ÍNDICE DE CONTENIDOS Esta página web está hecha para facilitar la búsqueda en Internet y una revisión rápida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de fórmulas, gráficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis



- CAPÍTOL 1 -

-INTRODUCCIÓ I CONCEPTES PREVIS-



1. LES ESTADÍSTIQUES AGRÀRIES

És ben conegut que tant les estadístiques periòdiques (anyals i mensuals) com les enquestes mostrals han de basar-se en un coneixement de la totalitat de la població o univers que es tracta d'investigar. Per aquesta raó, cal fer una elaboració de censos periòdics, encara que la seva realització exigeixi una gran despesa i un acurat treball de preparació que, de vegades, compren alguns anys i considerables esforços humans i materials.

Les estadístiques agràries són les estadístiques econòmiques que es vénen elaborant des de fa més anys en molts països del món, és indubtable. Per a tenir informació de les aportacions espanyoles en aquest camp i fins a finals del segle XIX, pot consultar-se la tesi doctoral del professor SÁNCHEZ LAFUENTE, de la Universitat de Màlaga, que s'ocupa de la Història de l'Estadística a Espanya fins a aquells dies.

Al segle actual es realitza -el 1929 i pel Ministeri d'Agricultura- un cens ramader, complementat amb una estadística de la producció en aquest sector. L'estadística agrària amb més tradició a Espanya, però, que no s'institucionalitza definitivament fins a l'any 1929, és la de la producció agrícola, amb dades sobre superfície sembrada i valor dels productes de quasibé totes les nostres terres aprofitades, tant les llaurades com les no llaurades .

L'anuari d'Estadística Agrària de 1982, publicat per la Secretaria General Tècnica del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, es divideix en vuit parts, a cadascuna de les quals s'inclouen les següents estadístiques:

1.- Territori i climatologia (superfície, altimetria, temperatura, precipitació i embassaments). Demografia (població de dret, població activa i empresaris agraris).

2.- Distribució de la terra (distribució general, terres de conreu, prats i pastures, terrenys forestals, regadiu, explotacions agràries, règim de tinença i parcel.lació de la terra).

3.- Producció agrícola (cereals-gra, llegums-gra, tubercles per a consum humà, conreus industrials, conreus farratgers, hortalisses, flors, cítrics, fruiters no cítrics, vinyes, oliverars i altres conreus llenyosos).

4.- Producció ramadera (cens ramader, carn, llet, ous, llana i pells, mel i cera, fems i treball).

5.- Producció forestal (inventari forestal, fusta i llenya, altres produccions, caça i pesca: àdhuc llicències de pesca i pesca capturada, indústries de serraria mecànica de la fusta).

6.- Mitjans de producció (llavors, fertilitzants, maquinària agrícola, energia, amortització, productes fitosanitaris, pinsos compostos, inseminació artificial).

7.- Informació econòmica (preus, renda agrària, financiació agrària, comerç exterior).

8.- Balanç alimentari (nivell de consum alimentari per productes, característiques nutritives de la dieta, balanç alimentari, balanç de la pesca, disponibilitats alimentàries totals a diferents països, dieta a diferents països, despeses dels consumidors).

De fet l'ordre Ministerial de 1974 que estableix el Pla Estadístic del Ministeri d'Agricultura ha originat la publicació de les Cuentas del Sector Agrario, on es recullen els resultats econòmics derivats de l'activitat del sector, i que inclou les estadístiques següents:

-El compte de producció.
-Distribució funcional de la renda agrària.
-Indicadors de preus i salaris agraris.
-Comerç exterior agrari.
-Macromagnituds dels sector agrari, classificades per províncies i
regions.
-Comptes de capital de l'agricultura espanyola.
-Macromagnituds del sector agrari a diferents països.

Pel que fa referència als censos agraris, veiem que ja a l'any 1879, a un Congrés Agrari, França es va preocupar d'organitzar un primer Cens Agrari Mundial, però va fracassar aquest intent perquè només un sol país contestà el qüestionari . Al cap i a la fi, l'Institut Internacional d'Agricultura aconsegueix realitzar el primer cens mundial que ve referit a l'any 1930; entre colònies i estats independents participen en aquest cens un total de seixanta-tres països.

L'experiència espanyola en matèria de censos agraris s'inicia amb la Llei de Censos Generals de l'any 1957, mitjançant la qual es disposà que l'INE (Institut Nacional d'Estadística) formaria els Censos Generals de la Nació, tant els demogràfics com els de caràcter econòmic i llurs derivats, fixant-se com a norma general un període intercensal de 10 anys.

Posteriorment, per un Decret de 6 de setembre de 1961, es disposà la formació i elaboració del primer cens agrari. Aquest cens es va realitzar per l'INE en col.laboració amb el Ministeri d'Agricultura, els altres ministeris, les corporacions locals i l'Organització Sindical vertical i, per a coordinar aquestes col.laboracions, es va constituir la Junta Nacional i la Comissió Executiva del Cens Agrari. Els treballs de camp es varen iniciar a l'octubre del 1962 i es van enllestir al gener del 1963. Posteriorment, s'han anat fent censos agraris a Espanya referits als anys 1972 i 1982, publicats aproximadament dos anys després (4-ALCAIDE et altrii, 1987).

El marc legal del cens agrari de 1989 està constituït per les següents disposicions:

a) Llei de 8 de juny de 1957 sobre formació de censos econòmics.
b) Reial Decret 856/1989 de 7 de juliol que disposa la formació del cens agrari de 1989.
c) Ordre del Ministeri de Relacions amb les Corts i de la Secretaria del Govern, de 20 d'octubre de 1989, sobre normes d'organització i funcionament.