�NDICE DE CONTENIDOS Esta p�gina web est� hecha para facilitar la b�squeda en Internet y una revisi�n r�pida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de f�rmulas, gr�ficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
Jos� M� Franquet Bernis



-
-CORRECCI� DE LA "MARCA DE CLASSE"
UN EXEMPLE AL PA�S VALENCI� -

�s important, per a posteriors cap�tols del nostre estudi, procedir a la determinaci� realista de la marca de classe de cada interval de la corresponent distribuci� de freq��ncies. Per aix�, s'ha pres com a model l'estudi realitzat a l'any 1971 pels nostres companys i professors de la Universitat Polit�cnica de Val�ncia: V. CAROT ALONSO i R. ROMERO VILLAFRANCA, anomenat: "Orientaciones para el aprovechamiento de los futuros regad�os de la zona media de Valencia" (Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia-Instituto de Agroqu�mica y Tecnolog�a de Alimentos), que es desenvolupa en una zona mediterr�nia de caracter�stiques semblants a la que �s objecte de la nostra an�lisi .

D'aquesta manera, en el treball esmentat, s'especifica el nombre d'explotacions agr�ries mostrejades de cada grand�ria a cada municipi. En els quatre municipis compresos a la zona d'estudi (L�ria, Villar del Arzobispo, Casinos i Losa del Obispo), dintre de la prov�ncia de Val�ncia, existeix un marcat predomini de les explotacions molt petites, ja que en tots ells m�s del 80% de les explotacions mostrejades s�n de grand�ria inferior a les 3 Ha. En total, de les 1.239 explotacions de la mostra, 1.026 tenen una superf�cie menor de 3 Ha.

A continuaci�, s�adjunten dos quadres que contemplen la distribuci� per magnitud de les explotacions de la mostra estudiada (per nombre d�explotacions agr�ries) i tamb� la distribuci� per grand�ria de les esmentades explotacions agr�ries (en tant per cent). A saber:


QUADRE N�m.: 4.1.
DISTRIBUCI� PER MAGNITUD DE LES EXPLOTACIONS DE LA MOSTRA
(nombre d'explotacions agr�ries)



FONT: CAROT-ROMERO.

FIG. 4.1. Nombre d�explotacions agr�ries a la zona valenciana.

De la mateixa manera, podem elaborar el seg�ent quadre:

QUADRE N�m.: 4.2.
DISTRIBUCI� PER GRAND�RIA DE LES EXPLOTACIONS DE LA MOSTRA
(percentatge)

FONT: CAROT-ROMERO.
Al quadre n�m.: 4.2 hem expressat el percentatge que representen les explotacions de cada grand�ria en cada municipi. �s de destacar la gran semblan�a de l'estructura de les explotacions en els quatre municipis i el ja mencionat predomini de les explotacions petites. A la subzona segona (L�ria i Casinos), m�s del 30% de les explotacions no arriben a 0,5 Ha.; a la subzona primera, les explotacions d'aquest volum superen, fins i tot, el 40%. Contr�riament, les explotacions de m�s de 10 Ha. suposen nom�s un total inferior al 3% .

Podem, doncs, definir l'estructura agr�cola de la zona com de marcat minifundisme, amb tots els inconvenients que aix� implica: insuficient grand�ria de les explotacions per a la consecuci� d'una adequada mecanitzaci�, atomitzaci� dels factors de producci�, renda agr�cola baixa, dificultat de prendre decisions a nivell global pel gran nombre de persones implicades, etc. Dissortadament, com tindrem ocasi� de comprovar posteriorment, tamb� alguns d'aquests desavantatges s�n propis de la nostra zona d'estudi.

La grand�ria mitjana de les explotacions mostrejades �s de 2,06 Ha. en L�ria, de 1,57 Ha. en Villar del Arzobispo, de 1,67 Ha. en Casinos i de 1,45 Ha. en Losa del Obispo, amb una mitjana general de 1,89 Ha. per a tota la subzona .

En el Quadre n�m.: 4.3 s'expressen les superf�cies mitjanes de les explotacions. A saber:

QUADRE N�m.: 4.3.
GRAND�RIA MITJANA DE LES EXPLOTACIONS SEGONS LA CLASSE DE SUPERF�CIE




FONT: CAROT-ROMERO.
Aquesta determinaci� es fa en considerar que el valor corresponent a la "marca de classe" d'un interval de la distribuci� de freq��ncies no t� per qu� coincidir exactament amb el punt central de l'interval, en no distribuir-se d'una manera sim�trica respecte al centre de l'interval la superf�cie de les explotacions pertanyents a la "classe" corresponent.

Aix�, doncs, per a cada interval de "classe" superficial, es tenen les seg�ents determinacions:


Seguint amb l'estudi de la subzona de la prov�ncia de Val�ncia que ara ens ocupa, vegem que la superf�cie de totes les explotacions mostrejades �s de 2.338,93 Ha., distribu�des entre les 1.239 explotacions; d'elles, 1.026 tenen menys de 3 Ha. i ocupen solament 840,81 Ha., �s a dir, que el 83% de les explotacions tenen solament el 36% de la superf�cie. Ben al contrari, el 9% de les explotacions ocupen el 47% de la superf�cie. Es conclou, per tant, que a l'efecte negatiu del minifundisme cal afegir una desigual distribuci� de la propietat, �s a dir, que no solament les explotacions s�n petites, sin� que a m�s uns pocs propietaris tenen tanta terra com la resta dels mateixos. Al seg�ent quadre n�m.: 3.4 s'expressen les superf�cies que ocupen totes les explotacions d'una grand�ria determinada .



QUADRE N�m.: 4.4.
SUPERF�CIE OCUPADA PER TOTES LES EXPLOTACIONS DE CADA CLASSE DE GRAND�RIA
Grand�ria de l'explotaci� (Ha.)



FONT: CAROT-ROMERO.

Per con�ixer, amb major precisi�, la distribuci� de la propietat, es van calcular els �ndexs de Gini per a cadascun dels municipis, i es van dibuixar les corresponents corbes de Lorenz; per a fer-ho, es van determinar, per ordre creixent de grand�ria, els percentatges acumulats del nombre d'explotacions i de la superf�cie ocupada per aquestes, que s'expressen al Quadre n�m.: 4.5, que �s el que tamb� hem fet servir, tot just, per a la Regi� de l'Ebre en els posteriors cap�tols 5 i 6 del present estudi.

QUADRE N�m.: 4.5.
PERCENTATGES ACUMULATS, PER ORDRE DE GRAND�RIA, DEL NOMBRE I SUPERF�CIE OCUPADA PER LES EXPLOTACIONS (%)

FONT: CAROT-ROMERO.