ÍNDICE DE CONTENIDOS Esta página web está hecha para facilitar la búsqueda en Internet y una revisión rápida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de fórmulas, gráficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis



- CAPÍTOL 2 -

- LES CONDICIONS CLIMATOLÒGIQUES I-

1. INTRODUCCIÓ

És evident que els factors que configuren el medi físic d'un cert territori són factors notòriament determinants de les actuacions antròpiques que s'hi desenvolupen. Això ens ha fet creure en la importància que, per a conèixer i analitzar l'estructura de la propietat agrària a la Regió catalana de l'Ebre, podria tenir, doncs, la coneixença -amb el major grau de precisió possible- de les característiques climàtiques de la zona que ens ocupa.


2. FITXA HÍDRICA

S'entén per evapotranspiració real la circulació de l'aigua del sòl a l'aire, directament per evaporació o bé a través de les plantes, mitjançant l'acte fisiològic de la transpiració.

S'anomena evapotranspiració potencial (ETP) d'un lloc determinat, a la màxima evapotranspiració que s'hi produirà en ell si el terra disposés, a cada moment, de la suficient quantitat d'aigua. Per exemple, suposem un sòl cobert de vegetació, situat en un clima àrid; a mesura que a aquell sòl li subministréssim quantitats creixents d'aigua, l'evapotranspiració real augmentaria, fins arribar a un màxim; des de llavors ençà, de continuar aportant més aigua, ja no augmentaria l'evapotranspiració, per haver deixat d'ésser l'aigua un factor limitant. A aquest màxim, doncs, se l'anomena "evapotranspiració potencial" (21-CAROT, 1971).

La comparació de l'evapotranspiració potencial amb les pluges, ens permetrà d'avaluar quantitativament les necessitats hídriques mensuals i, amb el càlcul de determinats índexs, endemés podrem classificar climàticament la zona d'estudi.

El mètode de càlcul emprat, és el següent:

En designar per ti la temperatura mitjana mensual del mes i, calcularem el coeficient I mitjançant la fórmula:

, que s'anomena "índex tèrmic de la zona",

obtingut mitjançant l'addició dels dotze "índexs de calor" mensuals.

A partir d'aquest coeficient es determina una constant a, característica de l'estació meteorològica, mitjançant la fórmula:

a = 0,675  10-6I3 - 0,771  10-4I2 + 0,1792  10-1I + 0,49239

L'evapotranspiració potencial teòrica del mes i s'obté, a més, per la fórmula:


Aquesta fórmula s'ha calculat suposant una duració de 12 hores diàries de llum solar i per a mesos de 30 dies i, per tant, cal corregir-la en funció de la duració real dels dies i del nombre de dies del mes. Existeixen unes taules que, en funció de la latitud geogràfica del lloc, donen el coeficient de correcció aplicable al respecte Ci. D'anomenar ei l'evapotranspiració potencial corregida, tindrem que:

ei = Ci • e'i


A continuació, per al correcte desenvolupament del mètode exposat, adjuntem alguns quadres i taules referents a la determinació de l’índex tèrmic, evapotranspiració diària sense ajustar, coeficients de correcció i nomograma de càlcul. A saber:

QUADRE Núm.: 2.1.
DETERMINACIÓ DE L'ÍNDEX TÈRMIC (I).(ÍNDEX DE CALOR MENSUAL, i)




QUADRE Núm.: 2.2.
VALORS DE L'EVAPOTRANSPIRACIÓ DIÀRIA SENSE AJUSTAR (mm.) PER A TEMPERATURES SUPERIORS A 26,50ºC.





QUADRE Núm.: 2.3.
COEFICIENTS PER A LA CORRECCIÓ DE L'EVAPOTRANSPIRACIÓ SENSE AJUSTAR (e), SEGONS LA LATITUD.









FIG. 2.1. Nomograma per a determinar l'evapotranspiració sense ajustar (e), mensual en cm. (Thornthwaite)

Fins llavors, només hem fet intervenir les temperatures. Ara també farem intervenir les pluges i el sòl. L'evapotranspiració tendeix a eliminar l'aigua del sòl; altrament, les pluges tendeixen a subministrar aigua al sòl i, pel seu costat, la capacitat retentiva del sòl tendeix a regular els moviments hídrics. En efecte, si durant un mes l'evapotranspiració potencial és inferior a les precipitacions, es produeix un superàvit d'aigua que s'emmagatzema pel terra en funció de la seva capacitat, íntimament lligada a la seva textura i estructura. Si en mesos posteriors l'evapotranspiració supera les pluges, llavors s'hi mobilitzen les reserves hídriques existents. Ara bé, encara que és cert que el sòl actua com a regulador, també ho és que la capacitat reguladora és limitada, essent admissible, en el mètode de càlcul, que la capacitat de camp (quantitat màxima d'aigua que pot retenir el sòl) és de 100 mm. (capacitat de camp d'un sòl de consistència mitjana i de fondària de l'ordre de 50 cm.).
Si designem per ri les reserves existents al principi de mes i, per pi la precipitació en aquell mes i per ei l'evapotranspiració potencial, es complirà, lògicament, que:
ri+1 = ri + pi - ei

Si ri+1 és major de 100 mm., es pren com a valor vertader 100 mm., considerant-se com excés d'aigua (exi) l'expressió:

exi = ri - 100

o sigui que, exi és l'aigua perduda per percoloció en les capes profundes del sòl.

Si ri+1 és menor que zero es pren com a valor vertader 0 mm., considerant-se com a manca d'aigua (fi) l'expressió:

fi = 0 - ri+1 (ri+1 < 0)

Si ri+1 és major que zero i menor que 100, tant fi com exi són nuls .

L'exposició, en un quadre o taula, dels càlculs i resultats de l'aplicació del mètode de Thornthwaite, es coneix com a fitxa hídrica (17-BLACK, 1962).

Nogensmenys, per al nostre cas, hem considerat operativa l'elaboració de la fitxa hídrica regional en base a la coneguda expressió de Blaney-Criddle:
ETP = (0,4572t + 8,128)  p  k , on:

t = temperatura mitjana del període (ºC).
p = percentatge d'hores de llum del període respecte del total anyal (%).
k = coeficient empíric estacional de consum, diferent per a cada grup de
conreus.

Els restants ítems de la taula han estat calculats seguint el mètode clàssic de Thornthwaite, anteriorment explicat. En tot moment, s'han tingut en compte les dades mitjanes d'una llarga sèrie cronològica que, a la vegada, promigen els diferents indrets del territori estudiat. D'aquesta manera, podríem dir que es tracta de tres fitxes hídriques mitjanes a la Regió, per a cada grup de conreus, a saber: a) Hortalisses, en general; b) Fruiters agris i dolços (cítrics, pereres, pomeres, presseguers,...) i c) Olivera i d'altres (ametller, vinya, ...). Respectivament:
QUADRE Núm.: 2.4.
FITXA HÍDRICA DE LES HORTALISSES


QUADRE Núm.: 2.5.
FITXA HÍDRICA DELS AGRIS I FRUITERS DOLÇOS



QUADRE Núm.: 2.6.
FITXA HÍDRICA DE L'OLIVERA I D'ALTRES