ÍNDICE DE CONTENIDOS Esta página web está hecha para facilitar la búsqueda en Internet y una revisión rápida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de fórmulas, gráficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis


 

- CAPÍTOL 8 -

- EL PROBLEMA DE L'AMIDAMENT DE SUPERFÍCIES -

ALGUNES NOTES D'INTERÈS

La primera cosa que -sota el nostre punt de vista- ha de fer l'interessat en conèixer amb exactitud la superfície de la seva finca és recabar els serveis professionals d'un tècnic competent en la matèria. En disposar dels resultats del treball encomanat (normalment acompanyats d'un plànol a escala de la finca o terreny en qüestió) podrà començar a plantejar-se algunes consideracions no necessàriament perfeccionistes o bizantines. Veurem, en primer lloc, que al sistema mètric decimal s'utilitza l'hectàrea = 1 Ha. = 1Hm2 = 10.000 m2 i els seus submúltiples: l'àrea= 1Dm2 = 100 m2, i la centiàrea= 1 m2. D'aquesta manera, per exemple, un predi tal que la seva superfície sigui de 13.427 m2 direm que té una cabuda d'1 Hectàrea, 34 àrees i 27 centiàrees, que representem així: 1-34-27 = 1,3427 Ha. També, segons les zones, s'utilitzen diverses unitats locals de superfície; així, en el Camp de Tarragona s'utilitza el jornal equivalent a 3.802 m2; a Girona la vessana = 2.188 m2; a Castella la fanega = 6.440 m2, al País Valencià la fanegada = 830 m2, en els països anglosaxons l'acre = 4.047 m2; i així moltes més. A les comarques de l'Ebre, com és ben sabut, s'utilitza el jornal de terra del país:1 jt = 2.190 m2, raó per la qual 1 Ha. té, aproximadament: 10.000/2.190 = 4,56621 * 4,57 jt.

D'acord amb això, la finca que hem citat anteriorment tindria una cabuda de 13.427/2.190 = 6,1310502...jt. S'ha d'observar que es tracta d'un nombre racional i fraccionari del qual hem anotat les set primeres xifres decimals, si bé la divisió efectuada no és exacta, raó per la qual podríem haver escrit moltíssimes més xifres (es tracta d'una fracció decimal impròpia i inexacta). Tanmateix, a efectes pràctics, ens quedarem només amb la part entera i les dues primeres xifres decimals, amb la qual cosa sabrem les centèsimes o "cèntims" de jornal que té la finca que estudiem. En aquest cas, doncs, seran 6 jt i 13 "cèntims".

Convé, però, conèixer el valor de la tercera xifra decimal, perquè això ens permetrà d'ajustar el valor de la segona xifra decimal per excés (quan l'esmentada xifra de les mil•lèsimes sigui 5, 6, 7, 8 ó 9) o bé per defecte (quan la xifra de les mil•lèsimes sigui 0, 1, 2, 3 ó 4). Així, si la finca anterior tingués una extensió de 13.439 m2, això equivaldria a: 13.439/2.190 = 6,1365297...jt, o sigui, 6 jt i 14 "cèntims". Si la superfície fóra de 13.435 m2. equivalents a 6,1347032... jt, hauríem d'haver recorregut a la quarta xifra decimal: llavors, a l'haver un 7 a la xifra de les deu mil•lèsimes, hauríem apropat a 5 la de les mil•lèsimes i, conseqüentment, a 4 la de les centèsimes, raó per la qual també acabaríem enregistrant una extensió superficial de 6 jt i 14 "cèntims".

S'ha de considerar, tanmateix, que manca de sentit pràctic el fet d'aprofundir en la recerca d'exactituds inscripcionals quan les pròpies tècniques topogràfiques planimètriques toleren certs marges d'error en la superficiació de les finques rústegues . Els intervals d'admissibilitat oscil.len des del *3% al determinat per la fórmula clàssica: (on E representa l'error admissible en centiàrees i F la superfície de la finca expressada en àrees). Així doncs, aplicant ambdós criteris a la finca del primer exemple (13.427 m2), es tindrien els següents resultats:

- PRIMER CRITERI: L'error admissible serà del *3% (*402,81m2), amb un interval d'admissibilitat: 13.829'81 m2 - 13.024,19 m2.

- SEGON CRITERI (més rigorós):
, que representa, aproximadament, un 0'7% d'error relatiu, amb un interval d'acceptació: 13.518,74 m2 - 13.335,26 m2 (33-FRANQUET, 1980).

S'observa, així mateix, que hem anat expressant la superfície en mesura del país tot dividint la superfície expressada en m2 per 2.190, i no multiplicant aquesta superfície donada en hectàrees per 4,57 jt/Ha., perquè aquest factor de conversió, tal que la seva obtenció s'ha explicat anteriorment, no és més que una aproximació útil en altres casos i per a la realització de càlculs ràpids o de tempteig. Efectivament, d'haver-ho fet això, la finca tindria una extensió superficial de: 1,3427 Ha. 4,57 jt/Ha. = 6,136139 jt, això és, 6 jt y 14 "cèntims" en lloc dels 6 jt i 13 "cèntims" que li corresponen en més propietat .

A l'annex núm. 6 del nostre estudi, i amb la finalitat de facilitar als interessats el procés de càlcul, adjuntem la taula de conversió superficial o reducció d'hectàrees a jornals de terra, mesura comú del país a la regió de l'Ebre. Per tal d'operar correctament amb la matèria, haurem de cercar la xifra més propera que figura a la taula, sense que l'error comès amb la dita aproximació sigui, en cap cas, estimable. Veiem, d'aquesta manera, com a la finca que ens ha servit per a desenvolupar l'exemple pràctic anterior, de superfície: 6,13 jornals de terra, li correspondria, d'acord amb aquesta taula, una superfície de: 6,1 jt = 1,3359 Ha., a la qual hauríem d’afegir 3 cèntims de jornal, o sia, 3 x 21,9 = 65,7  66 m2, amb la qual cosa ens quedarà:1,3359 + 0,0066 = 1,3425 Ha. xifra aquesta coincident amb les determinacions efectuades anteriorment.

Un altre error que hem vist cometre més d'un cop, en escriptures públiques, apareix quan -possiblement amb la finalitat d'aconseguir una major precisió- es pretén registrar submúltiples del m2. Sigui, v.gr. una finca d'extensió 23.824,71 m2, això és: 2-38-24-71 (2 hectàrees, 38 àrees, 24 centiàrees i 71 deu mil.liàrees); doncs bé, equivocadament solen escripturar-se: "71 mil.liàrees", sense tenir en compte que les unitats de superfície van de 100 en 100, amb la qual cosa, en realitat, s'està parlant de 23.831,10 m2 en lloc dels 23.824,71 m2 correctes. De no voler-se utilitzar el submúltiple "deu mil.liàrees" també podria parlar-se de "7,1 mil.liàrees" que, com es ben notori, resulta prou diferent de les "71 mil.liàrees" erròniament expressades (33-FRANQUET, 1980).