ÍNDICE DE CONTENIDOS Esta página web está hecha para facilitar la búsqueda en Internet y una revisión rápida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de fórmulas, gráficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis


- CAPÍTOL 13 -

- ANÀLISI ECONÒMICA DE L'EMPRESA AGRÀRIA -


ANÀLISI DE L'EXPLOTACIÓ

3.1. Introducció

Tot empresari, en analitzar la seva explotació, pretén realitzar unes consideracions al voltant del seu sistema de producció. Tracta d'estudiar una sèrie de combinacions amb la finalitat de saber si aquestes permeten obtenir un benefici elevat de forma duradora, tot tenint en compte el mitjà, la situació econòmica i les aptituds pròpies. No poden separar-se, en l'estudi, les produccions entre sí, ni una o diverses d'aquestes amb un factor de producció. Tota anàlisi parcial del problema és necessàriament inexacta.

S'ha de posar especial atenció als elements-clau del sistema de producció, que són aquells sobre els quals se sustenta el benefici. Encara que el seu nombre no és elevat, la dificultat del seu establiment radica en la seva variabilitat relativa amb els diferents sistemes de producció.

Analitzar una explotació és, donat un empresari determinat, un pas previ per a saber si el sistema de producció és el que més s'adapta a les seves possibilitats.

L'anàlisi d'una explotació pot ésser de dos tipus: l'anàlisi aïllada, en què el seu objecte és, partint de les dades obtingudes a la fitxa d'explotació, conèixer els punts febles del sistema de producció amb la finalitat de prendre les mesures necessàries per a aconseguir, de forma duradora, un benefici. D'altra banda, l'anàlisi comparativa, que suposa no sols el coneixement d'una explotació agrària concreta, si més no una experiència regional per a establir uns punts de comparació. L'examen d'una explotació aïllada és, doncs, prou interessant, però no suficient; per això també hem cregut oportú d'estudiar el sistema regional de l'Ebre i oferir dades més globals.

Tanmateix, i donat que suposem que l'empresari individual no té el coneixement regional que pot assolir un tècnic agrari, al qual haurà de consultar tant més quant més vulgui desprendre's de les seves condicions actuals, ens centrarem a l'estudi de l'anàlisi aïllada de l'explotació per ésser la que, de manera immediata, pot iniciar cada empresari en la seva explotació (56-IESSC, 1971).
3.2. Anàlisi aïllada

El primer pas que ha de donar-se és reunir la informació suficient per tal de completar una fitxa d'explotació. Sols després de tenir establerta l'esmentada fitxa pot procedir-se a l'anàlisi, tenint present els següents principis: ple ús dels factors de producció (terra, treball i capital), adequada elecció de les produccions i elecció d'un nivell d'intensitat convenient.

Ha d'estudiar-se el capital territorial o immoble, que és el factor fonamental de l'explotació. Aquest factor és el que influeix de forma principal en l'elecció de les produccions, raó per la qual l'elecció de les produccions ha de fer-se tot tenint en compte no sols l'emplaçament natural de l'explotació, sinó també l'emplaçament econòmic, la conjuntura i l'estructura de l'explotació. Després s'analitza l'ús de la mà d'obra i del capital d'exercici (despeses directes). Per últim, s'ha d'examinar si, confrontant les dades precedents, no s'ha de modificar el nivell d'intensitat.

El mètode veiem que està dividit en una sèrie de fases, divisió que té com a únic objecte facilitar la seva aplicació. No pot considerar-se cada una de les fases aïlladament, ja que cada element, o cada factor de producció, o cada producció, es troba formant part d'un conjunt que hem anomenat "sistema de producció" .

Les fases del mètode d'anàlisi que estudiem són les següents:

Primera fase

DETERMINACIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'EXPLOTACIÓ:

-Es tracta d'una explotació gran o petita?
-Calcular les hectàrees de superfície agrícola útil.
-Quines són les principals produccions que s'obtenen?
-Forma d'utilització del sòl.
-Percentatge de cada producció sobre el producte brut total.

-L'explotació acaba amb benefici o pèrdua?
-Calcular el benefici per hectàrea de SAU.

-Com viu la família de l'empresari?.
-Calcular la renda de l'empresari.
Segona fase

DETERMINACIÓ DE LES POSSIBILITATS DE L'EMPRESARI:

-Edat.
-Gustos.
-Grau d'evolució i receptivitat al progrés tècnic.
-Situació familiar.
-Forma de portar l'explotació.
-Capitals disponibles i deutes.


Tercera fase

EXAMINAR SI S'UTILITZA PLENAMENT EL CAPITAL TERRITORIAL O IMMOBLE:

-Determinar la fertilitat del terreny.
-Cànon d'arrendament i renda cadastral per hectàrea de SAU.
-Veure si el producte brut està d'acord amb la fertilitat de la terra.
-Producte brut per hectàrea de SAU.
-S'utilitza correctament la superfície agrícola útil?
-Percentatge que es dedica a cada grup o massa de cultiu (terreny de conreu, vinyar, horta, pasturatge, etc.)
-Superfície ocupada pels terrenys incultes.
-S'utilitzen pràctiques de conservació de sòls?
-Millores territorials.
-Esmenes.
-Rotació adequada de cultius.
-Manteniment de la fertilitat.
-Pes viu o U.G. per hectàrea de SAU.
-Erosió hidràulica i eòlica.
-Els edificis, es dediquen als fins per als quals foren construïts i en quina forma s'utilitzen?
-Estat de conservació i destinació de les edificacions.
-Distribució de les construccions.
-Despeses de conservació i manteniment dels edificis.

Quarta fase

LES PRODUCCIONS QUE S'OBTENEN, ESTAN D'ACORD AMB L'EMPLAÇAMENT NATURAL, AMB L'EMPLAÇAMENT ECONÒMIC, AMB LA CONJUNTURA ECONÒMICA I AMB LES CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES DE L'EXPLOTACIÓ?:

-Estan les produccions d'acord amb l'emplaçament natural?
*Veure si la rotació de conreus és satisfactòria des del punt de vista agronòmic.
*Veure en quin estat es troben els terrenys dedicats a pastures.
*Veure si els rendiments que s'obtenen estan en la línia que suggereix la potencialitat agronòmica de la zona.
-Rendiments dels diferents conreus per hectàrea de SAU.
-Dosi d'adobament per hectàrea de SAU.
-Nombre de litres de llet per vaca i any, detenint-se en la comprovació del percentatge de matèria greixosa.
-Valor de la producció per vaca i any.
-Nombre de litres de llet per ovella i any (amb percentatge de greix) i de quilos de carn de xai per ovella de ventre.
-Valor de la producció per ovella de ventre i any.
-Nombre de porcs per truja de ventre.
-Valor de la producció per truja de ventre i any.

-Estan d'acord les produccions amb l'emplaçament econòmic de l'explotació?
-S'utilitzen adequadament les rendes de situació?

-Les produccions, estan en harmonia amb la conjuntura?
-Continental.
-Estatal.
-Nacional.
-Regional.
-Comarcal.
-Municipal.

-Estan d'acord les produccions amb les característiques de l'explotació?
-Aptituds de l'empresari.
-Dimensió de l'empresa.
-Plena utilització de la mà d'obra.
-Distribució dels riscs.
-Agilitat en el moviment de moneda.
-Equilibri entre producció vegetal i animal.
-Conservació de sitges.
-Grau d'alimentació dels animals.
-Ocupació total dels edificis.

-Tenint en compte els punts anteriors, quines produccions han de mantenir-se, i quines abandonar-se? Endemés, dins de les que es mantinguin, quines han de desenvolupar-se més, i, pel contrari, quines restringir-se?

D'altra banda, les produccions i els preus percebuts pels pagesos la campanya o campanyes anteriors poden assolir una influència notòria en la presa de decisions respecte a les produccions a obtenir a les campanyes vinents. Vegem com, en aquest sentit, el següent cas pràctic resulta prou clarificador:

La demanda de patates per part dels consumidors, respon al preu del mercat segons la funció següent:

q = 500 (10 - pt).

L'oferta de patates per part dels agricultors, que és proporcional a la superfície sembrada, respon al preu del mercat que va regir l'any anterior, segons la funció següent:

q = 1.000 (pt-1 - 1).

Es demana:

1r.- Determinar el preu d'equilibri del mercat i la producció de patates corresponent.
2n.- Estudiar l'estabilitat de l'equilibri del mercat.

SOLUCIÓ:

Es contestarà a ambdós apartats simultàniament.

La condició d'equilibri del mercat és que l'oferta del mercat sigui igual a la demanda. Igualant ambdues equacions, resulta:

500 (10 - pt) = 1.000 (pt-1 - 1)
pt + 2pt-1 = 12

La solució de l'equació: apt + bpt-1 + c = 0, de primer grau, en diferències finites, és la següent:



Essent p0 el valor de pt quan t = 0.

La solució és: pt = (p0 - 4) (-2)t + 4 (*)

El preu d'equilibri és de 4 unitats monetàries; el mercat oscil.la als voltants del nivell d'equilibri amb tendència a allunyar-se. De fet, el preu d'equilibri del mercat resultarà de l'equació:

500 (10 - p) = 1.000 (p - 1)
5.000 - 500p = 1.000p - 1.000 ; d'on p = 4

Per a aquell preu, la producció de patates, serà:

q = 500 (10 - 4) = 3.000

Amb la qual cosa, els ingressos bruts dels agricultors, seran:

I = p * q = 4 * 3.000 = 12.000


Cinquena fase

EXAMINAR SI S'UTILITZEN PLENAMENT LES DISPONIBILITATS DE MITJANS DE TREBALL:

-Permeten les produccions que se segueixen a l'actualitat utilitzar la mà d'obra disponible de forma regular durant tot l'any?
-Hectàrees de SAU per unitat de treball humà (UTH).
-Determinar quins són els períodes punta de treball, comprovant les necessitats que es presenten.

-Quina és la productivitat del treball humà?
-Producte brut per UTH.


Sisena fase

EXAMINAR SI EL CAPITAL D'EXERCICI ES TROBA O NO PLENAMENT UTILITZAT:

-A quant ascendeix el capital d'exercici?
-Capital d'exercici per hectàrea de SAU.
-Capital mobiliari viu per hectàrea.
-Capital mobiliari mecànic per hectàrea.
-Importància del capital circulant o d'explotació.

-S'utilitza de manera convenient i plena el mobiliari mecànic?
-Excés o defecte en l'equip existent.
-Tracció existent.
-Capital mobiliari mecànic per hectàrea de SAU.
-UT. per cada 100 hectàrees de SAU.
-Vida útil de la maquinària i equip.
-Utilització del material.
-Despeses de conservació i manteniment per hectàrea de SAU.
-Amortitzacions tècniques per hectàrea de SAU.
-Possibilitats de recórrer a la utilització en comú del material.

-El mobiliari viu, es troba plenament utilitzat?
-Sistemes d'explotació seguits.
-Rendiments dels animals.

-És satisfactori el destí que es dóna al capital circulant?
-Mà d'obra.
-Matèries primes.
-Despeses diverses.

-El capital d'exercici, proporciona un producte brut prou satisfactori?
-Relació capital d'exercici-producte brut.

Setena fase

EL NIVELL D'INTENSITAT DE CONREU EXISTENT, ÉS EL MÉS APROPIAT?:

-Té l'empresari un marcat interès a practicar un sistema de producció intensiu o extensiu?

El nivell d'intensitat s'ha de fixar tot tenint en compte els següents factors: aptituds de l'empresari, grandària de l'empresa, emplaçament natural, emplaçament econòmic, emplaçament de conjuntura.

Per això, s'han d'estudiar, amb un interès especial, les relacions següents:
*Producte brut per hectàrea de SAU.
*Hectàrees de SAU. per UT.
*Productivitat del treball.
*Capital d'exercici per hectàrea de SAU.
*Capital d'exercici entre producte brut.
De forma més pràctica es realitzarà un estudi successiu de tots els capítols de despeses de l'explotació, i es vigilarà que cada un d'ells no destaqui ni per excessivament alt ni per excessivament baix.


Vuitena fase

RECOPILACIÓ DELS RESULTATS:

L'anàlisi de l'explotació agrària s'acabarà amb una nota curta o resum sobre els punts febles trobats i les modificacions que s'han d'introduir .