�NDICE DE CONTENIDOS Esta p�gina web est� hecha para facilitar la b�squeda en Internet y una revisi�n r�pida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de f�rmulas, gr�ficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
Jos� M� Franquet Bernis



- CAP�TOL 2 -

- LES CONDICIONS CLIMATOL�GIQUES I-

1. INTRODUCCI�

�s evident que els factors que configuren el medi f�sic d'un cert territori s�n factors not�riament determinants de les actuacions antr�piques que s'hi desenvolupen. Aix� ens ha fet creure en la import�ncia que, per a con�ixer i analitzar l'estructura de la propietat agr�ria a la Regi� catalana de l'Ebre, podria tenir, doncs, la coneixen�a -amb el major grau de precisi� possible- de les caracter�stiques clim�tiques de la zona que ens ocupa.


2. FITXA H�DRICA

S'ent�n per evapotranspiraci� real la circulaci� de l'aigua del s�l a l'aire, directament per evaporaci� o b� a trav�s de les plantes, mitjan�ant l'acte fisiol�gic de la transpiraci�.

S'anomena evapotranspiraci� potencial (ETP) d'un lloc determinat, a la m�xima evapotranspiraci� que s'hi produir� en ell si el terra dispos�s, a cada moment, de la suficient quantitat d'aigua. Per exemple, suposem un s�l cobert de vegetaci�, situat en un clima �rid; a mesura que a aquell s�l li subministr�ssim quantitats creixents d'aigua, l'evapotranspiraci� real augmentaria, fins arribar a un m�xim; des de llavors en��, de continuar aportant m�s aigua, ja no augmentaria l'evapotranspiraci�, per haver deixat d'�sser l'aigua un factor limitant. A aquest m�xim, doncs, se l'anomena "evapotranspiraci� potencial" (21-CAROT, 1971).

La comparaci� de l'evapotranspiraci� potencial amb les pluges, ens permetr� d'avaluar quantitativament les necessitats h�driques mensuals i, amb el c�lcul de determinats �ndexs, endem�s podrem classificar clim�ticament la zona d'estudi.

El m�tode de c�lcul emprat, �s el seg�ent:

En designar per ti la temperatura mitjana mensual del mes i, calcularem el coeficient I mitjan�ant la f�rmula:

, que s'anomena "�ndex t�rmic de la zona",

obtingut mitjan�ant l'addici� dels dotze "�ndexs de calor" mensuals.

A partir d'aquest coeficient es determina una constant a, caracter�stica de l'estaci� meteorol�gica, mitjan�ant la f�rmula:

a = 0,675  10-6I3 - 0,771  10-4I2 + 0,1792  10-1I + 0,49239

L'evapotranspiraci� potencial te�rica del mes i s'obt�, a m�s, per la f�rmula:


Aquesta f�rmula s'ha calculat suposant una duraci� de 12 hores di�ries de llum solar i per a mesos de 30 dies i, per tant, cal corregir-la en funci� de la duraci� real dels dies i del nombre de dies del mes. Existeixen unes taules que, en funci� de la latitud geogr�fica del lloc, donen el coeficient de correcci� aplicable al respecte Ci. D'anomenar ei l'evapotranspiraci� potencial corregida, tindrem que:

ei = Ci � e'i


A continuaci�, per al correcte desenvolupament del m�tode exposat, adjuntem alguns quadres i taules referents a la determinaci� de l��ndex t�rmic, evapotranspiraci� di�ria sense ajustar, coeficients de correcci� i nomograma de c�lcul. A saber:

QUADRE N�m.: 2.1.
DETERMINACI� DE L'�NDEX T�RMIC (I).(�NDEX DE CALOR MENSUAL, i)




QUADRE N�m.: 2.2.
VALORS DE L'EVAPOTRANSPIRACI� DI�RIA SENSE AJUSTAR (mm.) PER A TEMPERATURES SUPERIORS A 26,50�C.





QUADRE N�m.: 2.3.
COEFICIENTS PER A LA CORRECCI� DE L'EVAPOTRANSPIRACI� SENSE AJUSTAR (e), SEGONS LA LATITUD.









FIG. 2.1. Nomograma per a determinar l'evapotranspiraci� sense ajustar (e), mensual en cm. (Thornthwaite)

Fins llavors, nom�s hem fet intervenir les temperatures. Ara tamb� farem intervenir les pluges i el s�l. L'evapotranspiraci� tendeix a eliminar l'aigua del s�l; altrament, les pluges tendeixen a subministrar aigua al s�l i, pel seu costat, la capacitat retentiva del s�l tendeix a regular els moviments h�drics. En efecte, si durant un mes l'evapotranspiraci� potencial �s inferior a les precipitacions, es produeix un super�vit d'aigua que s'emmagatzema pel terra en funci� de la seva capacitat, �ntimament lligada a la seva textura i estructura. Si en mesos posteriors l'evapotranspiraci� supera les pluges, llavors s'hi mobilitzen les reserves h�driques existents. Ara b�, encara que �s cert que el s�l actua com a regulador, tamb� ho �s que la capacitat reguladora �s limitada, essent admissible, en el m�tode de c�lcul, que la capacitat de camp (quantitat m�xima d'aigua que pot retenir el s�l) �s de 100 mm. (capacitat de camp d'un s�l de consist�ncia mitjana i de fond�ria de l'ordre de 50 cm.).
Si designem per ri les reserves existents al principi de mes i, per pi la precipitaci� en aquell mes i per ei l'evapotranspiraci� potencial, es complir�, l�gicament, que:
ri+1 = ri + pi - ei

Si ri+1 �s major de 100 mm., es pren com a valor vertader 100 mm., considerant-se com exc�s d'aigua (exi) l'expressi�:

exi = ri - 100

o sigui que, exi �s l'aigua perduda per percoloci� en les capes profundes del s�l.

Si ri+1 �s menor que zero es pren com a valor vertader 0 mm., considerant-se com a manca d'aigua (fi) l'expressi�:

fi = 0 - ri+1 (ri+1 < 0)

Si ri+1 �s major que zero i menor que 100, tant fi com exi s�n nuls .

L'exposici�, en un quadre o taula, dels c�lculs i resultats de l'aplicaci� del m�tode de Thornthwaite, es coneix com a fitxa h�drica (17-BLACK, 1962).

Nogensmenys, per al nostre cas, hem considerat operativa l'elaboraci� de la fitxa h�drica regional en base a la coneguda expressi� de Blaney-Criddle:
ETP = (0,4572t + 8,128)  p  k , on:

t = temperatura mitjana del per�ode (�C).
p = percentatge d'hores de llum del per�ode respecte del total anyal (%).
k = coeficient emp�ric estacional de consum, diferent per a cada grup de
conreus.

Els restants �tems de la taula han estat calculats seguint el m�tode cl�ssic de Thornthwaite, anteriorment explicat. En tot moment, s'han tingut en compte les dades mitjanes d'una llarga s�rie cronol�gica que, a la vegada, promigen els diferents indrets del territori estudiat. D'aquesta manera, podr�em dir que es tracta de tres fitxes h�driques mitjanes a la Regi�, per a cada grup de conreus, a saber: a) Hortalisses, en general; b) Fruiters agris i dol�os (c�trics, pereres, pomeres, presseguers,...) i c) Olivera i d'altres (ametller, vinya, ...). Respectivament:
QUADRE N�m.: 2.4.
FITXA H�DRICA DE LES HORTALISSES


QUADRE N�m.: 2.5.
FITXA H�DRICA DELS AGRIS I FRUITERS DOL�OS



QUADRE N�m.: 2.6.
FITXA H�DRICA DE L'OLIVERA I D'ALTRES