¿Cómo citar estas ¿Cómo poner un
|
|
Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis
- CAPÍTOL 3 -
- LES CONDICIONS CLIMATOLÒGIQUES II-
LIMITACIÓ PER L'EFECTE DEL VENT
2.1. Conceptes previs
De tots és coneguda la importància del vent com a factor limitant de certs conreus o bé de les pràctiques culturals a la Regió de l'Ebre. Per això, pot tenir interès l'estudi d'aquest meteor des del punt de vista de la seva freqüència i intensitat. En aquest sentit, anomenarem "període de retorn" d'una determinada velocitat del vent, al nombre mitjà d'anys que ha de transcórrer fins que es produeixi -una sola vegada- una ventada igual o superior a aquella velocitat. És a dir, si v és la velocitat màxima anyal corresponent a un període de retorn de n anys, expressada en Km./h., això significa que, aproximadament, es donarà una ventada superior o igual a v una vegada cada n anys.
2.2. Els vents i l'agricultura
Els vents, amb la seva diferent intensitat, grau d'humitat, temperatura, etc., exerceixen una influència directa sobre la vegetació i inclús sobre els sòls.
En general, s'ha de dir que tenen una influència beneficiosa ja que:
-Renoven l'aire que envolta la part aèria de les plantes, i, per tant, faciliten la descomposició del gas carbònic necessari per a l'assimilació del carboni.
-Faciliten la fecundació de les plantes, especialment d'ésser dioiques, és a dir, que tenen peus amb flors femenines i peus amb flors masculines.
-Provoquen moviments a les tiges joves, tot facilitant la circulació interior de la saba.
-Pareix que afavoreixen l'arrelament dels cereals; envigoreixen, als arbres, les fibres de fusta i el desenvolupament de les arrels.
-Eviten, o al menys dificulten, les temibles gelades d'irradiació.
-Faciliten l'oreig i l'assecat dels farratges recentment segats.
Però si els vents són molt forts poden causar destrosses greus com poden ésser:
-Arrabassament de fulles, trencament de branquetes i, alguns cops, inclús abatiment d'arbres.
-Transport d'insectes, espores i llavors d'herbes paràsites.
-Provoquen variacions brusques de la temperatura (com el "Xaloc" i el "Mestral") que perjudiquen greument els vegetals.
-A les zones muntanyenques on bufa el vent amb més intensitat, l'arbratge va perdent banques i roman en formes rebaixades amb clars símptomes d’eolotropisme.
D'altra banda i amb independència de la seva intensitat, a les zones costeres els vents procedents de la mar porten, en suspensió, partícules d'aigua salada que, en dipositar-se sobre el fullam, poden arribar, fins i tot, a destruir-lo.
L'acció del vent sobre el sòl es tradueix en fenòmens de formació del mateix gràcies a l'arrossegament d'elements de roques esmicolades per les gelades; altres vegades destrueix la capa fèrtil pel seu efecte d'erosió eòlica, o bé per invasió de terres cultivades amb grans quantitats d'arena, anomenades "dunes". Més freqüents són els fenòmens d'enduriment del sòl després de regs o pluges (56-IESSC, 1971).
A més a més, com les indicacions sobre els vents poden ésser de gran utilitat en l'estudi del medi agrari en general (i a la regió catalana de l'Ebre, en particular), recollim, en el quadre següent, les característiques i efectes dels vents amb la correspondència entre algunes de les escales més freqüentment emprades, a saber:
QUADRE Núm.: 3.15.
CARACTERÍSTIQUES I EFECTES DELS VENTS.
2.3. L'acció dinàmica del vent
Per tenir una idea de la importància i repercussió d'aquest fenomen sobre l'agricultura, en general (conreus, construccions agrícoles, etc.), cal tenir present que el vent de velocitat v (m./seg.) produeix una pressió dinàmica w (kp./m2), als punts on la seva velocitat s'anul.la, de valor:
-------------
De fet, sobre cada element superficial, tant si està orientat a sobrevent com a sotavent, el vent produeix una sobrecàrrega unitària p (kp./m2) en la direcció de la seva perpendicular o normal, que és positiva (pressió) o bé negativa (succió), el qual valor vindrà donat per l'expressió:
p = c•w
essent w la pressió dinàmica del vent i c el coeficient eòlic, positiu per a pressió i negatiu per a la succió, que depèn de la configuració física de l'element afectat, de la seva posició (grau d'exposició de la situació topogràfica) i de l'angle * d'incidència del vent en la superfície de l'element.
2.4. Càlculs dels períodes de retorn
Amb una metodologia similar a l'anteriorment emprada en l'estudi de les temperatures extremes (màximes i mínimes), caldrà, en primer lloc, establir el quadre corresponent a la sèrie cronològica o històrica dels vents màxims anyals registrats a l'Observatori de l'Ebre (N = 24 anys). A saber:
QUADRE Núm.:3.17.
VENTS MÀXIMS ABSOLUTS ANYALS
FIG. 3.5. Vents màxims absoluts a l’Observatori de l’Ebre.
FIG.: 3.6. Funció de retorn dels vents màxims.
2.6. Determinació de la bonesa de l'ajust de la funció de retorn
Cal contrastar, complementàriament a la determinació del coeficient de correlació no lineal entre ambdues variables del problema (V i n), la bonesa de la regressió semi-logarítmica portada a terme mitjançant un contrast d'hipòtesi del tipus "txi-quadrat", tal com hem fet en el cas anterior de l'ajust de les temperatures extremes.
Això ens portarà a la formació del següent quadre:
QUADRE Núm.: 3.19.
TEST *2
FONT: Elaboració pròpia.
valor aquest que, òbviament, resulta prou baix.
El valor teòric de l'estadígraf *2 amb: * = k-1 = 5-1 = 4 graus de llibertat, com hem vist abans, és de 9'49 >> 0'0154828 (5%), o bé: 13'28 >> 0'0154828 (1%), raó per la qual, l'ajust efectuat semilogarítmicament és perfectament acceptable. Aquesta conseqüència resulta confirmada mitjançant la corresponent correcció de YATES.
Per últim, l'estudi de la relació de causalitat entre les variables V i n ens porta a que: r0'025 = 0'878 per a n=5 (al 5% de nivell de significació del contrast d'hipòtesi). Com sigui que: r*0'996 > 0'878, hauríem de descartar la hipòtesi d'independència, així com també els nivells de significació del 2% (r0'010 = 0'934) i del 1% (r0'005 = 0'959). Amb tota seguretat, doncs, podem tenir la certesa que aquestes dues variables estan relacionades.
2.7. Data més probable
En base als càlculs efectuats i a les dades dels vents màxims absoluts anyals, és possible la determinació probabilística de la data en la qual més probablement es produirà la ventada màxima. Aquest càlcul es pot realitzar d'altres maneres, bé, tenint en compte la mitjana aritmètica simple o bé la resultant de la ponderació de les dates amb la quantia de la ventada màxima.
Volver al INDICE DE CONTENIDOS de esta tesis