�NDICE DE CONTENIDOS Esta p�gina web est� hecha para facilitar la b�squeda en Internet y una revisi�n r�pida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de f�rmulas, gr�ficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
Jos� M� Franquet Bernis



- CAP�TOL 1 -

-INTRODUCCI� I CONCEPTES PREVIS-



EL CENS AGRARI DE CATALUNYA

Quan es disposa d'una "poblaci�" -o conjunt de tots els valors observats d'una variable aleat�ria estad�stica mitjan�ant una enquesta censal, com �s el cas de l'avan� de dades del Cens Agrari del 1989, proporcionat per l'Institut d'Estad�stica de Catalunya- el llistat sencer d'aquells valors observats (si �s prou gran el volum de la poblaci�) resulta d'esc�s inter�s per interpretar raonablement el capteniment d'aquella poblaci�. Per aix�, es portar� a terme una reducci� de les dades, transformant-les en una distribuci� de freq��ncies de tipus discret de la variable "superf�cie", acompanyant cadascun d'aquests valors de la seva freq��ncia corresponent.

En general, la realitzaci� de qualsevol cens �s una activitat estad�stica complexa, ja que suposa la recollida d'informaci� de totes i cadascuna de les persones informants en un curt per�ode de temps. De fet, el cens agrari �s una operaci� estad�stica peri�dica (es porta a terme cada deu anys, aproximadament) i de car�cter exhaustiu per a la recollida, elaboraci� i publicaci� d'informaci�, que permet un coneixement prou acurat de l'estructura del sector agrari .

Les dades que es presenten a l'avan� s�n el resultat de la tabulaci� de l'arxiu censal, despr�s dels primers processos de depuraci� i validaci� de la informaci� recollida. Aquestes dades ofereixen una visi� b�sica sobre l'estructura del sector agrari, �til com a instrument de treball per a analitzar la situaci� actual de l'agricultura, la ramaderia i els boscos, i la seva evoluci� recent en una �rea geogr�fica o territori determinat; nosaltres les hem aplicat al cas concret de les Terres de l'Ebre, constitu�des -segons la divisi� territorial que v�rem propugnar- per les quatre comarques seg�ents: Baix Ebre, Montsi�, Ribera d'Ebre i Terra Alta . A efectes aclaridors, s'acompanyen, al final del present cap�tol, els mapes-figures on queden definits els territoris que s�n objecte del nostre estudi.

Observem que a la publicaci� de les dades censals de l'any 1989 s'han afegit les corresponents a l'anterior cens agrari de 1982. Altrament, a l'estudi de prospectiva per regressi� m�nimo-quadr�tica que hem efectuat al cap�tol 7, s'han considerat, a m�s a m�s, les dades corresponents als dos primers censos agraris d'Espanya: els dels anys 1962 i 1972. Aquesta aportaci� creiem que permet relacionar les variables comparables m�s significatives del sector, per tal de poder analitzar la seva evoluci� temporal o cronol�gica i fer prediccions raonables fins a l'any 2012. D'altra banda, les difer�ncies fonamentals respecte del cens agrari de 1982 corresponen a les caracter�stiques relacionades amb el treball a l'explotaci�: s'introdueix informaci� sobre la gesti�, es modifica la definici� de "m� d'obra familiar" i s'utilitza el concepte de "cap de l'explotaci�". Tamb� s'investiguen les jornades realitzades per persones que no han estat contractades directament pel titular de l'explotaci�.

�s evident, a la fi -tal com assenyalava el propi Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya en la presentaci� d'aquell treball- que: una acci� de govern ha de poder disposar d'informaci� estad�stica fiable i actualitzada. En el cas de la pol�tica agr�ria �s b�sic con�ixer l'estructura de les explotacions agr�ries. Avui, despr�s de l'adhesi� a la Comunitat Econ�mica Europea, ha canviat el marc en qu� es desenvolupar� l'activitat agr�ria i continuar� canviant d'acord amb l'evoluci� de la pol�tica comunit�ria i l'obertura cap als mercats mundials .