�C�mo citar estas �C�mo poner un
|
![]() ![]() ![]() |
Estructura de la propiedad agraria
Jos� M� Franquet Bernis
- CAP�TOL 6 -
- LA DISTRIBUCI� DE LA PROPIETAT AGR�RIA-
2. �NDEX DE WILLIAMSON
Altrament, en el mateix ordre d'idees, �s recomanable la utilitzaci�, als mateixos efectes de mesurar el grau de concentraci�/dispersi� de la propietat de la terra, de l'anomenat "�ndex de Williamson", que ens donar� una bona informaci� quant al nivell d'agrupaci� dels valors de la variable aleat�ria estad�stica (qi) en relaci� al valor central o mitjana de la corresponent distribuci� de freq��ncies.
En el nostre cas, la variable territorial estudiada �s la superf�cie de les explotacions de cada interval de classe. Per aix�, la f�rmula pertinent, en relaci� al nombre d'explotacions, vindr� donada per l'expressi�:
Si = superf�cie de cada interval de classe (Hes.)
ni = nombre d'explotacions de cada interval de classe.
S = superf�cie del conjunt del territori analitzat (Hes.)
n = nombre total d'explotacions del territori analitzat.
De fet, els valors de la variable territorial Si v�nen donats, a les taules corresponents de l'annex 1, com:
Si = xi ni
Els resultats que ofereix l'aplicaci� de la f�rmula anterior als diferents territoris catalans objecte del nostre estudi, s�n els seg�ents:
h) Resum i conclusions:
Una vegada calculat el valor de l'�ndex de Williamson per a cadascun del territoris que s�n objecte del nostre estudi, podem establir el seg�ent quadre comparatiu:
QUADRE N�m.: 6.2.
�NDEX DE WILLIAMSON
TERRITORI W N�m. Ordre
Baix Ebre 15,727800 7
Montsi� 14,246875 6
Ribera d'Ebre 10,427268 2
Terra Alta 12,365469 3
Regi� de l'Ebre 13,366341 4
Tarragona 9,990943 1
Catalunya 13,567903 5
FONT: Elaboraci� pr�pia.
Com es pot comprovar, l'�ndex de Williamson ofereix resultats diferents que el corresponent de GINI emprat, com a mesura del grau de concentraci� de la propietat de la terra. Aix� �s degut, fonamentalment, a la import�ncia que l'�ndex de Williamson d�na a la marca de classe pertanyent al darrer interval de la corresponent distribuci� de freq��ncies (o sigui, per a les explotacions de superf�cie *100 Hes.). En qualsevol cas, donat que en la nostra an�lisi la dita marca de classe ha estat estimada per m�todes indirectes (veure l'anterior cap�tol 5), ens farem m�s ress� del resultat ofert per l'�ndex de Gini i la corresponent corba poligonal de Lorenz.
A continuaci�, es pot veure un gr�fic de tipus histograma, referit als valors escaients, per a cada territori, de l'�ndex de Williamson anteriorment estimat, a saber:
FIG. 6.2. �ndex de Williamson.
Volver al INDICE DE CONTENIDOS de esta tesis