�NDICE DE CONTENIDOS Esta p�gina web est� hecha para facilitar la b�squeda en Internet y una revisi�n r�pida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de f�rmulas, gr�ficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
Jos� M� Franquet Bernis


- CAP�TOL 13 -

- AN�LISI ECON�MICA DE L'EMPRESA AGR�RIA -


AN�LISI DE L'EXPLOTACI�

3.1. Introducci�

Tot empresari, en analitzar la seva explotaci�, pret�n realitzar unes consideracions al voltant del seu sistema de producci�. Tracta d'estudiar una s�rie de combinacions amb la finalitat de saber si aquestes permeten obtenir un benefici elevat de forma duradora, tot tenint en compte el mitj�, la situaci� econ�mica i les aptituds pr�pies. No poden separar-se, en l'estudi, les produccions entre s�, ni una o diverses d'aquestes amb un factor de producci�. Tota an�lisi parcial del problema �s necess�riament inexacta.

S'ha de posar especial atenci� als elements-clau del sistema de producci�, que s�n aquells sobre els quals se sustenta el benefici. Encara que el seu nombre no �s elevat, la dificultat del seu establiment radica en la seva variabilitat relativa amb els diferents sistemes de producci�.

Analitzar una explotaci� �s, donat un empresari determinat, un pas previ per a saber si el sistema de producci� �s el que m�s s'adapta a les seves possibilitats.

L'an�lisi d'una explotaci� pot �sser de dos tipus: l'an�lisi a�llada, en qu� el seu objecte �s, partint de les dades obtingudes a la fitxa d'explotaci�, con�ixer els punts febles del sistema de producci� amb la finalitat de prendre les mesures necess�ries per a aconseguir, de forma duradora, un benefici. D'altra banda, l'an�lisi comparativa, que suposa no sols el coneixement d'una explotaci� agr�ria concreta, si m�s no una experi�ncia regional per a establir uns punts de comparaci�. L'examen d'una explotaci� a�llada �s, doncs, prou interessant, per� no suficient; per aix� tamb� hem cregut oport� d'estudiar el sistema regional de l'Ebre i oferir dades m�s globals.

Tanmateix, i donat que suposem que l'empresari individual no t� el coneixement regional que pot assolir un t�cnic agrari, al qual haur� de consultar tant m�s quant m�s vulgui desprendre's de les seves condicions actuals, ens centrarem a l'estudi de l'an�lisi a�llada de l'explotaci� per �sser la que, de manera immediata, pot iniciar cada empresari en la seva explotaci� (56-IESSC, 1971).
3.2. An�lisi a�llada

El primer pas que ha de donar-se �s reunir la informaci� suficient per tal de completar una fitxa d'explotaci�. Sols despr�s de tenir establerta l'esmentada fitxa pot procedir-se a l'an�lisi, tenint present els seg�ents principis: ple �s dels factors de producci� (terra, treball i capital), adequada elecci� de les produccions i elecci� d'un nivell d'intensitat convenient.

Ha d'estudiar-se el capital territorial o immoble, que �s el factor fonamental de l'explotaci�. Aquest factor �s el que influeix de forma principal en l'elecci� de les produccions, ra� per la qual l'elecci� de les produccions ha de fer-se tot tenint en compte no sols l'empla�ament natural de l'explotaci�, sin� tamb� l'empla�ament econ�mic, la conjuntura i l'estructura de l'explotaci�. Despr�s s'analitza l'�s de la m� d'obra i del capital d'exercici (despeses directes). Per �ltim, s'ha d'examinar si, confrontant les dades precedents, no s'ha de modificar el nivell d'intensitat.

El m�tode veiem que est� dividit en una s�rie de fases, divisi� que t� com a �nic objecte facilitar la seva aplicaci�. No pot considerar-se cada una de les fases a�lladament, ja que cada element, o cada factor de producci�, o cada producci�, es troba formant part d'un conjunt que hem anomenat "sistema de producci�" .

Les fases del m�tode d'an�lisi que estudiem s�n les seg�ents:

Primera fase

DETERMINACI� DE LES CARACTER�STIQUES GENERALS DE L'EXPLOTACI�:

-Es tracta d'una explotaci� gran o petita?
-Calcular les hect�rees de superf�cie agr�cola �til.
-Quines s�n les principals produccions que s'obtenen?
-Forma d'utilitzaci� del s�l.
-Percentatge de cada producci� sobre el producte brut total.

-L'explotaci� acaba amb benefici o p�rdua?
-Calcular el benefici per hect�rea de SAU.

-Com viu la fam�lia de l'empresari?.
-Calcular la renda de l'empresari.
Segona fase

DETERMINACI� DE LES POSSIBILITATS DE L'EMPRESARI:

-Edat.
-Gustos.
-Grau d'evoluci� i receptivitat al progr�s t�cnic.
-Situaci� familiar.
-Forma de portar l'explotaci�.
-Capitals disponibles i deutes.


Tercera fase

EXAMINAR SI S'UTILITZA PLENAMENT EL CAPITAL TERRITORIAL O IMMOBLE:

-Determinar la fertilitat del terreny.
-C�non d'arrendament i renda cadastral per hect�rea de SAU.
-Veure si el producte brut est� d'acord amb la fertilitat de la terra.
-Producte brut per hect�rea de SAU.
-S'utilitza correctament la superf�cie agr�cola �til?
-Percentatge que es dedica a cada grup o massa de cultiu (terreny de conreu, vinyar, horta, pasturatge, etc.)
-Superf�cie ocupada pels terrenys incultes.
-S'utilitzen pr�ctiques de conservaci� de s�ls?
-Millores territorials.
-Esmenes.
-Rotaci� adequada de cultius.
-Manteniment de la fertilitat.
-Pes viu o U.G. per hect�rea de SAU.
-Erosi� hidr�ulica i e�lica.
-Els edificis, es dediquen als fins per als quals foren constru�ts i en quina forma s'utilitzen?
-Estat de conservaci� i destinaci� de les edificacions.
-Distribuci� de les construccions.
-Despeses de conservaci� i manteniment dels edificis.

Quarta fase

LES PRODUCCIONS QUE S'OBTENEN, ESTAN D'ACORD AMB L'EMPLA�AMENT NATURAL, AMB L'EMPLA�AMENT ECON�MIC, AMB LA CONJUNTURA ECON�MICA I AMB LES CARACTER�STIQUES PR�PIES DE L'EXPLOTACI�?:

-Estan les produccions d'acord amb l'empla�ament natural?
*Veure si la rotaci� de conreus �s satisfact�ria des del punt de vista agron�mic.
*Veure en quin estat es troben els terrenys dedicats a pastures.
*Veure si els rendiments que s'obtenen estan en la l�nia que suggereix la potencialitat agron�mica de la zona.
-Rendiments dels diferents conreus per hect�rea de SAU.
-Dosi d'adobament per hect�rea de SAU.
-Nombre de litres de llet per vaca i any, detenint-se en la comprovaci� del percentatge de mat�ria greixosa.
-Valor de la producci� per vaca i any.
-Nombre de litres de llet per ovella i any (amb percentatge de greix) i de quilos de carn de xai per ovella de ventre.
-Valor de la producci� per ovella de ventre i any.
-Nombre de porcs per truja de ventre.
-Valor de la producci� per truja de ventre i any.

-Estan d'acord les produccions amb l'empla�ament econ�mic de l'explotaci�?
-S'utilitzen adequadament les rendes de situaci�?

-Les produccions, estan en harmonia amb la conjuntura?
-Continental.
-Estatal.
-Nacional.
-Regional.
-Comarcal.
-Municipal.

-Estan d'acord les produccions amb les caracter�stiques de l'explotaci�?
-Aptituds de l'empresari.
-Dimensi� de l'empresa.
-Plena utilitzaci� de la m� d'obra.
-Distribuci� dels riscs.
-Agilitat en el moviment de moneda.
-Equilibri entre producci� vegetal i animal.
-Conservaci� de sitges.
-Grau d'alimentaci� dels animals.
-Ocupaci� total dels edificis.

-Tenint en compte els punts anteriors, quines produccions han de mantenir-se, i quines abandonar-se? Endem�s, dins de les que es mantinguin, quines han de desenvolupar-se m�s, i, pel contrari, quines restringir-se?

D'altra banda, les produccions i els preus percebuts pels pagesos la campanya o campanyes anteriors poden assolir una influ�ncia not�ria en la presa de decisions respecte a les produccions a obtenir a les campanyes vinents. Vegem com, en aquest sentit, el seg�ent cas pr�ctic resulta prou clarificador:

La demanda de patates per part dels consumidors, respon al preu del mercat segons la funci� seg�ent:

q = 500 (10 - pt).

L'oferta de patates per part dels agricultors, que �s proporcional a la superf�cie sembrada, respon al preu del mercat que va regir l'any anterior, segons la funci� seg�ent:

q = 1.000 (pt-1 - 1).

Es demana:

1r.- Determinar el preu d'equilibri del mercat i la producci� de patates corresponent.
2n.- Estudiar l'estabilitat de l'equilibri del mercat.

SOLUCI�:

Es contestar� a ambd�s apartats simult�niament.

La condici� d'equilibri del mercat �s que l'oferta del mercat sigui igual a la demanda. Igualant ambdues equacions, resulta:

500 (10 - pt) = 1.000 (pt-1 - 1)
pt + 2pt-1 = 12

La soluci� de l'equaci�: apt + bpt-1 + c = 0, de primer grau, en difer�ncies finites, �s la seg�ent:



Essent p0 el valor de pt quan t = 0.

La soluci� �s: pt = (p0 - 4) (-2)t + 4 (*)

El preu d'equilibri �s de 4 unitats monet�ries; el mercat oscil.la als voltants del nivell d'equilibri amb tend�ncia a allunyar-se. De fet, el preu d'equilibri del mercat resultar� de l'equaci�:

500 (10 - p) = 1.000 (p - 1)
5.000 - 500p = 1.000p - 1.000 ; d'on p = 4

Per a aquell preu, la producci� de patates, ser�:

q = 500 (10 - 4) = 3.000

Amb la qual cosa, els ingressos bruts dels agricultors, seran:

I = p * q = 4 * 3.000 = 12.000


Cinquena fase

EXAMINAR SI S'UTILITZEN PLENAMENT LES DISPONIBILITATS DE MITJANS DE TREBALL:

-Permeten les produccions que se segueixen a l'actualitat utilitzar la m� d'obra disponible de forma regular durant tot l'any?
-Hect�rees de SAU per unitat de treball hum� (UTH).
-Determinar quins s�n els per�odes punta de treball, comprovant les necessitats que es presenten.

-Quina �s la productivitat del treball hum�?
-Producte brut per UTH.


Sisena fase

EXAMINAR SI EL CAPITAL D'EXERCICI ES TROBA O NO PLENAMENT UTILITZAT:

-A quant ascendeix el capital d'exercici?
-Capital d'exercici per hect�rea de SAU.
-Capital mobiliari viu per hect�rea.
-Capital mobiliari mec�nic per hect�rea.
-Import�ncia del capital circulant o d'explotaci�.

-S'utilitza de manera convenient i plena el mobiliari mec�nic?
-Exc�s o defecte en l'equip existent.
-Tracci� existent.
-Capital mobiliari mec�nic per hect�rea de SAU.
-UT. per cada 100 hect�rees de SAU.
-Vida �til de la maquin�ria i equip.
-Utilitzaci� del material.
-Despeses de conservaci� i manteniment per hect�rea de SAU.
-Amortitzacions t�cniques per hect�rea de SAU.
-Possibilitats de rec�rrer a la utilitzaci� en com� del material.

-El mobiliari viu, es troba plenament utilitzat?
-Sistemes d'explotaci� seguits.
-Rendiments dels animals.

-�s satisfactori el dest� que es d�na al capital circulant?
-M� d'obra.
-Mat�ries primes.
-Despeses diverses.

-El capital d'exercici, proporciona un producte brut prou satisfactori?
-Relaci� capital d'exercici-producte brut.

Setena fase

EL NIVELL D'INTENSITAT DE CONREU EXISTENT, �S EL M�S APROPIAT?:

-T� l'empresari un marcat inter�s a practicar un sistema de producci� intensiu o extensiu?

El nivell d'intensitat s'ha de fixar tot tenint en compte els seg�ents factors: aptituds de l'empresari, grand�ria de l'empresa, empla�ament natural, empla�ament econ�mic, empla�ament de conjuntura.

Per aix�, s'han d'estudiar, amb un inter�s especial, les relacions seg�ents:
*Producte brut per hect�rea de SAU.
*Hect�rees de SAU. per UT.
*Productivitat del treball.
*Capital d'exercici per hect�rea de SAU.
*Capital d'exercici entre producte brut.
De forma m�s pr�ctica es realitzar� un estudi successiu de tots els cap�tols de despeses de l'explotaci�, i es vigilar� que cada un d'ells no destaqui ni per excessivament alt ni per excessivament baix.


Vuitena fase

RECOPILACI� DELS RESULTATS:

L'an�lisi de l'explotaci� agr�ria s'acabar� amb una nota curta o resum sobre els punts febles trobats i les modificacions que s'han d'introduir .