ÍNDICE DE CONTENIDOS Esta página web está hecha para facilitar la búsqueda en Internet y una revisión rápida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de fórmulas, gráficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis



- CAPÍTOL 10 -

-PROPOSTA METODOLÒGICA PER A
L'ESTIMACIÓ DEL VALOR DE LA PRODUCCIÓ
DEL SECTOR PRIMARI-


PRODUCCIÓ  PESQUERA I CINEGÈTICA

Bàsicament, per al coneixement quantitatiu d'aquest subsector, es consultaran les investigacions i publicacions de l'Institut Nacional d'Estadística i de la "Direcció General de Ports i Costes" (Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya), així com del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (Secretaria General Tècnica), mitjançant els corresponents Anuaris d'Estadística Agrària que dediquen el seu Capítol 26 a estadístiques de "Caça i Pesca", amb dades sobre vedats, llicències i peces cobrades, tant de caça com de pesca en aigües continentals: salmó, truita, cranc i altres espècies. Com s'adverteix en el mateix Anuari, "los datos relativos a los centros de acuicultura proceden de la encuesta que, con carácter nacional, se ha hecho a estos centros organizada por la Secretaría General Técnica (del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación) en colaboración con el ICONA (Instituto Nacional para la Conservación de la Naturaleza)".

D'altra banda, des de l'any 1940 es publica l'Estadística de Pesca Marítima per part de la Direcció General del mateix nom de la Subsecretaria de la Marina Mercant; el 1973 es transformà en "Anuari" i el 1979 l'edità el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació amb el títol d'Anuario de la Pesca Marítima. La seva informació estadística es refereix a l'evolució, composició i distribució de la flota pesquera, captures i desembarcaments de pesca, transbords, preus i valoració. Així mateix, l'Anuario del INE publica un Quadre de Vaixells de Pesca en Actiu, on en figura el nombre, tones de registre brut, tonatge d'arqueig, potència i nombre de tripulants, amb dades procedents de Flota Pesquera Española que publicava la Subsecretaria de Pesca i Marina Mercant (34-Franquet, 1991).

Per a la consecució de dades en relació al nombre d'explotacions censades amb producció pesquera i cinegètica, als diferents àmbits territorials que són objecte d'estudi en el nostre treball, es pot veure l'annex núm.: 5, del quadre núm.: 39 al 52.

S'evidencia, a ells, la major importància, tant en volum de captures de pesca marítima com en import de la mateixa, de la comarca del Montsià (ports de Sant Carles de la Ràpita i de Les Cases d'Alcanar) front a la del Baix Ebre (ports de Deltebre, Ampolla i Ametlla de Mar). Aquest últim, però, destaca en la captura de seitó i sardina (amb 296,0 i 649,3 tones l'any 1992, respectivament), mentre que Sant Carles de la Ràpita captura rossellona i sorell (amb 518,6 i 470,5 tones respectivament al mateix any).