ÍNDICE DE CONTENIDOS Esta página web está hecha para facilitar la búsqueda en Internet y una revisión rápida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de fórmulas, gráficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis



-- CAPÍTOL 7 -

- ANÀLISI ESTADÍSTICA -



PROGNOSI

2.1. Relativa al nombre total d'explotacions

Creiem, arribats a aquest punt, que pot ésser interessant disposar d'una predicció o prognosi fiable referent al capteniment futur de certes variables que estem utilitzant en el nostre estudi. Concretament, ens en referirem a dues: el nombre total d'explotacions agràries (amb terres i sense terres) i la superfície total censada. D'aquesta mena, podem resumir els quadres següents, en base a les dades corresponents als censos agraris oficials dels anys 1962, 1972, 1982 (elaborats per l'Institut Nacional d'Estadística) i el darrer referit a l'any 1989. A saber:

QUADRE NÚM. 7.3.
EVOLUCIÓ TEMPORAL DEL NOMBRE TOTAL D'EXPLOTACIONS

FONT: Elaboració pròpia.

Les regressions lineals mínimo-quadràtiques corresponents a les quatre comarques constituents de la 5a regió o "Vegueria de l'Ebre", així com el total de la mateixa, són les següents.

f) Consideracions metodològiques:

Per determinar fefaentment el grau de satisfactorietat de l'ajust lineal anterior -l'estudiarem, només, per raons òbvies d'espai i temps, referit al conjunt territorial regional-, convé calcular altres estadístics o paràmetres, per la qual cosa establirem el següent quadre o taula auxiliar de càlculs:


QUADRE Núm. 7.4.
TAULA AUXILIAR DE CÀLCUL


Ara bé, entre les variables del problema t i y suposem l'existència d'una certa relació de causalitat, que també es pot manifestar mitjançant el contrast d'hipòtesi adequat, utilitzant la distribució t de Student (Gosset). La forma d'aquesta distribució és molt semblant a la de la corba o funció de densitat normal; és simètrica, amb mitjana zero, però existint una probabilitat lleugerament superior d'obtenir valors situats entre ambdues cues .

Així doncs, contrastarem la hipòtesi d'independència entre les variables t i y, emprant com a estadístic de contrast:



Amb un nivell de significació del contrast d'hipòtesi del 5% (=0'05), la regió crítica serà:


, com es dedueix de la taula següent:


QUADRE Núm.: 7.5.
PERCENTILS DE LA DISTRIBUCIÓ t*


FONT: Statistical Tables de Fisher i Yates.
NOTA: Quan la taula es llegeix de baix cap a dalt, s'ha d'anteposar un signe menys als valors tabulats. La interpolació ha de realitzar-se emprant els recíprocs dels graus de llibertat.

Com sigui que: -4,303 < 2,531 < 4,303, s'accepta la hipòtesi d'independència entre ambdues variables del problema. Així doncs, podem afirmar que, des de les poques dades que es disposa, la variable y no depèn de t, amb la qual cosa, la fiabilitat de les prediccions efectuades tan sols és relativa.

Alternativament, podríem contrastar la hipòtesi nul.la d'absència de relació o dependència entre ambdues variables del problema. Per això ens referirem a una taula especial que ha estat calculada sobre la base de la distribució mostral de r quan les variables són valors mostrals provinents de poblacions que tenen, aproximadament, la forma de distribucions teòriques de probabilitat normal. A saber:

QUADRE Núm.: 7.6.
VALORS MÀXIMS DE r*


FONT: Statistical Tables de Fisher i Yates.

Acceptant, doncs, que es tracta de poblacions normals, es descarta la hipòtesi nul.la d'absència de correlació al nivell de significació * si el valor de r calculat per al conjunt de parells de dades excedeix de r*/2 o si és menor de -r*/2/2. Altrament, si el valor en qüestió es troba entre ambdós, podríem afirmar que el coeficient de correlació no és pas significatiu, procedint aleshores fer els contrasts d'hipòtesis als nivells de significació de 0,05, 0,02 i 0,01.

Aplicant-ho al nostre cas, vegem que: r0,025 =-0,950 per a n=4, per tal que el resultat fos significatiu al 5% de nivell. Com sigui que: r = -0,873 > -0,950, es pot atribuir el resultat a l'atzar, i la relació observada en aquesta petita mostra (n=4) no és prou estreta com per justificar fefaentment una relació efectiva entre les variables y i t.

Tanmateix -encara més- esdevindria emprant els altres nivells de significació de l'1% i del 2%.

g) Conclusions:

S'observa, en els cinc casos o territoris analitzats, una tendència a la disminució del nombre d'explotacions en els propers anys, ja que els coeficients de regressió i de correlació són negatius en tots els casos.

Nogensmenys, s'ha de tenir en compte les diferències de fiabilitat de les prediccions esmentades, en base al corresponent valor del coeficient de correlació lineal o bé del seu quadrat: R = r2 (coeficient de determinació o crític). Casualment, la "bondat" de les expressades regressions augmenta en el mateix ordre que han estat contemplats els territoris en el nostre estudi.

Així, doncs, podríem resumir els resultats obtinguts mitjançant el següent quadre :

QUADRE NÚM.: 7.7.
PROGNOSI DEL NOMBRE D'EXPLOTACIONS A LA REGIÓ DE L'EBRE



FONT: Elaboració pròpia.


FIG. 7.1. Evolució temporal del nombre total d’explotacions agràries.

2.2. Relativa a la superfície total de les explotacions

De la mateixa manera, en base a les dades dels censos oficials agraris, podríem estimar l'evolució futura de la superfície total ocupada per les explotacions agràries a la Regió de l'Ebre.

Les dades disponibles, d'entrada, són les següents:

QUADRE NÚM.: 7.8.
EVOLUCIÓ TEMPORAL DE LA SUPERFÍCIE TOTAL DE LES
EXPLOTACIONS (Ha.)
Les especificacions referents a les diferents regressions mínimo-quadràtiques portades a terme per a cada territori analitzat, es poden veure a continuació, per a cadascun dels territoris estudiats.
f) S'observa, a totes quatre comarques integrants de la regió de l'Ebre, un capteniment força erràtic de l'evolució de la superfície ocupada per les explotacions agràries, amb coeficients de correlació molt baixos entre ambdues variables analitzades (a excepció, potser, de la comarca del Baix Ebre). En qualsevol cas, del conjunt regional sembla detectar-se una tendència a mantenir la superfície conreada o bé, fins i tot, a incrementar-la molt lleugerament. Això contrasta fortament en allò que es produeix al conjunt provincial i, encara amb més claredat, al conjunt nacional català, on la tendència a la disminució del nombre i superfície ocupada per les explotacions agràries, per als propers anys, sembla prou indiscutible.

Els resultats anteriors els podríem resumir al següent quadre:

QUADRE NÚM.: 7.9.
PROGNOSI DE LA SUPERFÍCIE DE LES EXPLOTACIONS A LA REGIÓ DE L'EBRE (Ha.)



FONT: Elaboració pròpia.


FIG. 7.2. Evolució temporal de la superfície total de les explotacions.

Així d'altra banda, segons les dades que disposem dels tres primers censos agraris d'Espanya, la grandària mitjana de les explotacions havia estat la següent:

QUADRE Núm.: 7.10.
GRANDÀRIA MITJANA HISTÒRICA DE LES EXPLOTACIONS A LA REGIÓ DE L'EBRE (Ha.)

De qualsevol manera, com a conseqüència directa de l'evolució previsible, a la regió de l'Ebre, d'ambdues variables analitzades (nombre d'explotacions i superfície que ocupen), la dimensió mitjana de les explotacions pot evolucionar del següent mode:




QUADRE NÚM.: 7.11.
PROGNOSI DE LA GRANDÀRIA MITJANA DE LES EXPLOTACIONS A LA REGIÓ DE L'EBRE (Ha.)



FONT: Elaboració pròpia.

A continuació, es pot veure un gràfic amb l’evolució previsible de la grandària mitjana de les explotacions agràries existents a les quatre comarques de la regió catalana de l’Ebre, en base a les xifres reflectides al quadre núm. 7.11. A saber:

FIG. 7.3. Evolució temporal de la grandària mitjana de les explotacions.

El quadre anterior ens fa ben palès, que, d'una manera minsa però generalitzada a tot el territori regional, la dimensió mitjana de les explotacions agràries té tendència a créixer en el futur, encara que potser a un ritme inferior al desitjable per a la formació d'economies d'escala, i per facilitar els processos de mecanització, tot seguint les orientacions productives i estructurals dimanants de la política agrària comunitària. La darrera columna del quadre anterior ens assenyala l'increment percentual acumulatiu anyal d'aquesta variable, per a cada cas, el llarg del període analitzat de 23 anys de durada.

Caldria, doncs, per part dels poders públics, emprendre una decidida política estimuladora de l'increment de la dimensió de les explotacions agràries, amb tots els avantatges de tipus fiscal i social que s'escaiguin.