ÍNDICE DE CONTENIDOS Esta página web está hecha para facilitar la búsqueda en Internet y una revisión rápida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de fórmulas, gráficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis



- CAPÍTOL 12 -


- PROPOSTA PER A UN PROGRAMA DE MILLORES ESTRUCTURALS -


LA PROPIETAT DE LA TERRA

2.1. Conceptes previs

L'esquema jurídic vigent segueix basculant sobre el dret de propietat de la terra, estructurat d'acord amb els principis i fins que estableixen els articles 348, 349 i 350 del nostre vell Codi Civil, i està necessitat de la seva adaptació a la conjuntura econòmico-social present i -allò que és més inexplicable- a les normes constitucionals i estatutàries.

Creu qui això subscriu que la propietat de la terra ha de complir necessàriament una funció social, perquè d'acord amb el concepte cristià del domini sobre els medis materials, sigui quina sigui la seva naturalesa, aquell dret de propietat té el caràcter de "dret natural secundari".

La limitació arrenca de la mateixa essència del dret de propietat que ha de complir fidelment els fins individuals, socials i econòmics que li són inherents.


2.2. La gran dimensió

La Llei de 27 d'abril de 1964 d'explotació de finques rústiques d'interès social, representa, dins de la història de la normativa agrària, un decidit pas endavant en aquella conjunció harmònica d'interès. L'àmplia interpretació que dita Llei autoritzava del concepte "problema social de caràcter circumstancial", permetia la seva aplicació a totes aquelles situacions en què la terra cultivable era incapaç d'atorgar al factor humà, lligat a ella, un adequat nivell i qualitat de vida.

La legislació anterior "sobre finques manifestament millorables", va posar en mans de l'Administració l'instrument legal precís per a assolir l'explotació de terrenys improductius, però capaços d'un aprofitament permanent i econòmicament rendibles, i posteriorment la de terres de gran extensió cultivades en la seva totalitat o la major part en règim d'arrendament, susceptibles de perfeccionament mitjançant una inversió superior a la realitzada pel propietari que donés com a resultat un increment major del 25% dels rendiments bruts per treballador empleat, sense minvar, per això, el nombre de jornals per Ha. que s'aplicava i l'interès del capital invertit que s'obtenia.

Posteriorment, apareix una nova Llei 34/1979 de la "Jefatura del Estado", de 16 de novembre, sobre finques "manifestament millorables" (publicada en el B.O.E. núm.:281, del 23 de novembre del mateix any), en què al seu Art. 1r s'especifica que dita qualificació -conforme al disposat en la mateixa llei- implicarà el reconeixement de l'incompliment de la funció social de la propietat, i produirà els efectes de la declaració d'interès social previnguts en la Llei de Reforma i Desenvolupament Agrari respecte a l'explotació forçosa.

Estem davant d'un conjunt de normes d'indubtable sentit realista que no han estat aplicades, nogensmenys, amb la intensitat que exigien les seves finalitats.

En aquesta nova etapa democràtica no poden ignorar-se els molts obstacles que s'oposaren a l'èxit de l'anterior, si es pretén arribar, amb eficiència, als objectius proposats.