ÍNDICE DE CONTENIDOS Esta página web está hecha para facilitar la búsqueda en Internet y una revisión rápida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de fórmulas, gráficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis



-  CAPÍTOL 5 -

-L'ESTRUCTURA DEL SECTOR AGRARI A LA REGIÓ DE L'EBRE-
 

PROBLEMÀTICA DEL CONJUNT CATALÀ

L'agricultura catalana és, en essència, una agricultura d'explotacions familiars (EFAS), petites, en dimensió física i econòmica, i en propietat. Un 81,2% del treball del camp és actualment de caràcter familiar, amb una mitjana de treball ocupat per explotació de menys d'una persona. Això però no vol dir que sigui la nostra una agricultura majoritàriament professionalitzada, o, en altres termes, prou competitiva perquè pugui permetre l'especialització i remunerar adequadament els titulars de les explotacions. Si l'agricultura catalana té avui un caràcter "professional", superior al que és corrent a les zones mediterrànies, es troba, però, molt lluny dels nivells del Nord d'Europa. D'acord amb les dades d'EUROSTAT de l’any 1987 (Oficina d’Estadística de les Comunitats Europees) a Catalunya únicament el 35,2% de les seves explotacions tenien els seus titulars a temps complet. En paral.lel, ja actualment a un 43,2% de les explotacions catalanes, els seus titulars solament hi dediquen el 25% del seus temps (91-Proposta de Pla Director de Política Agrària i Pesquera de Catalunya).

Les dades ens demostren que les agricultures europees més competitives són les més especialitzades, intensives i professionalitzades i nosaltres únicament tenim una tercera part de les nostres explotacions en aquesta situació.

La reduïda dimensió econòmica de les empreses agràries catalanes és un incentiu continu a l'agricultura a temps parcial, i, en darrera instància a una agricultura amb funcions no estrictament productives, encara que molt importants (de caràcter social, lúdic o recreatiu, d'equilibri territorial o de protecció medioambiental).

QUADRE Núm.: 5.7.
DIMENSIÓ ECONÒMICA DE LES EXPLOTACIONS AMB SAU
(1989)

Pel que fa a la dimensió econòmica de les 97.455 explotacions amb SAU(1989) més de la meitat (54,3%) tenen un marge brut inferior a 4 unitats de dimensió econòmica; 4UDEs * 640.000 ptes. (a efectes d'aquest document una UDE=159.702 ptes), i només un 30% obtenen un marge brut superior a 1.280.000 ptes. I quant a la dimensió física més de la meitat (55,5%) d'aquestes mateixes explotacions amb SAU (97.455 al 1989) tenen menys de 5 Ha. Només el 12,5% ultrapassen les 20 Ha. Aquestes explotacions més grans es concentren a les zones de muntanyes i de l'interior (secà). La dimensió mitjana és d’11,4 Ha., quan al 1982 estava a les 9,4 Ha. (mitjana CEE 1987: 13,3 Ha.; mitjana Espanya 1987: 13'8 Ha.; 14,8 Ha. a Bèlgica; 15,3 Ha. als Països Baixos; 16,8 Ha. a la RFA; 28,6 Ha. a França; i 64,4 Ha. al Regne Unit).

Aquest augment de la dimensió s'explica per tres raons: un augment progressiu de la superfície (de l'1,6% en la SAU en el període intercensal 1982-1989); una reducció en el nombre total d'explotacions (del 15,5% entre 1982 i 1989); i, finalment, la desaparició d'un bon nombre de les explotacions més petites dins el mateix període (un 16,4% a les explotacions de menys de 5 Ha., un 20,8% a les de 5-10 Ha., un 16,5% a les de 10-20 Ha. i un 2,6% a les de 20-50. D'altra banda han crescut les explotacions més grans, en un 3,2% les de 50-100 Ha. i un 44,9 les de més de 100 Ha. Hi ha una clara tendència a la concentració únicament en els segments més alts. Significativament, la proporció d'explotacions amb menys de 5 Ha. és manté en el decurs dels anys (55,5% el 1989; 56% el 1982).

Sembla, doncs, evident que l'empresa familiar agrària catalana no respon, per si mateixa, de forma àgil i competitiva a les exigències de millora de la dimensió, física i econòmica ("reestructuració"). Aquest fet s'explica per quatre raons bàsiques: la baixa rendibilitat de bona part de les produccions agràries, els elevats preus de la terra, el cost del finançament i la restrictiva legislació d'arrendaments rústics vigent. També hi corrobora tot això: l'avançada edat de bona part dels productors, la crisi del model social familiar com a mecanisme de reproducció o garantia de la continuïtat de l'explotació i el règim de tinença de la terra. Pel que fa a aquest darrer concepte, tres quartes parts de la SAU (73,8%) es conreen en propietat, i de l'altra part la meitat en arrendament (13,6%) i l'altra meitat en parceria (10,9%) o altres règims (1,7%). En el període intercensal 1982-1989, ha augmentat lleugerament el règim de propietat (1982: 71,7% del total de la SAU)(91-Proposta de Pla Director de Política Agrària i Pesquera de Catalunya).

Per a la consecució de dades completes en relació al nombre d'explotacions censades, distribució general de la superfície, règim de tinença de la terra i aprofitaments de les terres llaurades, pot consultar-se l'annex núm.: 5, quadres núm.: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 69, 70, 71, 72, 73, 74, 75, 76, 109, 110, 111, 112, 113, 114, 115 i 116. Tots ells referits a la regió catalana de l’Ebre i als conjunts suprarregionals provincials i global català.

En relació a la mà d'obra emprada a les diferents explotacions, familiar i assalariada, també es poden consultar els quadres núm.: 56, 57, 58, 59 i del 125 al 140 de l'esmentat annex.