�NDICE DE CONTENIDOS Esta p�gina web est� hecha para facilitar la b�squeda en Internet y una revisi�n r�pida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de f�rmulas, gr�ficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
Jos� M� Franquet Bernis



- CAP�TOL 12 -


- PROPOSTA PER A UN PROGRAMA DE MILLORES ESTRUCTURALS -


LA PROPIETAT DE LA TERRA

TIPOLOGIA I CARACTER�STIQUES DE LES EXPLOTACIONS AGR�RIES

Des del punt de vista estrictament jur�dic, les explotacions agr�ries a la regi� de l'Ebre, com a la resta del pa�s, es poden classificar, segons la seva organitzaci�, en dos grans grups amb diverses formes dins de cada grup. A saber:


I.- Explotacions individuals.-

Dins de les explotacions individuals tamb� es poden distingir diferents tipus d'organitzaci� jur�dica segons si la titularitat del capital territorial i del capital d'explotaci� recau sobre una sola o en dues o m�s persones i, en aquest �ltim cas, segons sigui la forma del contracte prestat per ambd�s titulars. S'han de distingir, doncs, dos grans tipus d'explotacions individuals, a saber:

a) Explotaci� directa: en aquest tipus d'explotaci� la titularitat del capital territorial i del capital d'explotaci� recau sobre la mateixa persona, ra� per la qual la iniciativa i la responsabilitat recau exclusivament sobre el propietari i la seva fam�lia. Constitueix la forma caracter�stica de l'explotaci� familiar agr�ria.

Normalment aquest tipus d'explotaci� �s caracter�stica de la petita propietat; el cultiu el realitza personalment el propietari amb l'ajuda de la seva fam�lia i sols en casos espor�dics, i de forma estacional, contracta personal ali� a la mateixa.

L'avantatge m�s gran, i potser l'�nic d'aquest tipus d'explotaci� rau en el fet que el cultivador, en ser tamb� propietari, posa especial inter�s en el treball i est� estimulat en millorar i perfeccionar la seva propietat. Tanmateix, aquest avantatge �s en bona mesura anul�lat pel gran inconvenient que representa l'estreta economia i la poca capacitat de desenvolupament d'aquest tipus d'explotacions.

L'explotaci� directa de la terra, amb 217.678 Ha., representa un 92,50% de la superf�cie total conreada a la Regi� de l'Ebre (235.329 Ha.), mentre que, expressant el mateix concepte en termes de superf�cie agr�ria �til (SAU), comporta un 87,72% (108.452 Ha. sobre 123.629 del total de la Regi�, segons xifres procedents del Cens Agrari de l'any 1989). La comarca del Baix Ebre �s la que t� major superf�cie total (i en SAU) en aquest r�gim de tinen�a de la terra, amb 70.332 Ha. (35.444 Ha. SAU), seguida de la Terra Alta amb 58.445 Ha. (27.687 Ha. SAU), la Ribera d�Ebre amb 50.734 Ha. (22.264 Ha. SAU) i el Montsi� amb 37.567 Ha. (23.057 Ha. SAU).

b) Explotacions indirectes: en les explotacions indirectes el propietari del capital territorial o immoble no explota les seves terres i les cedeix a una altra o altres persones per a la seva explotaci� agropecu�ria o forestal.

Segons el tipus de relacions o contracte prestat per ambdues parts, les explotacions indirectes poden ser, principalment:

1-Arrendament: l'arrendament r�stic �s un contracte mitjan�ant el qual una persona , l'arrendador, cedeix a una altra, l'arrendatari, el dret de gaudir o utilitzar la seva terra i productes resultants mitjan�ant el pagament d'un c�non o renda pactat per endavant.

Els elements personals d'aquest contracte s�n, per una part, l'arrendador que �s el propietari del capital territorial i, d'altra banda, l'arrendatari que aporta el capital d'explotaci� i es responsabilitza per la bona marxa de l'explotaci�.

�s molt dif�cil d�establir una legislaci� que satisfaci ambdues parts per temps indefinit, ja que si es permet la llibertat de renda s'est� afavorint el propietari que normalment l'eleva fins al punt que, realment, l'arrendatari est� treballant exclusivament per a ell. Pel contrari, si s'estableix una renda en diners i aquesta no es pot variar cronol�gicament en funci� dels preus o dels salaris, s'afavoreix l'arrendatari, ja que la moneda no t� un poder adquisitiu constant sin� que tendeix a disminuir pel conegut efecte de la inflaci� i el que �s rendible un any pot no ser-ho l'any seg�ent.

La soluci� m�s encertada resideix, al nostre criteri, en fixar una escala m�bil de la renda consistent en fixar la mateixa no expressable en unitats monet�ries sin� en esp�cies (per exemple en quantitat d'arr�s) podent-se pagar dita quantitat en esp�cies o b� en pessetes als preus corrents de cada any (en el cas de l'arr�s coincidents amb els liquidats per les Cooperatives de la zona del Delta de l�Ebre).

Els avantatges principals d'aquest tipus d'explotaci� s�n els seg�ents:

-Permet al propietari, que no vulgui o pugui explotar directament les seves terres, dedicar-se a altres activitats productives sense deixar, per aix�, improductiva la seva propietat.

-Permet als colons l'exercici de les seves aptituds o vocacions empresarials.

L'inconvenient principal resideix en el fet que l'arrendatari no produeix millores territorials a llarg termini perqu� no les veu com a pr�pies i, per tant, no t� un inter�s elevat en millorar l'estructura de l'explotaci�.

Els arrendaments suposen un 4,68% (11.008 Ha.) de la superf�cie total conreada a la Regi� de l'Ebre, mentre que en termes de SAU, aquest percentatge s'incrementa fins al 7,47% de la SAU total regional. Per comarques, podem veure que la del Montsi� �s la que gaudeix de m�s superf�cie relativa en r�gim d'arrendament (4.126 Ha., la qual cosa suposa un 9,38% sobre la superf�cie total comarcal), mentre que el valor m�nim l'aporta Ribera d'Ebre amb nom�s 824 Ha. (1,55% del total comarcal). El mateix concepte implica un 4,63% en el conjunt provincial i un 7,98% en el conjunt nacional catal�. Considerant la SAU, el Montsi�, segons el Cens de 1989 tenia 3.364 Ha. en aquest r�gim de tinen�a de la terra, el Baix Ebre 3.728 Ha., la Terra Alta 1.458 Ha. i la Ribera d�Ebre 680 Ha.

2-Parceria: la parceria �s un contracte mitjan�ant el qual el propietari cedeix al parcer el dret de cultivar les seves terres, i es diferencia de l'arrendament en el fet que el propietari pot aportar tamb� part de les despeses d'explotaci� i en el fet que la renda no �s fixa, sin� que el producte anyal obtingut es reparteix entre el propietari i el parcer.

�s un sistema mixt que admet moltes variants, sobretot en la proporci� de collita que s'emporta cada una de les parts; si �s la meitat, s'anomena "mitjanceria" i "mitjancers" els arrendataris.

La parceria t� cada cop menys import�ncia donada la disminuci� del nombre d'agricultors. Aix�, podem veure com a la Regi� de l'Ebre, el nombre d'hect�rees en r�gim de parceria baixa de 5.323 Ha. (1982) a 1.896 Ha. (1989), seguint la mateixa tend�ncia descendent que el conjunt provincial i el nacional. Les comarques del Baix Ebre (amb un 0,15%) i el Montsi� (amb un 0,33%) s�n les que menys terra comprenen en aquest singular r�gim de tinen�a, front al 0,72% de la Terra Alta i el 2,25% de la Ribera d�Ebre, sempre expressant totes aquestes xifres sobre la superf�cie total de les explotacions.

Dades m�s espec�fiques, al respecte, es poden trobar als quadres n�m.: 14 i 15 de l'annex n�m.: 5.