ÍNDICE DE CONTENIDOS Esta página web está hecha para facilitar la búsqueda en Internet y una revisión rápida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de fórmulas, gráficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis


- CAPÍTOL 14 -

- CONCLUSIONS -


CONCLUSIONS DE CAIRE GENERAL

Al llarg de les pàgines anteriors s'han contemplat determinats aspectes representatius de la realitat agrària i de les seves relacions amb el sistema econòmic, a través d'un nombre limitat d'exemples, referits a la Regió catalana de l'Ebre, que impedeix elevar els fets observats a la categoria de norma contrastada i vàlida en qualsevol cas.

És cert, tanmateix, que les conclusions parcials empíricament obtingudes han d'oferir un grau determinat de coherència o incoherència amb el nostre estudi, fins i tot al nivell en què s'ha desenvolupat el treball.

Convé per això -per a aproximar-se almenys a un possible diagnòstic- esquematitzar aquí les conclusions fonamentals disperses al llarg de tot l'estudi.

Dites conclusions de caire general i, fins i tot, aplicables a altres territoris, poden ésser les següents:

1) La situació general del sector primari de l’economia, actualment, ve definida pels següents trets:

1.- Evident disminució constant -i en tots els casos- del pes de l'agricultura en el conjunt de l'economia.

2.- Evolució desfavorable, també en tots els casos, dels preus agraris front als del sistema econòmic.

3.- En forma relacionada amb el punt anterior, i específicament, major creixement en general dels preus corresponents al cost de la vida i al detall d'aliments, que el dels preus percebuts pels agricultors.

4.- Fort disminució relativa, i en general, també, en valors absoluts, de la població activa agrària sobre la població total activa.

5.- Intenses diferències -amb alguna excepció-, entre els productes per cap dels sectors primari i no primari; és a dir, productivitat bruta notablement inferior en el sector primari.

6.- Tendències dispars quant a l'efectivitat del procés d'atenuació de les diferències de renda -producte brut per persona- entre els sectors. És de senyalar-se, tanmateix, que, inclús, en els casos en què s'ha donat aquesta atenuació en el període, la seva intensitat ha estat escassa en general, i incapaç de cobrir satisfactòriament el seu objectiu.

Pot dir-se, en resum, que les dades bàsicament configuradores de l'economia agrària no mostren en absolut una millora suficient del sector en termes al menys relatius -en alguns casos, tot el contrari- d'acord amb els enunciats político-econòmics adoptats. Sembla existir, per tant, un cert determinisme quant a la situació del camp. No hi ha dubte que per alguna raó -i aquí pot estar l'esmentat determinisme- les bones intencions i les polítiques consegüents no han estat suficientment efectives i coherents amb llurs pròpies pretensions.

2) Quant a les principals mesures genèriques d'aplicació per arribar als objectius proposats, hauríem, sota el nostre criteri, d'esmentar les següents:

a) Correcció dels efectes de la infrastructura sobre la qual s'asseu la riquesa agrària.
b) Millora de l'estructura de les explotacions agràries.
c) Foment viable de les activitats que permeti la promoció social de la població.
d) Millora del medi rural que possibiliti a la població un nivell de vida adient, mitjançant la promoció d'inversions econòmico-socials d'interès comarcal.
e) Millorar la informació, perfeccionant l'estadística agrària com a instrument de la política a aplicar.
f) Perfeccionar i potenciar l'associacionisme sindical agrari, per aconseguir major participació, responsabilitat i autodisciplina entre els homes del camp. Si existeix alguna gran diferència entre el sector agrari del nostre país i el dels països de la Unió Europea agrícolament més avançats, és precisament en aquest camp de l'articulació del sector. Comparar les estructures associatives del camp català amb les que existeixen en aquell altres països és un exercici poc gratificant tant si es contempla a nivell d'organitzacions professionals, com a nivell d'organitzacions econòmiques i també en el de les associacions de serveis (genètica, gestió, formació, servei tècnic, etc.).

La responsabilitat d'aquesta situació correspon en primer lloc als propis agricultors però també és ben cert que res ni ningú han afavorit de forma suficient una dinàmica associativa creativa i amb voluntat de consolidació. Sovint altres interessos (polítics, personalismes, localistes, etc.) han anat en contra de l'estructura eficaç del sector.

g) Preparar les disposicions legals i administratives necessàries per a la realització dels programes previstos, especialment en el camp de la reforma de l'empresa, industrialització i de la comercialització agrària.

h) Reorganitzar i agilitzar l'Administració per a adequar-la als nous condicionaments del desenvolupament agrari, assegurant el compliment de les polítiques i mesures que s'adoptin.

Pel que es refereix a les tres primeres mesures genèriques antriorment exposades, podríem especificar-les, respectivament, del següent mode:

a) - Concentració parcel•laria a on es consideri necessari.
- A les àrees en les que predomini el minifundi, facilitar l’adquisisció de terres (mitjançant prèstecs avantatjosos, subvencions a fons perdut, exencions impositives, etc.) per tal de completar explotacions agropecuàries de dimensions adecuades.
- Execució de les obres, millores i serveis inherents a lesoperacions anteriors. Tant si es tracta d’obres de promoció pública com privada.

b) - Capitalització de les explotacions de dimensions adequades, en que la seva orientació productiva s’ajusti als programes indicatius existents.
- Estímul a la creació d’agrupacions per a l’explotació en comú, a on l’empresa individuals no sigui pas viable.
- Promoció d’un empresariat dinàmic, adaptat a les noves estructures productives i comercials, comparable a l’existent en els restants sectors económics.

c) - Elevació del nivell cultural de la població agrària amb les mesures més adients.
- Promoció d’una formació professional adequada a les activitats productives que s’estableixin, especialment per als joves agricultors.
- Promoció d’activitats de tipus comunitari.