ÍNDICE DE CONTENIDOS Esta página web está hecha para facilitar la búsqueda en Internet y una revisión rápida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de fórmulas, gráficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis



- CAPÍTOL 12 -


- PROPOSTA PER A UN PROGRAMA DE MILLORES ESTRUCTURALS -


LA PROPIETAT DE LA TERRA

I Efectes de les mesures de política agrària

Hi ha, en principi, dues modalitats diferents:

a) Un programa de sosteniment de preus agrícoles consisteix a retirar del mercat, mitjançant la seva compra per un organisme públic, l'excedent de collita d'un conreu determinat.

b) El sistema de pagaments directes, compensa els agricultors amb una quantitat, per unitat de producte venuda, igual a la diferència entre el preu i el preu de mercat.

Els exercicis següents, inspirats en SHEPPERD ("Agricultural Price Analysis", Iowa State University Press), consisteixen a aplicar els dos principis enunciats en els casos concrets. A saber:



A) En un país determinat, inicialment, la demanda d'un producte agrícola és: q=20(40-p), i la seva oferta q=(130p+3.980)/7.

Si la demanda ha augmentat un 25%, i l'oferta del producte agrícola un 40%, aleshores disminueix, com a conseqüència, el preu del mercat del producte i els ingressos dels agricultors que el cultiven.

Es decideix, per les autoritats del país, i en base a la normativa comunitària, compensar adequadament els agricultors pel davallament ocorregut en els seus ingressos i s'estudien una sèrie de programes alternatius compensatoris que es descriuen a continuació. Són els següents:

1r. Compensació, mitjançant els pagaments directes als agricultors, d'una quantitat equivalent a la disminució ocorreguda en els seus ingressos, compensació que podria distribuir-se entre els agricultors proporcionalment a les superfícies de cultiu de les seves respectives explotacions agrícoles. Aquesta sembla ésser una solució a adoptar per la reforma de la PAC ("Política Agrària Comunitària").

2n. Pagament directe als agricultors, per unitat de producte obtingut, d'una quantitat igual a la diferència entre el preu inicial del producte i el que s'estableixi en el mercat.

3r. Sosteniment del preu inicial, mitjançant la compra per l'Estat o la CEE dels excedents que puguin produir-se.

4t. Sosteniment d'un preu per al producte igual al 83'33% del preu inicial, mitjançant la compra per l'Estat o la UE dels excedents que siguin necessaris per a la consecució de l'esmentat objectiu.

5è. Pagament directe als agricultors, per unitat de producte, d'una quantitat igual a la diferència entre el preu anterior i el que s'estableixi en el mercat.

6è. Control de l'oferta total del producte, assignant a cada agricultor una quantitat màxima que aquell pugui vendre al mercat.

En els sis casos exposats es deurà calcular: la collita normal agrícola, el volum total que adquireixen els consumidors, els excedents que ha de comprar l'Estat o la UE, el preu de mercat, els ingressos dels agricultors, el cost del programa elegit i les despeses dels consumidors finals.

SOLUCIÓ:




FIG. 12.2. Representació gràfica de les funcions d’oferta i demanda.

1r. Situació Inicial:

S'haurà de resoldre l'equació:
D1 = D2

; d'on

5.600 - 140p = 130p + 3.980 ; que ofereix:

p = 6 ; q = 680

Ingressos dels agricultors:
I = p x q = 6 x 680 = 4.080


Situació Final:

Demanda del producte:

(D2) q = 1'25 x 20 (40 -p) = 25 • (40-p)

Oferta del producte:

(O2) q = 1'40 x (130p + 3.980)/7 = 26p + 796

De la seva igualació, el preu d'equilibri de mercat resultarà:
p = 4 ; q = 900
Ingressos dels agricultors:
I = p x q = 3.600

Els ingressos dels agricultors han disminuït, doncs, en:

* = 4.080 - 3.600 = 480,

la qual cosa suposa un decreixement relatiu de l'11,8%.

El primer programa consistirà a repartir la suma de 480 unitats monetàries entre els agricultors de qualsevol forma. Per exemple: proporcionalment a la producció de cada agricultor o bé a la superfície cultivada en les diferents explotacions agràries.

En resum, es tindrà:

Ingressos dels agricultors: 4.080
Despeses dels consumidors: 3.600
Cost del programa: 480

2n. Si es vol respectar un preu de p=6 als agricultors, l'oferta del producte seria:
q = 26 x 6 + 796 = 952.

Els consumidors acceptarien aquella quantitat al preu següent:

952 = 1.000 - 25p ; p = 1'92

Pagament directe de l'Estat per unitat de producte:

c = 6'00 - 1'92 = 4'08

En aquest nou supòsit, es tindrà:

Ingressos dels agricultors: I = pxq = 6 x 952 = 5.712
Despeses dels consumidors: 1'92 x 952 = 1.828
Cost del programa: 5.712 - 1.828 = 3.884

3r. Si es pretén ara que el preu del mercat s'estableixi en p=6, mitjançant la compra d'excedents, es tindrà el següent:
Si p=6, -la demanda seria: q=25(40 - 6) = 850
-l'oferta seria: q = 26 x 6 + 796 = 952
-els excedents vindran donats per
la diferència: 952 - 850 = 102
En aquest cas es tindrà:

Ingressos dels agricultors: I = pxq = 6 x 952 = 5.712
Despeses dels consumidors: 6 x 850 = 5.100
Cost del programa: 5.712 - 5.100 = 612

4t. Si es pretén respectar als agricultors un preu igual al 83,33% del preu inicial, es tindrà:
p = 83,33 x 6/100 = 5

Si p=5, l'oferta seria de: q= 26 x 5 + 796 = 926

La demanda acceptaria aquella quantitat a un preu de:

926 = 25 (40 - p) = 1.000 - 25p; d’on: p = 2,96
El pagament directe de l'Estat, per unitat de producte, seria:

5,00 - 2,96 = 2,04

En aquest cas, es tindrà:

Ingressos dels agricultors: I = pxq = 5 x 926 = 4.630
Despeses dels consumidors: 2'96 x 926 = 2.741
Cost del programa: 4.630 - 2.741 = 1.889

5è. Si es pretén que el preu del mercat s'estableixi en: p=5, mitjançant la compra d'excedents per l'Estat, ens trobarem en un nova situació:

Si p=5, -l'oferta, seria de: q= 26x5 + 796 = 926
-la demanda: q= 25 (40 - 5) = 875
-i els excedents: 926 -875 = 51

En aquest cas, es tindrà:

Ingressos dels agricultors: I = pxq = 5 x 926 = 4.630
Despeses dels consumidors: 5 x 875 = 4.375
Cost del programa: 4.630 - 4.375 = 255

6è. Es podria establir, per últim, un programa de control de l'oferta a diferents nivells; per exemple:
q = 850 i p = 6
q = 875 i p = 5 etc.
, assignant a cada explotació una quota de producció determinada, en funció de la superfície de conreu, producció anterior, etc., que podria quedar fixada a les explotacions agrícoles o transferibles entre els propis agricultors (cas actual de les quotes de producció làctia).

Un altre exemple il.lustratiu sobre aquesta problemàtica, paregut a l'anterior, es desenvolupa a continuació:

B) La demanda d'un producte agrícola determinat ve donada per l'expressió: q= 10(100 - p) mentre que l'oferta és: q = , essent X l'input variable adquirit fora del Sector i utilitzat en les explotacions agrícoles que es dediquen al cultiu del producte i que, inicialment, és igual a 100, essent la seva remuneració de r = 80.

En diferents dècades, la demanda del producte agrícola augmenta un 60%, degut sobretot al creixement de la població, i l'oferta un 80%, com a conseqüència d'innovacions tècniques incorporades en el cultiu (mecanització, aplicació de reg, fertilització, ús de pesticides, millora de llavors, ...)

Es tracta de comparar la situació inicial i la final del conjunt d'explotacions agrícoles que cultiven aquell producte, en els casos següents:

1r. Quan no varia la quantitat de l'input, X, que es manté igual a 100.
2n. Si s'ha establert un programa de control de l'oferta agrícola que manté el preu inicial del producte.
3r. Si el programa de control de l'oferta del producte té per finalitat el manteniment dels ingressos totals dels agricultors.

En els tres casos esmentats, es desitja calcular el preu i el volum de la producció, la remuneració de l'input X, les despeses dels consumidors i els ingressos dels agricultors.

SOLUCIÓ:

1r. a) Situació inicial:

D * q = 10 (100 - p) , X = 100 , q = 800
O * q = , p = 20 , r = 80

Llavors, es tindrà:

Despeses dels consumidors: p*q = 20 *800 = 16.000
Cost de l'input X : X * r = 100 * 80 = 8.000
Ingressos dels agricultors: 16.000 - 8.000 = 8.000

b) Situació final:

Si X = 100, es tindrà:

Demanda del producte: q = 1,6 x 10 x (100-p) = 16 x (100-p)
Oferta del producte: q = 1,8 x = 144•

X = 100 , q = 1.440 , p = 10 , r = 72

Llavors, es tindrà:

Despeses dels consumidors: p*q = 10 *1.440 = 14.400
Cost de l'input X : X * r = 100 * 72 = 7.200
Ingressos dels agricultors: 14.400 - 7.200 = 7.200

2n. Si es manté el preu: p = 20, aleshores:

q = 16 • (100 - 20) = 1.280
1.280 = 144 • , d’on: X * 80
r = 160,

amb la qual cosa es reduirà l’input variable utilitzat pel Sector Agrícola.

Llavors, es tindrà:

Despeses dels consumidors: p*q = 20 *1.280 = 25.600
Cost de l'input X : X * r = 80 * 160 = 12.800
Ingressos dels agricultors: 25.600 - 12.800 = 12.800

3r. Si es mantenen els ingressos dels agricultors en 8.000, es tindrà:

p * 11,4 , q = 1.417 , X = 97 , r * 82,5

Com es pot comprovar, es redueix l'input, però molt menys. També disminueix la producció, però no excessivament.

Llavors, es tindrà:

Despeses dels consumidors: p*q = 11,4 *1.417 * 16.000
Cost de l'input X : X * r = 97 * 82,5 * 8.000
Ingressos dels agricultors: 16.000 - 8.000 * 8.000