ÍNDICE DE CONTENIDOS Esta página web está hecha para facilitar la búsqueda en Internet y una revisión rápida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de fórmulas, gráficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis



- CAPÍTOL 1 -

-INTRODUCCIÓ I CONCEPTES PREVIS-

 

CARACTERÍSTIQUES D'UNA DISTRIBUCIÓ DE FREQÜÈNCIES

Tal com s'ha dit abans, la primera fase de reducció de les dades d'una població consisteix en agrupar-les en una distribució de freqüències de tipus discret. Tanmateix, l'expressada reducció pot continuar-se aplegant els valors de la variable analitzada en els anomenats intervals de classe, amb la qual cosa esdevindrà una distribució de tipus continu que és justament el que hem procedit a fer en el nostre estudi. Tot aquest procés de reducció de les dades culmina en representar tota la població o univers mitjançant una o diverses mitjanes: això és una primera característica de la distribució de freqüències esmentada. Endemés, les mesures de dispersió o de concentració dels valors de la variable analitzada, en relació o a l'entorn dels valors centrals, permeten conèixer la representativitat d'aquells.

També existeixen altres característiques de menor interès pràctic, les quals tracten de precisar la forma de la distribució de la variable en relació amb una distribució teòrica de probabilitat normal. Així, la corba o campana de Gauss sabem que és simètrica respecte a l'ordenada x=* (el paràmetre * és la mitjana aritmètica o l'esperança matemàtica de l'univers d'una distribució normal) i la distribució observada pot ésser asimètrica respecte a l'ordenada corresponent i, fins i tot, aquesta asimetria pot representar una major àrea sota la corba, a la dreta o a l'esquerra, de l'esmentada ordenada. Altrament, a la distribució observada li pot correspondre una àrea sota la corba més aplanada o més punxeguda que la corresponent àrea de la distribució teòrica de probabilitat normal .

Totes aquestes característiques d'una distribució de freqüències originen mesures exactes si s'han obtingut utilitzant tots els possibles valors de la variable aleatòria estadística, això és, de correspondre a la població o univers de les dades; però un objectiu essencial de l'Inferència Estadística és el d'estimar aquestes característiques poblacionals des d'una mostra o subconjunt poblacional suficientment representatiu de l'univers de dades. Les característiques de la distribució mostral solen ésser, normalment, els millors estimadors de les característiques de la distribució de la població. Les estimacions conseqüents, però, s'han de representar acompanyades dels errors de mostreig així com d'altres mesures de naturalesa probabilística, que permetin d'apreciar el grau de confiança o fiabilitat de la corresponent estimació de la característica poblacional, i que no procedeix analitzar aquí amb detall, per òbvies raons d'espai i oportunitat.

A continuació es poden veure uns mapes on es defineix geogràficament l’àrea objecte del nostre estudi, o sia, l’anomenada “Regió Catalana de l’Ebre”.