ÍNDICE DE CONTENIDOS Esta página web está hecha para facilitar la búsqueda en Internet y una revisión rápida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de fórmulas, gráficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis



-  CAPÍTOL 5 -

-L'ESTRUCTURA DEL SECTOR AGRARI A LA REGIÓ DE L'EBRE-



PARTICULARITZACIÓ AL DELTA DE L’EBRE

2.1. El sector agrícola

Al delta de l'Ebre que, com és prou conegut, comprèn territoris pertanyents a les dues comarques del Baix Ebre i Montsià (veure mapa annex), aquest fenomen del minifundisme, àdhuc s'accentua encara més. Així, veiem com al Delta domina el minifundi: un 93% de les explotacions (7.243) són de grandària inferior a les 5 Ha. i representen el 30% de la superfície agrícola de la zona. Un 1% (99) superen les 25 Ha. i representen el 49% de la superfície. Les finques mitjanes, de 5 a 25 Ha., només representen el 5% de les explotacions (436) i un 21% de la superfície agrícola; si, a més, tenim present la gran fragmentació de la parcel.lació existent, resulta fàcil comprendre que hi hagi forts problemes per a l'explotació adequada de les terres. Tanmateix, és cert que els darrers anys hi ha una clara tendència a la concentració i, en alguns casos molt concrets (finques com "Migjorn" i "Erms Salats"), en grans propietats que, a diferència dels antics latifundis, són administrats amb criteris racionals des del punt de vista tècnico-comercial i representen una font de treball i riquesa que augmenta el potencial agrícola deltaic.

EL DELTA DE L’EBRE

Segons dades del cens de 1989, a Catalunya hi ha 3.170 explotacions arrosseres que ocupen un total de 16.014 Ha. El 99% s'ubiquen a la zona del Delta.

Més del 70% de les explotacions que cultiven l'arròs com a conreu principal presenten una dimensió inferior a les 10 Ha. D'aquestes, quasi el 60% no superen les 4 Ha. El 21% s'estén una superfície entre les 10-25 Ha., el 5,2% entre 60-100 Ha. i només el 0'5% se situa entre les 300-500 Ha.

Cal remarcar el fet que existeixi un gran nombre d'explotacions reduïdes i alhora molt parcel.lades, la qual cosa provoca que siguin poc competitives pels seus elevats costos de producció.

La importància econòmica i social d'aquest conreu al Delta és molt gran i només cal fixar-se en el nombre de famílies que, d'una forma més o menys directa, en viuen. Segons el cens agrari de l'any 1989, el nombre d'explotacions que tenen una orientació tècnico-econòmica d'aquest conreu són 1.113 al Baix Ebre i 532 al Montsià.

L’activitat econòmica i social del Delta de l’Ebre va lligada estretament al desenvolupament agrari que ha experimentat la zona en els darrers dos segles (veure el capítol 11 d’aquest mateix treball). La transformació d’un fangar, pràcticament deshabitat, en terres aptes pel conreu va permetre l’evolució de la zona i l’assentament de la població, no pas amb pocs esforços. El Delta constitueix, ara per ara, un dels centres neuràlgics de producció agrària de la Catalunya del regadiu.

De les 32.100 Ha. de superfície del Delta, 25.000 Ha. (gairebé el 80%) corresponen a superfície agrària útil (SAU), essent, en la seva pràctica totalitat, terres conreades. L’adaptabilitat del arròs al Delta ve motivada per l’abundància d’aigüa (que permet mòduls de reg superiors als 2 litres/segon i Ha.), la naturalesa hidromorfa dels terrenys, l’existència de capa freàtica i nivells piezomètrics elevats, els condicionants edafo-climàtics i la salinitat considerable que dificulta la presència d’altres conreus. D’altra banda, l’horta ocupa el 6% de la superfície total del Delta; la seva implantació depèn de la salinitat del sòl i de la profunditat de la capa freàtica, per la qual cosa ha estat necessari, en molts casos, portar a terme obres de drenatge o sanejament mitjançant sistemes a cel obert o bé soterrats. Les principals produccions són la carxofa, l’enciam, el tomàquet i l’api. Altres produccions hortofrutícoles del Delta, però amb menys importància, en funció de la superfície conreada, són el panís (blat de moro, moresc) i els cítrics, principalment el taronger i el mandariner.

Tant les comarques del Baix Ebre com del Montsià, i per consegüent el propi Delta, superen, amb escreix, la població ocupada agrària del conjunt català, amb el 18% i el 27% respectivament del total d’ocupats. L’evolució de l’ocupació en el sector primari durant els darrers anys, seguint la tendència general, ha estat descendent; més acusada, però, al Baix Ebre que no pas al Montsià, on s’estabilitza. Les tasques associades a l’horticultura i l’estacionalitat de la producció condicionen, en gran part, l’elevada proporció de mà d’obra assalariada que es concentra al Delta: aproximadament la meitat dels ocupats agraris són assalariats, la majoria dels quals són eventuals.

A més a més, el sector agrari fomenta, en bona part, els altres sectors de l’economia de la zona, en ser la base d’algunes indústries agroalimentàries o de transformació de productes procedents del camp (conserveres, arrossaires, escorxadors,...). A part, resta també la comercialització dels productes agraris i els serveis complementaris que porten associades aquestes transaccions.

2.2. El sector pesquer

Entre ambdues comarques, Baix Ebre i Montsià, hi ha uns 1.300 ocupats en el sector pesquer, dels quals uns 1.100 es concentren al Delta de l’Ebre repartits principalment entre els ports de Sant Carles de la Ràpita (600) i l’Ampolla (450). L’ocupació pesquera al Delta representa gairebé el 20% de l’ocupació pesquera del litoral català.

El Delta de l’Ebre concentra més del 10% de les captures pesqueres dels ports catalans i la quarta part dels ports tarragonins. Durant l’any 1993, els ports del Delta (Sant Carles de la Ràpita, Deltebre i l’Ampolla) entre peixos, crustacis i mol•luscs, van desembarcar 5.760 tones per un import total de 2.275 MPTA, gairebé el 14% del valor del peix a tot el litoral català.

El port de Sant Carles de la Ràpita, amb 4.772 tones de peix i un valor comercial dels productes pesquers de 1.886 MPTA, és el principal port pesquer del Delta de l’Ebre, on destaquen, per volum de captures, el sorell (689 tones), la galera (459 tones), el verat (409 tones) i els mol•luscs rossellona (305 tones) i tellerina (222 tones); per l’import global del seu valor, les principals espècies són el lluç, el sorell i el moll roquer, en aquest ordre d’importància.

Al port de Deltebre, amb 536 tones desembarcades per un valor de 170 MPTA, destaca la tellerina, amb el 80% del pes del peix capturat; segueix, a molta distància, el pop blanc (4%) i el llenguado (2%); pel que fa al valor de les captures, la tellerina ocupa la primera posició, amb un 60% del valor total d’aquest port, seguida del llenguado i del llobarro.

El port de l’Ampolla va desembarcar 452 tones de peix que assolí un valor comercial de 218 MPTA destacant les produccions d’algunes espècies de mol•luscs; les captures de cargols de punxes i cargolins corresponen al 25% dels desembarcaments totals d’aquest port, seguit per la rossellona i el pop roquer. Des del punt de vista econòmic, les espècies que han aportat més recursos són la rossellona, el llagostí, el llenguado i la cloïssa.

Altres espècies amb elevat valor comercial, malgrat no destaquin pel volum de captures, són alguns mol•luscs cefalòpodes com la sèpia, calamar i pops i alguns crustacis com ara el llagostí, l’escamarlà i la llagosta. Finalment, les captures de cloïsses, ostres i musclos no són abundants perquè la major part del producte que es comercialitza prové de cultius aqüícoles.

Respecte a la flota pesquera, en els quadres següents s’apunten algunes de les característiques de la flota dels municipis de la zona deltaica, a saber:

QUADRE Núm.: 5.4.
RELACIÓ DE VAIXELLS, 1994


Pel que fa referència a les característiques específiques de la flota pesquera dels ports marítims del delta de l’Ebre, poden considerar-se els dos quadres següents:



QUADRE Núm.: 5.5.
TIPUS DE MATERIALS DE LES EMBARCACIONS, 1994

QUADRE Núm.: 5.6.
ANTIGUITAT DE LA FLOTA 1994 (en %)
Les dades oferides reflecteixen un envelliment dels vaixells, especialment en els ports de l’Ampolla i Deltebre, on més del 30% de la flota té una antiguirar de més de trenta anys.

Els materials emprats a la construcció de les embarcacions pesqueres corroboren aquest fet, ja que és la fusta el predominant, mentre que la fibra, tecnològicament més avançat, tant sols representa el 5% del material utilitzat.

Les dimensions dels vaixells són de caràcter petit i mitjà, ja que no es troba cap embarcació de més de 25 metres d’eslora. Es poden fer, no obstant això, unes diferències entre aquests ports si ens fixem en el tonelatge (TRB) mitjà per vaixell de cada un d’ells. I així, mentre que a St. Carles de la Ràpita aquesta magnitud és de l’ordre de 22 TRB, als altres dos ports deltaics ni tant sols arriba a 6 TRB, deixant en evidència unes dimensions de la flota força més reduïda.

Per a més dades pesqueres, en relació als anys anteriors 1989, 1990, 1991 i 1992, pot consultar-se l’annex núm.:5, quadres núm.: 39 a 52, ambdós inclusiu .


2.3. El sector aqüícola

El desenvolupament de l’aqüicultura a Catalunya és molt recent. D’ençà l’any 1986, l’accès als ajuts comunitaris adreçats a la millora de la comercialització pesquera i aqüícola i a l’orientació del sector aqüicola, ha propiciat la implantació de projectes d’establiment de cultius marins i l’engreix de peixos i mol•luscs.

Les activitats de marisqueig es duen principalment a la badia del Fangar, la badia dels Alfacs i la punta del Fangar. Després de deu anys de rodatge, el sector aqüícola comença a consolidar-se. Aproximadament, l’ocupació en l’aqüicultura és d’unes 400 persones. A Catalunya, es compten 82 explotacions dedicades a produccions aqüicoles i 16 titulars de plantes depuradores de mol•luscs i vivers, la majoria dels quals estan al Delta.

L’aqüicultura del Delta ha experimentat l’increment del nombre d’explotacions dedicades als conreus marins, el reforçament de les activitats productives de mol•luscs, sobretot, musclos, ostres, ostrons i cloïsses i la progressiva millora de les tècniques emprades tant per les explotacions de cultiu en terra com per al cultiu en gàbies a la mar .