ÍNDICE DE CONTENIDOS Esta página web está hecha para facilitar la búsqueda en Internet y una revisión rápida de los contenidos. Puede faltar texto o carecer de fórmulas, gráficos, tablas y notas. Para obtener la tesis completa, deben bajarse los archivos en formato DOC.

Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis



- CAPÍTOL 10 -

-PROPOSTA METODOLÒGICA PER A
L'ESTIMACIÓ DEL VALOR DE LA PRODUCCIÓ
DEL SECTOR PRIMARI-


PRODUCCIÓ AGRÍCOLA

Proposem la seva obtenció a partir de les superfícies cultivades en els diferents termes municipals, multiplicades per la producció o rendiment (expressat en pessetes per unitat superficial) segons el tipus de conreu al qual es dedica cada superfície. Això és:

, essent:

Ai = Producció agrícola del municipi "i" (en milers de pessetes).
Sji = Superfície dedicada al cultiu "j" en el municipi "i" (en Ha.).
Pj = Producció de l'Ha. dedicada al cultiu "j" (en milers de pessetes).

Altrament, les superfícies dedicades als diferents cultius "j" en els diferents municipis "i" ens vénen donades en Ha. pel Cens Agrari d'Espanya (1982), així com en el recent Cens Agrari de l'any 1989. Aquestes superfícies venen expressades per municipis, separant les de secà i les de regadiu, i tot agrupant els cultius en els següents grups:

- Arròs.
- Blat.
- Blat de moro i melca.
- Altres cereals.
- Lleguminoses.
- Cebes.
- Tomàquets.
- Altres hortalisses.
- Tubèrculs.
- Fruiters àcids (cítrics).
- Fruiters secs.
- Fruiters dolços.
- Altres fruiters.
- Vinyar.
- Olivers.
- Plantes oleaginoses.

Poden ometre's els restants conreus que no arribin, en cap cas, a les 10 Ha. per municipi. Aquesta xifra mínima de 10 Ha. per cultiu i municipi pot mantenir-se com a criteri general, de forma que quan la superfície dedicada a un cultiu determinat resulta inferior a 10 Ha., no es reflecteix aquest cultiu i la superfície en qüestió s'agrega a la superfície del conreu més anàleg a l'omès (34-Franquet, 1991).

La producció unitària per Ha. s'obtindrà per a cada un dels tipus de cultiu en els quals vénen agrupades les dades de superfície cultivada anteriorment esmentats. Es troba a partir del rendiment per Ha. de cada conreu multiplicat pel preu del producte obtingut. Així:

Pj = Rj • pj , essent:

Rj = Rendiment o producció mitjana per Ha. del cultiu "j" (en Qm.).
pj = Preu del producte "j" (en ptes./Qm.).

Els rendiments poden obtenir-se de l'Anuari Estadístic de la Producció Agrícola. Respecte als rendiments de secà i regadiu, s'aplicarà el corresponent al sistema predominant en cada cultiu.

Els preus seran els percebuts per l'agricultor, referits a la darrera campanya, i poden obtenir-se dels Butlletins Mensuals d'Estadística Agrària, considerant-se en la seva integritat com a valor afegit brut. Pot donar-se el cas de certs conreus que, per haver estat agrupats en les fonts de dades, requereixen un tractament diferent. Aquests conreus podrien ésser els següents:

- Altres cereals.
- Lleguminoses.
- Altres hortalisses.
- Tubèrculs.
- Fruiters.
- Plantes oleaginoses.

En aquest cas, s'aplicaran els índexs obtinguts de la següent fórmula:

, essent:

n = Nombre de conreus diferents agrupats en "j".
Rx = Rendiment mitjà del producte "x" inclòs en el grup (en Qm./Ha.)
gx = Coeficient proporcional al pes del producte "x" en el conjunt "g" de productes.

Podran eliminar-se del càlcul aquells productes el pes específic dels quals en el conjunt sigui inferior a un percentatge determinat, com, per exemple, el 2,5% .

Per a la consecució de dades en relació a l'aprofitament de les terres llaurades (conreus herbacis, llenyosos i guarets), superfícies i produccions de préssec i nectarina, olives, ametlles, avellanes i vi, a l'àmbit territorial objecte del nostre estudi (terres de l'Ebre), es poden veure a l'annex núm.:5 ("El cens agrari i altres estadístiques agràries a la regió de l'Ebre") els quadres núms.: 9, 10, 11, 12, 13, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 109, 110, 111 i 112.

D'ells es dedueix la major importància, a la regió, dels conreus llenyosos (97.892 Ha.) front als herbacis i guarets (23.772 Ha.). Especialment rellevants són l'olivera (45.126 Ha.) i els fruits secs (26.550 Ha.), mentre que la major part de la superfície dedicada als cultius herbacis es concreta en l'arròs que, amb una superfície de 15.759 Ha. localitza el seu conreu a la planura deltaica de les comarques del Baix Ebre i del Montsià. També resulta notòria la vocació hortícola d'aquestes dues comarques que apleguen més del 66% de la superfície hortícola provincial i més del 25% del conjunt català (2.094 Ha. el Baix Ebre i 2.021 Ha. el Montsià).