ÍNDICE DE CONTENIDOS Esta página web está hecha para facilitar la búsqueda en Internet y una revisión rápida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de fórmulas, gráficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis


- CAPÍTOL 13 -

- ANÀLISI ECONÒMICA DE L'EMPRESA AGRÀRIA -


ELS PREUS EN LA PROGRAMACIÓ D'UNA EXPLOTACIÓ AGRÀRIA

5.1. Introducció

Realitzem, a continuació de l'exemple exposat, un breu, però il.lustratiu estudi, sobre la influència dels preus dels productes agrícoles en la programació d'una explotació agrària. Obtingut ja, mitjançant tècniques de programació lineal com les emprades a l'epígraf anterior, un programa productiu, si varien els preus dels productes evidentment ens veurem obligats a variar també el programa si desitgem continuar obtenint el màxim benefici. Això és, tot empresari de conducta racional necessita saber quan els preus influeixen de tal manera que el programa utilitzat ja no és vàlid.

Hem escollit una explotació senzilla situada al Delta de l'Ebre, amb produccions mitjanes d'ambdues hortalisses H1 i H2.

D'altra banda, el fet d'escollir únicament dos conreus per a l'estudi persegueix evitar l'excessiva complicació del programa amb càlculs innecessaris. Però, sens dubte i com es pot comprovar, pot ampliar-se a qualsevol tipus d'explotació agrària.

Les dades utilitzades en aquest treball són reals, encara que alguns números han estat arrodonits a l'objecte de facilitar el procés de càlcul.

5.2. Programa òptim

En el quadre següent recollim les dades necessàries per a l'elaboració del programa:

QUADRE Núm.: 13.1.
DADES ECONÒMIQUES DE L'EXPLOTACIÓ




FONT: Elaboració pròpia.

Apliquem aquest treball al cas d'una mitjana explotació -situada a una zona "emblemàtica" de les Terres de l'Ebre, on abunda el minifundi com hem vist a altres capítols del nostre estudi- de 46 jornals de terra (molt aproximadament 10 Ha. de superfície), que disposa de 1,09 UTA, equivalent a 300 jornades completes de treball a l'any.

La funció econòmica o objectiu serà, per tant:

MAX Z = 97.000 X1 + 100.000 X2

essent X1, X2 les superfícies expressades en Ha. dedicades als conreus H1 i H2, respectivament.

En el nostre cas, només suposem restriccions quant a disponibilitats de superfície i de mà d'obra, encara que en un programa de més amplitud s'hauran de tenir en compte altres restriccions operatives de tipus econòmic i agronòmic.

Les inequacions del problema, seran les següents:



Per tant, el programa a resoldre serà:

(1)

essent, com ja s'ha vist, la funció econòmica o objectiu a optimitzar:

MAX Z = 97.000 X1 + 100.000 X2 (1')

amb la condició que les variables de folgança siguin no negatives.

Operant en (1), es té:

(2)

Així mateix:

(3)
Substituint ara els valors d'X1 i X2 de (3) a (1') ens queda:



essent:


O sigui:

(4)

Obtenim la solució òptima del problema fent:

Xi = Xj = 0 , en (3) i (4). I així:

X1 =190/44= 4'32 Ha., i també: X2 = 250/44 = 5'68 Ha.

X1 + X2 = 10 Ha., com volíem demostrar.

I la funció objectiu maximitzada, és:

MAX Z = 43.430.000/44 = 987.045 Ptes. * 97.000 • 4,32 + 100.000 • 5,68


5.3. Variació dels preus

Una vegada obtingut aquest programa òptim, veurem la influència dels preus en el mateix. Suposarem dos casos, segons que variï un sol dels preus o els dos a la vegada. A saber:

a) Variació d'un sol preu (per exemple el d'H1):

Suposem que existeix una unitat productiva més d'X1; per un raonament semblant a l'anterior, arribarem a un MAX Z en el qual ens ve arrossegada aquesta nova unitat utilitzada. Així:



Si en lloc d'una fossin dues les noves unitats productives d'X1, tindríem:

i en ambdós casos el programa serà l'òptim sempre que els coeficients de les Xi i Xj a les anteriors expressions siguin no positius. Per tant, en generalitzar:


límits, respectivament, negatiu i positiu del coeficient C1, que ens permet determinar les variacions límits del preu d'H1. Així és:

97.000 - 86.796 = 10.204 * C1 * 97.000 + 3.000 = 100.000

D'aquesta manera, es tindrà:

-Preu mínim de :


-Preu màxim de :


O sigui, el preu de l'H1 per sota de les 2.900 Ptes./Qm., o bé pel damunt de les 6.100 Ptes./Qm., tot i romanent constant el preu de l'H2, ens obligarà a variar el programa productiu si volem obtenir el màxim benefici en la gestió.

Si suposem, a continuació, que s'incrementen les unitats productives d'X2, obtindrem els límits de C2 d'una manera semblant a l'anterior procediment. Així:


D'aquesta manera:


O sigui, el preu de l'H2 ha de baixar -romanent constant el de l'H1- per sota de les 4.425 Ptes./Qm., o bé pujar a més de les 25.765 Ptes./Qm., a fi que haguéssim de variar el programa productiu òptim anteriorment calculat.

Resulta evident que, en el primer cas (variació del preu de l'H1) obtenim un augment del benefici màxim de:



i quan varia el preu de l'H2:



(cas, aquest segon, més favorable que l'anterior)


b)Variació simultània d'ambdós preus (H1 i H2):

En aquest cas, les variacions dels coeficients C1 i C2 de (3) no han d'ultrapassar la negativitat dels coeficients de Xi i Xj de (4). Per tant, podrem conservar el mateix programa sempre que es mantinguin les relacions següents:

(5)

Obtingudes en considerar en (3) les variacions que podien experimentar els coeficients C1 i C2.

A partir de les relacions (5), simplificades, obtenim les següents:

- 49 *C1 + 5 *C2 * 4.253.000

*C1 - *C2 * 3.000

En elles estan inclosos els casos anteriorment estudiats. Podem veure que s'ha d'augmentar enormement C2 -i per tant, el preu d'H2- per a que l'empresari agrícola deltaic es vegi obligat a variar el programa productiu de la seva explotació; encara que, un lleuger augment de C1 -o sigui, del preu de l'H1- farà variar el programa, fet degut a l'ajustada que ve la capacitat de treball en l'exemple real estudiat.
5.4. Resum i conclusions

Creiem, finalitzant aquest apartat del nostre treball, que la utilitat de l'aplicació de les diferents tècniques d'Investigació Operativa a la racionalització de la gestió agrària, resulta de tot punt innegable. I quant al futur de la seva aplicació, pareix endevinar-se, sense gran esforç, que els efectius humans que romanguin en el futur a l'agricultura seran individus intel.ligents i preparats, que adoptaran la utilització de serveis per a les tasques bàsiques i els procediments de gestió més eficaços, amb la col.laboració definitiva del tècnic i especialista, convenientment auxiliats per tots els instruments que la ciència i la informàtica d'avui posen al seu abast. Tot això tindrem ocasió de comentar-ho a les pàgines següents.