ÍNDICE DE CONTENIDOS Esta página web está hecha para facilitar la búsqueda en Internet y una revisión rápida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de fórmulas, gráficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis



- CAPÍTOL 12 -


- PROPOSTA PER A UN PROGRAMA DE MILLORES ESTRUCTURALS -


LA PROPIETAT DE LA TERRA

Influència en la producció del règim de tinença de la terra

Les variacions en el règim de tinença de la terra poden assolir gran importància en els resultats de l'explotació agrària i, també globalment considerades, en el conjunt de l'economia d'una regió. Un exemple d'això es desenvolupa a continuació, encara que convindria fer una lleugera introducció al concepte de "funció de producció", que després emprarem.

Considerem, v. gr., un procés productiu simple, en el qual l'empresari agrari utilitza un ""input" variable (x) i diferents "inputs" fixos, per a produir un sol "output". La funció de producció d'aquest empresari estableix la quantitat d'output (q) en funció de la quantitat de l'input variable x, mitjançant una funció real de variable real, així:

q =f(x) ,

que se suposa una funció contínua, unívoca i amb derivades de primer i segon grau també contínues. La funció de producció es defineix per a valors no negatius de l'input i de l'output. De fet, els valors negatius de dites variables no tenen sentit en el present context. La funció de producció es genera sota el supòsit que les quantitats d'inputs fixos assoleixen nivells predeterminants, que el nostre empresari és incapaç d'alterar durant el període de temps considerat.

Doncs bé, a una zona agrícola determinada de la Regió de l’Ebre, la funció de producció d'un conreu qualsevol, que se suposa la mateixa per a totes les explotacions agrícoles de la regió, és la següent:

q = f(x) = 200x - x2 ,

que representa una paràbola quadràtica (funció polinòmica de segon grau), on x és l'input variable. El preu de venda del producte agrícola és p=10, i el d'adquisició de l'input és: v=400.

Fem, ara, una succinta introducció al concepte de parceria.

La parceria és una forma d'explotació agrícola, regulada pel contracte corresponent, en el qual apareixen dues persones diferents, una el propietari de la terra, que aporta fonamentalment el capital territorial o immoble, i l'altra el parcer, que porta la direcció de l'explotació i aporta totalment el seu treball. Quant a les altres despeses d'explotació, corresponents a diferents serveis productius, adobs, llavors, insecticides, etc., es reparteixen entre propietaris i parcers, segons el costum del lloc, a l'acord dels interessats. Els productes que s'obtenen es reparteixen normalment en parts proporcionals entre el propietari i el parcer (quan l'esmentat repartiment es fa al 50%, rep el nom de "mitgeria"). En aquest exercici es tracta, doncs, d'estudiar la repercussió dels acords sobre la forma de portar o gestionar l'explotació agrícola.

Les explotacions agrícoles a la zona es fan en règim de parceria, fent-se el repartiment del producte a raó del 50%, i on el parcer ha d'assumir la despesa íntegra d'adquisició de l'input variable del procés productiu. Es desitja saber com evolucionaria l'oferta total del producte a la zona en el cas que els parcers es fessin propietaris de les explotacions agrícoles.

Cal analitzar, al respecte, dues situacions diferents:

1a) Situació inicial: En aquest cas, els parcers utilitzaran l'input variable fins que el seu ingrés marginal s'iguali al cost marginal.

L'ingrés total serà.
I = p x q = 10 x (200x -x2)

L'ingrés marginal dels parcers (50%), vindrà donat per la primera derivada de la funció anterior, o sia:



, mentre que la despesa marginal serà de 400, car:

.

Fent ara:
I Ma = C Ma, s'obté:
1.000 - 10x = 400, d'on.

x=60, la qual cosa implicarà que:

q = 200 * 60 - 602 = 8.400.

Els ingressos totals, seran:

I = p * q = 10 * 8.400 = 84.000 ,

mentre que les despeses d'adquisició de l'input del procés productiu, seran:

C = 400 * x = 400 * 60 = 24.000 .

Els ingressos nets dels propietaris, esdevindran, lògicament, el 50% dels ingressos totals, a saber:

50% s/84.000 = 42.000,

mentre que els ingressos nets dels parcers, seran:

42.000 - 24.000 = 18.000 .

En ambdós casos, caldrà deduir, per a obtenir els guanys de l’explotació, els impostos, taxes i altres despeses.


2a) Situació final: En aquest cas, els nous propietaris de les explotacions (els parcers) igualaran també els ingressos i els costos marginals, o sigui:

I Ma = 10 (200 -2x) = 2.000 - 20x ; C Ma = 400

amb la qual cosa:
2.000 - 20x = 400 ; x = 80 ,
fet que implicarà que:
q = 200 * 80 - 802 = 9.600 .

Els ingressos totals, seran, aleshores:

I = p * q = 10 * 9.600 = 96.000 ,

mentre que les despeses d'adquisició de l'input del procés productiu, seran:

400 * x = 400 * 80 = 32.000 .

Els ingressos nets dels nous propietaris, seran:

96.000 - 32.000 = 64.000 .

Òbviament, en aquest segon cas, l'oferta del producte i el valor de la producció augmentarà en un:



Això, en definitiva, ens palesa amb claredat el fet que s'incrementa la producció apreciablement en variar el règim de tinença de la terra a l'àrea d'estudi, en passar els parcers a adquirir la propietat de la terra.