors és negatiu (el consum disminueix amb l'augment de la renda). Vegem, com a dada prou il.lustrativa (veure l'epígraf 5), l'estructura de les despeses dels consumidors espanyols:

-----

Vegem, que hi ha una disminució del % de renda que els espanyols dediquen als aliments; però les despeses totals en alimentació van créixer en un 1'9% anyal al decenni estudiat; en aquest període, el creixement de la població va ésser de l'1% anyal; així, doncs, les despeses en alimentació per persona augmentaren.

Tanmateix, la veritable situació és que ha canviat l'estructura del consum dels productes agraris, perquè l'augment ha estat major en els serveis incorporats a l'aliment (sector comercialitzador). Això determina l'augment del sector comercialitzador en detriment dels agricultors, ja que l'increment del valor de la producció final del sector agrícola en l'augment de les despeses dels consumidors en alimentació és una proporció cada cop menor.

Vegem, com a exemple il.lustratiu, els preus al detall i en el camp de certs productes agraris (productes lactis a USA), en dos períodes de temps diferents:
FIG. 9.3. Participació dels subsectors sobre el producte total agrari (%) a l’Estat espanyol.


Vegem a continuació el diferencial entre la productivitat de l'agricultura (Valor Afegit Brut al cost dels factors per persona ocupada a l'agricultura) i la productivitat en el conjunt de l'economia (Producte Interior Brut al cost dels factors per persona ocupada al conjunt de l'economia).

El càlcul d'aquest diferencial s'elabora amb quatre variables que es comporten de manera independent i a vegades contrària. Per aquest motiu la seva evolució presenta variacions molt significatives.

Quant a l'evolució del Valor Afegit Brut per persona ocupada a l'agricultura, vegem que aquest rati passa a Catalunya de 658.300 ptes. (1981) a 2.166.600 ptes (1989), cosa que representa una augment, en pessetes correts, del 229,1%. A Espanya, l'increment fou del 172,4%. Aquest impressionant augment de productivitat ve donat, en part per la important disminució de la població ocupada a l'agricultura catalana i espanyola, qüestió que ja ha estat comentada anteriorment. Des del 81 fins al 89 s'ha doblat el Valor Afegit Brut del sector agrari català amb un 29% menys d'ocupats.

L'evolució d'aquest rati per al conjunt de l'economía és més suau que a l'agricultura. A Catalunya passa de 1.619 milers de PTA (1981) a 3.733 milers de PTA (1989) la qual cosa representa un augment del 130,6%. A Espanya l'increment fou de 135%.

Aquest diferent comportament ve donat per un increment menor del PIB que el VAB agrari i el creixement de l'ocupació al final del període (11,8%).

QUADRE Núm.: 9.8.
EVOLUCIÓ DE LA PRODUCTIVITAT AL CONJUNT DE L'ECONOMIA


QUADRE Núm.: 9.9.
EVOLUCIÓ DE LA PRODUCTIVITAT A L'AGRICULTURA



FIG. 9.4. Productivitat: agricultura sobre el total de l'economia a Catalunya i a Espanya 1981-1989.

Arran de tot el que hem comentat i sense passar per alt que estem tractant amb ratis agregats que no mostren les diferències internes del propi sector agrari (p.e. els porcicultors o els productors de fruita seca segur que tenen uns resultats diferents), en el període 81-89 s'experimenta una aproximació molt important en la productivitat de l'agricultura als altres sectors econòmics. Aquesta aproximació ha estat més acusada al sector agrari català que a l'espanyol .
Hem de plantejar la Política Agrària, doncs, considerant aquesta evolució i tendència dels sector agrari, ja que tant el consum d'una població amb nivells de vida creixents, com la pròpia transformació de l'estructura productiva del sector agrícola, porten a una disminució palesa de la importància relativa de l'agricultura al sistema econòmic general i a l'existència de un determinat problema social (èxode rural).