�NDICE DE CONTENIDOS Esta p�gina web est� hecha para facilitar la b�squeda en Internet y una revisi�n r�pida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de f�rmulas, gr�ficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
Jos� M� Franquet Bernis



-- CAP�TOL 7 -

- AN�LISI ESTAD�STICA -



1. ELS PAR�METRES M�S SIGNIFICATIUS

S'ha realitzat, per als set territoris objecte del nostre estudi, la determinaci� de les diferents mesures del valor central i de la dispersi�-concentraci� dels valors de la variable aleat�ria estad�stica (superf�cie de les explotacions agr�ries) en la corresponent distribuci� de freq��ncies. Els resultats obtinguts es resumeixen en el seg�ent quadre:

QUADRE N�m. 7.1
SUPERF�CIE DE LES EXPLOTACIONS
(Valors Centrals)



FONT: Elaboraci� pr�pia.

QUADRE N�m.: 7.2.
SUPERF�CIE DE LES EXPLOTACIONS
(Mesures de dispersi� i d'altres)



FONT: Elaboraci� pr�pia.

Pel que es refereix a la caracteritzaci� del valor central, veurem que G. UDNY YULE, estad�stic angl�s, en la seva Introducci� a la Teoria de l'Estad�stica, ha precisat les condicions que ha de complir una bona caracteritzaci� del valor central d'una s�rie . En resum s�n les seg�ents:

a) La caracter�stica del valor central ha d'�sser definida objectivament a partir de les dades de la s�rie, sense que hagi lloc a intervenir cap apreciaci� subjectiva de l'estad�stic.

b) Ha de dependre de totes les observacions de la s�rie, a ser possible. Assenyalem que, nogensmenys, hi ha vegades que es planteja el problema de decidir si s'ha de tenir en compte una observaci� que �s not�riament diferent de totes les altres del seu conjunt, o b� si pot �sser rebutjada per considerar que tal observaci� t� car�cter excepcional, degut a algun factor fortu�t o estrany a la s�rie com, per exemple, una errada d'observaci�.

c) Ha de tenir, en la major mesura possible, una significaci� concreta, senzilla i f�cil de comprendre. Si es t� en compte que molts dels valors centrals de les s�ries han de ser utilitzats per persones generalment poc familiaritzades amb la ci�ncia Estad�stica, es compr�n la prefer�ncia que en la realitat s'ha donat a la mitjana aritm�tica com a caracter�stica del valor central que gaudeix aquesta propietat, d'una interpretaci� senzilla.

d) Ha de ser de c�lcul f�cil i r�pid.
e) Ha de ser poc sensible a les fluctuacions del mostreig. Freq�entment les observacions s'efectuen, no precisament sobre el conjunt complet d'elements a estudiar, sin� nom�s sobre una part d'aquests que reben el nom de mostra. Les observacions fetes sobre els elements components de la mostra constitueixen la s�rie estad�stica de la qual es determina el valor central. �s evident que, "a priori" no pot assegurar-se que el valor central corresponent a la mostra adoptada coincideixi exactament amb el valor central que s'obtindria si es fes una s�rie estad�stica que abarqu�s tot el conjunt complet d'elements a estudiar, ni que coincideixin, si m�s no, amb els corresponents a diferents mostres que s'escollissin a l'atzar. Ara b�, tenint en compte que en la pr�ctica es procedeix gaireb� sempre per t�cniques de mostreig probabil�stic, conv� que la caracter�stica escollida del valor central sigui de tal naturalesa que aquest valor central sigui sensiblement el mateix per a les diferents mostres .

f) Ha de ser adequada als c�lculs algebraics posteriors. Es compr�n f�cilment la import�ncia de tal condici� si tan sols pensem en el cas molt freq�ent de tractar de determinar el valor central que correspon a una s�rie global, resultat d'aplegar v�ries s�ries estad�stiques parcials (34-FRANQUET, 1991).

D'entre les quatre mitjanes expressades ( , C, G i H) es veu immediatament que l'aritm�tica �s la que millor reuneix les anteriors condicions de YULE si b�, talment com les altres tres, no proporciona cap indicaci� quant a la repartici� de les dades de les s�ries o b� de les seves posicions respectives ni sobre les desviacions d'unes respecte a les altres. Es limiten, doncs, a condensar totes les dades de la s�rie en una sola, la mitjana, com a s�ntesi global de totes elles.

En particular, les mitjanes aritm�tiques ( ) i quadr�tica (C) donen molt relleu als elements grans de la s�rie i, segur que la segona encara m�s que no pas la primera. Al contrari, les mitjanes geom�trica i harm�nica destaquen la influ�ncia dels valors petits i redueixen la influ�ncia dels valors grans, el qual fet s'haur� de tenir ben present en els estudis d'An�lisi Territorial aplicats a mat�ries agr�ries, com �s el cas del que aqu� ens ocupa.

Recordem, per �ltim, que les mitjanes han de calcular-se a partir de dades homog�nies i nombroses, condicions ambdues inherents a tota bona estad�stica en mat�ries territorials agr�ries .