ÍNDICE DE CONTENIDOS Esta página web está hecha para facilitar la búsqueda en Internet y una revisión rápida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de fórmulas, gráficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis



- CAPÍTOL 12 -


- PROPOSTA PER A UN PROGRAMA DE MILLORES ESTRUCTURALS -


LA PROPIETAT DE LA TERRA

TIPOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES DE LES EXPLOTACIONS AGRÀRIES

Explotacions Col.lectives.-

Dins del conjunt de les explotacions col.lectives podem fer una distinció clara entre els països d'economia de tipus capitalista i el països socialistes en què la seva economia, en els darrers temps, es troba en fase de transició cap a l'economia de lliure mercat.

L'explotació col.lectiva és la forma d'explotació agrícola pròpia dels sistemes socialistes, si bé els països capitalistes també compten amb associacions pròpies per a l'explotació de la terra, entre els quals s'han de destacar:

A. SOCIETATS MERCANTILS:

N'existeixen de diversos tipus:

1.Societat personal: és una agrupació de persones que aporten un cert capital i es responsabilitzen totalment de l'empresa, és a dir, són societats de responsabilitat il.limitada. Com exemple tenim la Societat Regular Col.lectiva.

2.Societat de capital: en aquest tipus d'agrupació, els socis sols es responsabilitzen en la seva part de béns aportats. És a dir, són societats de responsabilitat limitada al capital social. S'han de diferenciar dos tipus de societats de capital:

-Societat Anònima.
-Societat Limitada.

Veurem les seves diferències fonamentals, d'acord amb la legislació vigent:






QUADRE Núm.: 12.3.
CARACTERÍSTIQUES DE LES SOCIETATS DE CAPITAL

SOCIETAT ANÒNIMA SOCIETAT LIMITADA
1. Accions
1. Participacions (indivisibles i no negociables).
2. Mínim de socis *3
Capital igual o superior a 10 milions de ptes. 2. Núm. de socis de 51.
Capital igual o superior a 500.000 ptes.

3. És possible fer desemborsos parcials del capital. 3. El capital social ha de desemborsar-se íntegrament des del seu origen.
FONT: Elaboració pròpia.

3. Societat mixta: són societats amb socis de dos tipus: personals i de capital. Com a exemple típic tenim la Societat Comanditària per accions.

Aquests tipus de societats són molt escassos en el sector agrari i estan generalment dedicades a indústries derivades de l'agricultura, ramaderia i roturacions i millores.

B) SOCIETATS COOPERATIVES:

Aquest tipus de societat es diferencia de la mercantil per l'amplitud de les seves funcions. La motivació, normalment, de la societat mercantil és només econòmica (el seu fi és l'obtenció d'un benefici); la cooperativa, tanmateix, té altres fins de caire econòmico-socials (al menys en teoria).

Els principis bàsics del cooperativisme són els següents:

1. Adhesió lliure del seus membres.
2. Interessos limitats i fixos del capital.
3. Participació en els beneficis.
4. Independència política i religiosa.
5. Pagament rigorós al comptat.
6. Foment de l'educació dels seus membres i de les obres socials.

Al punt següent desenvoluparem amb més amplitud les funcions, principals problemes i efectes de les actuacions de les cooperatives agràries.



FONTS DE CAPITAL SOCIAL:

1) En constituir-se la cooperativa:

Els socis realitzen aportacions de capital entre les quals cal destacar:



Vegem, separadament, cadascuna d'elles:

Capital cedit: és el capital que aporten els membres de la cooperativa en concepte d'aportació obligatòria, de tal manera que perden tots els seus drets sobre ell; així, no se'ls retorna, no poden deixar-lo en herència, no reben interessos pel mateix, etc.

Aquesta aportació de capital, en la pràctica, sol ésser simbòlica; la seva quantia la fixen els estatuts de constitució de la cooperativa.

Capital retingut: és el capital aportat en concepte d'aportació obligatòria, però sense perdre els seus drets sobre ell; es reben interessos (la quantia la fixen els estatuts de la cooperativa), hi ha restitució parcial o total en cas d'abandonament del soci, pot cedir-se a altres socis, etc.

Aportacions voluntàries: és una espècie de préstec especial; en efecte, serà com un capital retingut que acompleix certes condicions: la llei fixa el seu sostre màxim (per a evitar les forces de pressió ), no forma part del capital social, pot cedir-se per herència o vendre a altres socis, hi ha restitució parcial o total en cas d'abandonament o expulsió del soci. Les aportacions de capital poden fer-se efectives de diferents maneres:

-aportacions monetàries: *diners

-aportacions no monetàries: *crèdit
*treball
*activitat industrial
*etc.

La legislació espanyola estableix que no poden aportar-se béns immobles. La forma de valorar les aportacions no monetàries no és rígida (hi ha llibertat per als estatuts de cada cooperativa).

2) Després de constituïda la cooperativa:

Aquestes possibles aportacions poden portar-se a terme per tres motius diferents, a saber:

-perquè els estatuts fixen unes aportacions periòdiques en concepte d'aportació obligatòria o bé, que la Junta Rectora les estimi necessàries per a la bona marxa de la societat.

-perquè la Junta Rectora estimi convenient permetre noves aportacions voluntàries.

-per causa de l'entrada de nous socis que hagin de posar-se el corrent dels pagaments anteriors fets pels socis fundadors.

La legislació espanyola estableix que, com a mínim, un 25% dels beneficis obtinguts per la societat cooperativa passin a formar part dels fons per a les obres socials i de reserva; la resta pot repartir-se entre els socis.
La distribució és precisament un dels caràcters distintius entre aquests tipus de societats i les societats mercantils. En efecte, com ja sabem en aquestes últimes els guanys són distribuïts entre els socis en funció de les participacions en el capital de la societat, mentre que en les societats cooperatives la distribució és proporcional al grau d'utilització dels serveis de la cooperativa.

Quant a les pèrdues, en cas de produir-se, els òrgans de gestió de la societat recorreran al fons de reserva constituït, com hem vist, obligatòriament, i quan aquest fons sigui insuficient les pèrdues s'aniran cobrint amb els beneficis d'anys pròxims.

C. SOCIETATS AGRÀRIES DE TRANSFORMACIÓ:

Davant la importància assolida per les Societats Agràries de Transformació, als darrers temps, el Govern espanyol ha considerat necessàries la redacció d'un Estatut que defineixi el caràcter i les normes de funcionament d'aquestes Entitats Associatives Agràries.

El 14 d'agost el Butlletí Oficial de l'Estat publicava un Reial Decret, de data 3 d'agost de 1981, pel qual s'aprovava l'Estatut que regula les Societats Agràries de Transformació i que resumim a continuació.

Segons el Reial Decret, s'entén per Societats Agràries de Transformació unes societats civils de finalitat econòmico-social en ordre a la producció, transformació i comercialització de productes agrícoles, ramaders o forestals, la realització de millores en el medi rural, la promoció i el desenvolupament agraris i les prestacions de serveis comuns que serveixin a aquella finalitat.

Les SAT gaudiran de personalitat jurídica plena i capacitat d'obrar per al compliment de la seva finalitat, essent el seu patrimoni independent del dels seus socis. Dels deutes socials respondrà, en primer lloc, el patrimoni social i subsidiàriament els socis de forma il.limitada, llevat que estatutàriament s'hagués pactat la seva limitació.

El nom propi de la SAT serà escollit lliurement pels socis; deurà incloure, necessàriament, les paraules "Societat Agrària de Transformació" i el nombre que li correspongui en el Registre oficial pertinent.

Les SAT hauran de portar, en ordre i al dia, els següents llibres:

-Llibre de Registre de socis.
-Llibre d'Actes de l'Assemblea General, Junta Rectora i altres Òrgans de Govern.
-Llibres de comptabilitat que estableixi la legislació vigent.

Podran constituir-se com a socis d'una SAT:

-Persones amb condició de titular d'explotació agrària o treballador agrícola.
-Persones que persegueixin fins agraris.

El mínim de socis necessaris serà de tres.

Seran causa de baixa de la Societat:

-La transmissió total de la seva participació per actes "inter-vius".
-La mort o incapacitat legal del soci.
-La separació voluntària del soci.
-L'exclusió forçosa del mateix.

Els socis tindran dret a:

-Prendre part de l'assemblea general, amb veu i vot.
-Elegir i ser elegit per als càrrecs de govern.
-Exigir informació sobre la marxa de la societat.
-Gaudir dels guanys o beneficis comuns, proporcionals a la seva participació.

Els socis estan obligats a:
-Participar en les activitats de la SAT
-Acatar els acords vàlidament adoptats pels Organismes de Govern.
-Satisfer puntualment la seva quota de participació en el capital social.

Les SAT, per a les mateixes activitats, podran associar-se o integrar-se entre elles constituint una agrupació de SAT amb responsabilitat jurídica i capacitat d'obrar. Així mateix, podran participar en altres societats o Agrupacions de la mateixa naturalesa i establir amb elles relacions que serveixin per al millor compliment del seu objectiu social.

Els Òrgans de Govern de les SAT són els següents.

-Assemblea general: Òrgan suprem d'expressió de la voluntat dels socis.
-Junta Rectora: Òrgan col•legiat de govern, representació i administració ordinària de la S.A.T
-President: Òrgan unipersonal, amb les facultats estatutàries que inclouran, necessàriament, la representació de la SAT.

Quan la SAT compti amb menys de deu socis, l'Assemblea General assumirà les funcions de la Junta Rectora.

Els acords de l'Assemblea General, llevat que els estatuts diguin el contrari, s'adoptaran per majoria simple dels assistents. Cada soci disposarà d'un vot; tanmateix es podrà establir que, per a l'adopció d'acords que incloguin obligacions econòmiques per als socis, aquests disposen del nombre de vots que corresponguin a la quantia de la seva participació en relació amb el seu capital social. El president dirimirà, amb el seu vot, qualsevol empat dels òrgans de govern.

Són causes de dissolució de les SAT les següents:

-Per acord de la seva Assemblea adoptat pels dos terços dels socis en primera convocatòria i en segona per la majoria simple d'aquests, havent-se de respectar, al menys, el 50% del capital.

-La cessació o abandonament de les activitats socials durant un període continuat de dos anys.

La Cambra Agrària Provincial podrà informar a totes les persones interessades sobre el tema, així com tramitar la pertinent sol.licitud de constitució.

Segons el Cens Agrari de 1989 (veure Quadre núm.: 61 de l’annex 5), al conjunt de la Regió de l’Ebre hi hava censades 22.638 explotacions de les quals 2.791 pertanyien a una cooperativa o SAT de comercialització de productes agraris, 199 de subministrament, 250 de serveis, 125 de transformació en reg i 7.936 de tipus plurifuncional. En aquest sentit, les comarques del Baix Ebre i el Montsià són les que més explotacions associades aporten en el conjunt regional, amb 3.906 i 3.224 explotacions respectivament, a considerable distància de les altres dues comarques (Terra Alta i Ribera d’Ebre).