ÍNDICE DE CONTENIDOS Esta página web está hecha para facilitar la búsqueda en Internet y una revisión rápida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de fórmulas, gráficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis



- CAPÍTOL 1 -

-INTRODUCCIÓ I CONCEPTES PREVIS-



EL CENS AGRARI DE CATALUNYA

Quan es disposa d'una "població" -o conjunt de tots els valors observats d'una variable aleatòria estadística mitjançant una enquesta censal, com és el cas de l'avanç de dades del Cens Agrari del 1989, proporcionat per l'Institut d'Estadística de Catalunya- el llistat sencer d'aquells valors observats (si és prou gran el volum de la població) resulta d'escàs interès per interpretar raonablement el capteniment d'aquella població. Per això, es portarà a terme una reducció de les dades, transformant-les en una distribució de freqüències de tipus discret de la variable "superfície", acompanyant cadascun d'aquests valors de la seva freqüència corresponent.

En general, la realització de qualsevol cens és una activitat estadística complexa, ja que suposa la recollida d'informació de totes i cadascuna de les persones informants en un curt període de temps. De fet, el cens agrari és una operació estadística periòdica (es porta a terme cada deu anys, aproximadament) i de caràcter exhaustiu per a la recollida, elaboració i publicació d'informació, que permet un coneixement prou acurat de l'estructura del sector agrari .

Les dades que es presenten a l'avanç són el resultat de la tabulació de l'arxiu censal, després dels primers processos de depuració i validació de la informació recollida. Aquestes dades ofereixen una visió bàsica sobre l'estructura del sector agrari, útil com a instrument de treball per a analitzar la situació actual de l'agricultura, la ramaderia i els boscos, i la seva evolució recent en una àrea geogràfica o territori determinat; nosaltres les hem aplicat al cas concret de les Terres de l'Ebre, constituïdes -segons la divisió territorial que vàrem propugnar- per les quatre comarques següents: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta . A efectes aclaridors, s'acompanyen, al final del present capítol, els mapes-figures on queden definits els territoris que són objecte del nostre estudi.

Observem que a la publicació de les dades censals de l'any 1989 s'han afegit les corresponents a l'anterior cens agrari de 1982. Altrament, a l'estudi de prospectiva per regressió mínimo-quadràtica que hem efectuat al capítol 7, s'han considerat, a més a més, les dades corresponents als dos primers censos agraris d'Espanya: els dels anys 1962 i 1972. Aquesta aportació creiem que permet relacionar les variables comparables més significatives del sector, per tal de poder analitzar la seva evolució temporal o cronològica i fer prediccions raonables fins a l'any 2012. D'altra banda, les diferències fonamentals respecte del cens agrari de 1982 corresponen a les característiques relacionades amb el treball a l'explotació: s'introdueix informació sobre la gestió, es modifica la definició de "mà d'obra familiar" i s'utilitza el concepte de "cap de l'explotació". També s'investiguen les jornades realitzades per persones que no han estat contractades directament pel titular de l'explotació.

És evident, a la fi -tal com assenyalava el propi Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya en la presentació d'aquell treball- que: una acció de govern ha de poder disposar d'informació estadística fiable i actualitzada. En el cas de la política agrària és bàsic conèixer l'estructura de les explotacions agràries. Avui, després de l'adhesió a la Comunitat Econòmica Europea, ha canviat el marc en què es desenvoluparà l'activitat agrària i continuarà canviant d'acord amb l'evolució de la política comunitària i l'obertura cap als mercats mundials .