ÍNDICE DE CONTENIDOS Esta página web está hecha para facilitar la búsqueda en Internet y una revisión rápida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de fórmulas, gráficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis



LA CLIMATOLOGIA AL DELTA DE L'EBRE

6.1. Consideracions prèvies

Per les seves especials particularitats, les quals tindrem ocasió de remarcar al llarg del nostre estudi, convé també fer una petita descripció dels fenòmens climàtics a la zona deltaica.

El delta de l'Ebre és una llengua de terra emergent de la mar i envoltada per aquesta quasi per tot arreu. Això condiciona, evidentment, des del punt de vista climàtic, una baixa oscil.lació tèrmica i una elevada humitat. Per altra part, el Delta es troba envoltat per una sèrie de nuclis muntanyencs que separen la vall de l'Ebre de la mar Mediterrània.

En aquesta situació, les depressions atlàntiques que baixen per aquesta vall i passen a la Mediterrània produeixen a la zona una sèrie de fenòmens característics, molt ben estudiats per E. FONTSERÉ . Bàsicament, originen unes fortes ventades, presents de novembre a abril, de vents de direcció NW, ratxats, temperats i amb baix contingut d'humitat: és el que al delta s'anomena vent de dalt, mestral o cerç. Això contribueix, juntament amb els arrossars i els canyissers secs, a accentuar la imatge desolada i inconfundible del delta hivernal .


6.2. El curs de l'any

La resta de l'any els vents característics són les marinades, impròpiament dites "ponentades", provocades pel major caldejament de la terra respecte de la mar. El vent de component Nord, "tramuntana", és un vent fort i fred que no és excessivament freqüent al Delta.

El vent humit i responsable de bona part de les pluges al Delta és el "llevant" (El llevant porta l'aigua davant, diuen a la zona). És un vent fresc, humit i poc volgut pels pagesos i pels conreus. Precisament això és causa d'una altra diferència entre la gent del Delta i la de les terres de l'interior: mentre aquests darrers desitgen i han de menester l'aigua d'una manera vital, per a la gent del Delta, les pluges, amb una capa freàtica arran de la superfície, una elevada humitat i uns terrenys eminentment hidromorfs, plans i de difícil desguàs, comporten problemes d'inundacions, de malalties fúngiques per als vegetals i d'altres inconvenients que les fan poc desitjables .


6.3. Les precipitacions

Les precipitacions són molt variables segons els anys. Per una part hi ha una mitjana històrica (1880-1979) de 536 mm., però mentre l'any 1971 van caure 1.050 mm. de pluja i a l'any 1936 en van caure 903 mm. de pluja, el 1978 només en caigueren 250 mm. i el 1931 caigueren 258 mm. i, a més, aquesta pluja és repartida molt irregularment al llarg de l'any; en general, hi ha dues èpoques (setembre-novembre i abril-juny, tardor i primavera) amb fortes pluges, i dues altres èpoques (desembre-març i juliol-agost) amb marcada sequera8.


6.4. Les temperatures

Referent a les temperatures del Delta, la mitjana registrada a l'Aldea és de 18,0ºC (el registre més proper és a Roquetes amb 16ºC) amb un mínim el mes de gener de 10,2ºC i un màxim a l'agost de 26,8ºC, essent la mitjana aproximada d'hores de sol de l'ordre de 300, des dels mesos de maig a agost, ambdós inclosos. Es tracta, doncs, d'un clima perfectament idoni per al conreu de la gran majoria d'espècies herbàcies i llenyoses.

Les gelades són poc freqüents al delta de l'Ebre, però se n'han registrat els darrers anys (1910-1980) en el període comprès entre el 25 de novembre i el 4 d'abril; les èpoques més perilloses són les compreses entre el 3 de gener i el 12 de febrer en què s'ha arribat a assolir els -8ºC. La limitació als conreus per aquestes temperatures extremes mínimes s'estudia, posteriorment, al Capítol 3.

La configuració plana del Delta i l'elevada humitat que hi ha fan que les boires siguin molt freqüents, que les renovacions d'aire siguin escasses i que s'originin diferències tèrmiques molt elevades entre els diferents nivells de les capes baixes de l'atmosfera, de manera que arran de terra els valors són molt baixos; per aquest motiu els vents secs i temperats del NW, tot i la seva violència, poden ésser una salvació per a combatre les malalties fúngiques o bé les gelades, a les quals tan propens és el Delta8.


6.5. Altres paràmetres meteorològics

Al llarg d'un període de 25 anys, la pressió atmosfèrica mitjana ha resultat ésser de 758,5 mm. Hg., amb mitjanes anyals extremes de 757,4 i 759,8 mm. Hg., mitjana mensual més alta de 761,0 mm. Hg. al gener, mitjana mensual més baixa a l'abril amb 750,0 mm. Hg., i valors aïllats extrems de 777,5 mm.Hg. i de 721,4 mm. Hg.

Quant al vent, per al període anterior, podem considerar els següents valors:

- Velocitat màxima: 102 Km./h.
- Recorregut màxim en 24 h.: 1.782 Km.
- Recorregut mínim en 24 h.: 8 Km.
- Mesos més ventosos: gener, març i desembre.

Les hores en què bufa més el vent solen ésser les del matí, amb major calma als voltants del migdia.

Unes altres dades interessants, són les següents:

- Nebulositat mitjana: 3,9.
- Valors anyals extrems (nebulositat): 3,4 i 4,5.
- Mesos més serens: gener i juliol.

Quant a l'evaporació, podem consignar les següents dades:

- Mitjana del període: 4,1 mm./dia.
- Mitjana anyal més alta: 4,8 mm./dia.
- Mitjana anyal més baixa: 3,5 mm./dia.

essent juliol el mes d'evaporació màxima i desembre el d'evaporació mínima.

La humitat relativa, per últim, va assolir un valor mitjà del 69%, amb mitjanes anyals extremes del 76% i 61%, essent setembre i octubre els mesos més humits i abril el més sec.