¿Cómo citar estas ¿Cómo poner un
|
|
Estructura de la propiedad agraria
José Mª Franquet Bernis
- PRESENTACIÓ I JUSTIFICACIÓ -
L'estructura de la propietat agrària, sobre la qual es basen i desenvolupen les activitats pròpies del sector primari de l'Economia, és una qüestió fonamental per entendre la realitat social i econòmica del món rural i, fins i tot, per tal de programar eficientment la política agrària que es porti a terme a qualsevol territori.
La tesi doctoral que ara presentem, com indica el seu mateix títol, està referida, en general, a l'estudi de l'estructura de la propietat agrària, particularitzant i exemplificant a la regió més meridional de Catalunya o vegueria de les Terres de l'Ebre (constituïda per quatre comarques del sud de Catalunya, de forta tradició agrària: Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d'Ebre). Un conjunt d'annexos completen la informació estadística i metodològica sobre els diferents temes tractats al cos central del procés.
Quan es disposa d'una "població" -o conjunt de tots els valors observats d'una variable aleatòria estadística mitjançant una enquesta censal, com és el cas de l'avanç de dades del Cens Agrari del 1989, proporcionat per l'Institut d'Estadística de Catalunya-, el llistat sencer d'aquells valors observats (si és prou gran el volum de la població) resulta d'escàs interès per interpretar raonablement el capteniment d'aquella població. Per això, en el nostre estudi es porta a terme una reducció de les dades, transformant-les en una distribució de freqüències de tipus discret de la variable "superfície", acompanyant cadascun d'aquests valors de la seva freqüència corresponent.
En general, la realització de qualsevol cens és una activitat estadística complexa, ja que suposa la recollida d'informació de totes i cadascuna de les persones informants en un curt període de temps. De fet, el cens agrari és una operació estadística periòdica (es porta a terme cada deu anys, aproximadament) i de caràcter exhaustiu per a la recollida, elaboració i publicació d'informació, que permet un coneixement prou acurat de l'estructura del sector agrari. Concretament, per a la realització d'aquest cens s'han entrevistat, arreu de Catalunya, més de 113.000 titulars d'explotacions agràries en el decurs dels tres mesos compresos entre el novembre de l'any 1989 i el gener del 1990.
Les dades que es presenten a l'avanç són el resultat de la tabulació de l'arxiu censal, després dels primers processos de depuració i validació de la informació recollida. Aquestes dades ofereixen una visió bàsica sobre l'estructura del sector agrari, útil com a instrument de treball per a analitzar la situació actual de l'agricultura, la ramaderia i els boscos, i la seva evolució recent en una àrea geogràfica o territori determinat pel nostre estudi: les quatre comarques catalanes de l'Ebre.
D'aquesta manera, intentem omplir la llacuna existent en una matèria d'interès transcendental, tot just quan s'inicia la reforma de la Política Agrària Comunitària i l'aplicació dels acords de la Ronda Uruguai del GATT, a l'ensems que aprofundir en l'estudi d'aquestes qüestions mitjançant l'ús de modernes tècniques estadístiques i operacionals. Així, també, la metodologia emprada resulta fàcilment aplicable a qualsevol territori susceptible d'anàlisi en aquest sentit, havent-la referit a la Regió catalana de l'Ebre per motius obvis de proximitat, afecte i paisanatge del doctorand. El treball es completa amb diversos quadres, taules i gràfics sobre la temàtica en estudi, els quals desitgem que aportin a la nostra tesi un caràcter molt més il.lustratiu i exacte.
Una vegada hem arribat a aquest punt, es creu interessant d'exposar alguna idea justificativa sobre l'instrumental matemàtic emprat en certes parts del treball. Efectivament, també el pensament abstracte demostra ésser útil en el tractament de problemes concrets, com ho són els propis de la anàlisi de l'estructura de la propietat agrària, i cercar-hi els esquemes "legals" essencials, puix que llavors sorgeixen inesperades analogies que suggereixen elegants solucions als mateixos per la via de l'isomorfisme, és a dir, per reducció, simulació o trasplantament d'un àmbit conceptual a un altre d'idèntica estructura "legal" però d'intuïció més fàcil o de recursos tècnics més coneguts i amanosos. Les Matemàtiques són útils per traduir els conceptes verbals en formes concises i consistents, però també fan quelcom més que això: subministren a l'estudiós dels temes territorials unes eines intel.lectuals freqüentment més poderoses que el llenguatge ordinari, perquè incorporen conceptes i permeten la realització d'operacions per a les quals no existeixen equivalents verbals manejables. D'aquí, també, la oportunitat de l’elaboració d'aquest treball al Departament d'Econometria, Estadística i Economia espanyola de la Universitat.
Creiem, per la nostra part, que es tracta d'un tema de gran interès i actualitat, car tant les precedents consideracions com l'esperit del nostre estudi pretenen atreure l'atenció vers aquesta fonamental i tradicional faceta de la realitat agrària del país. I tota la problemàtica que pot derivar-se'n caldrà atendre-la com a origen de profundes modificacions socials, culturals i polítiques.
Tots aquells treballs i alguns altres la descripció detallada dels quals obviarem aquí per raons d'espai, constitueixen la base de la present Tesi Doctoral. Al llarg del desenvolupament de la mateixa, i en tractar cada tema en concret, s'exposaran i discutiran les conclusions que es vagin obtenint, agrupant-les totes elles, al final del treball, en un capítol de conclusions finals, que es complementarà amb les dades estadístiques corresponents, les possibles projeccions d'aquest treball en el plantejament de noves directrius d'investigació, així com les pertinents referències bibliogràfiques i documentals.
Des d'aquestes línies, i en el marc limitat d'aquestes reflexions, vull evidenciar la meva sincera admiració i agraïment als excel.lents llibres de text i de consulta existents, citats a la bibliografia, sobre diverses matèries relacionades amb l'Economia, l'Agricultura, l'Estadística, l'Enginyeria Rural i la Investigació Operativa, havent estat influït notablement, en els meus estudis, pel brillant treball dels seus autors.
Al llarg d’una investigació acurada, com la que ara presentem, s’acumula tota una sèrie de deutes intel•lectuals i professionals que és molt difícil de descriure en tota la seva extensió. Malgrat això, alguns d’ells em semblen especialment rellevants. Tampoc oblido l’extraordinari deure de gratitud cap als qui van ser guies i mestres, alguns d’ells ja desapareguts.
El meu reconeixement al Director d’aquest treball, el Prof. Dr. Manuel Artís Ortuño, la qualitat humana del qual s’afegeix al meu respecte i admiració intel•lectual vers la seva persona i per la seva tasca docent i d’investigador; al Prof. Javier Martínez Palacio, Director del Centre Associat a Tortosa de la Universitat Nacional d’Educació a Distància, pel seu suport anímic i per les seves sàvies reflexions, que tan decisivament han influït en la meva voluntat de tirar endavant el treball; al Dr. Ramon Miravall, pels seus consells i suggeriments en relació al capítol 11 (Evolució històrica de l’estructura de la propietat agrària); al meu eficient col.laborador Manel Rima, per la cura posada en la composició i impressió del text i, en general, a totes aquelles persones que s’han interessat per l’elaboració de la present tesi doctoral, aportant valuosos consells adreçats a la millor consecució del nostre objectiu. Vull destacar, molt especialment, al Dr. Frederic Borràs, professor de la Universitat de Barcelona, a qui dec la idea inicial de presentar aquest treball a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, erigint-se, en tot moment, en singular “sparring”, animador i coordinador del mateix; sense ell, està clar, mai no hagués estat possible.
Oferim, a la fi, el nostre treball, a totes les persones estudioses dels temes econòmics agraris, pertanyents o no a la Regió catalana de l’Ebre, així com als nostres administradors i polítics, desitjant que pugui reportar un motiu de reflexió i conscienciació als qui -seduïts per una lloable inquietud científico-social- ens dispensin l’immens honor de consultar-lo.
Volver al INDICE DE CONTENIDOS de esta tesis