De la mateixa manera que hem operat fins ara en relació al nombre d’explotacions agràries, en base a les dades dels censos oficials agraris, podríem estimar l'evolució futura de la superfície total ocupada per les explotacions agràries al conjunt de la Regió de l'Ebre i particularment a cadascuna de les comarques que la composen, així com als dos conjunts suprarregionals.
Les dades disponibles, d'entrada, que ja hem vist a l’anterior capítol 2 del nostre llibre i que tornarem a mostrar per tal d’aconseguir una major comprensió i comoditat.
Les especificacions referents a les diferents regressions mínimo-quadràtiques portades a terme per a cada territori analitzat, es poden veure a continuació, per a cadascun dels territoris estudiats. En aquest cas, com abans, es tindrà l'equació lineal genèrica:
y = a + b·t, essent:
y = superfície (Ha.) t = temps (anys)
a)Comarca del Baix Ebre:
ANY (t) SUP. (Ha.) CARACT.
1962 (1) 71.258 a = 83.425,95
1972 (11) 77.229 b = -517,07
1982 (21) 88.510 r = -0,648
1989 (28) 77.397 R = 0,420
1999 (38) 60.477 sty = -154.449,6
2009 (48) 49.675 σty = -128.708
resultant-ne l'equació:
y = 83.425,95 - 517,07·t
que ofereix les següents prediccions:
t = 58 (2019) y = 53.436 Ha.
t = 68 (2029) y = 48.265 Ha.
t = 78 (2039) y = 43.094 Ha.
b)Comarca del Montsià:
ANY (t) SUP. (Ha.) CARACT.
1962 (1) 47.405 a = 46.806,65
1972 (11) 44.244 b = 14,05
1982 (21) 49.551 r = 0,057
1989 (28) 43.999 R = 0,0032
1999 (38) 54.438 sty = 4.198,2
2009 (48) 43.269 σty = 3.498,5
resultant-ne l'equació:
y = 46.806,65 + 14,05·t
que ofereix les següents prediccions:
t = 58 (2019) y = 47.622 Ha.
t = 68 (2029) y = 47.762 Ha.
t = 78 (2039) y = 47.903 Ha.
c) Comarca de la Ribera d'Ebre:
ANY (t) SUP. (Ha.) CARACT.
1962 (1) 64.826 a = 65.849,02
1972 (11) 51.654 b = -582,83
1982 (21) 60.493 r = -0,846
1989 (28) 53.128 R = 0,716
1999 (38) 48.789 sty = -174.091,6
2009 (48) 30.528 σty = -145.076,3
resultant-ne l'equació:
y = 65.849,02 - 582,83·t
que ofereix les següents prediccions:
t = 58 (2019) y = 32.045 Ha.
t = 68 (2029) y = 26.217 Ha.
t = 78 (2039) y = 20.388 Ha.
d)Comarca de la Terra Alta:
ANY (t) SUP. (Ha.) CARACT.
1962 (1) 62.694 a = 66.496,39
1972 (11) 56.061 b = -391,74
1982 (21) 67.940 r = -0,706
1989 (28) 60.805 R = 0,499
1999 (38) 53.644 sty = -117.011,9
2009 (48) 40.249 σty = -97.509,92
resultant-ne l'equació:
y = 66.496,39 - 391,74·t
que ofereix les següents prediccions:
t = 58 (2019) y = 43.776 Ha.
t = 68 (2029) y = 39.858 Ha.
t = 78 (2039) y = 35.941 Ha.
e)Regió de l'Ebre:
ANY (t) SUP. (Ha.) CARACT.
1962 (1) 246.183 a = 262.577,80
1972 (11) 229.188 b = -1.477,57
1982 (21) 266.494 r = -0,731
1989 (28) 235.329 R = 0,535
1999 (38) 217.348 sty = -441.350,2
2009 (48) 163.722 σty = -367.791,8
resultant-ne l'equació:
y = 262.577,80 – 1.477,57·t
que ofereix les següents prediccions:
t = 58 (2019) y = 176.879 Ha.
t = 68 (2029) y = 162.102 Ha.
t = 78 (2039) y = 147.326 Ha.
f) S'observa, a totes quatre comarques integrants de la regió de l'Ebre, un capteniment força erràtic de l'evolució de la superfície ocupada per les explotacions agràries, amb coeficients de correlació molt baixos entre ambdues variables analitzades (a excepció, potser, de la comarca de la Ribera d’Ebre). Això contrasta fortament en allò que es produeix al conjunt provincial i, encara amb més claredat, al conjunt nacional català, com podrem comprovar a l’epígraf següent d’aquest mateix capítol del nostre llibre, on la tendència a la disminució del nombre i superfície ocupada per les explotacions agràries, per als propers anys, sembla prou indiscutible.
En qualsevol cas, i malgrat les consideracions efectuades anteriorment, si observem el quadre 4.9. i comparem els resultats reflectits del darrer cens agrari oficial (any 2009) amb la mitjana aritmètica del període analitzat (1962-2009) s’observa un evident descens de la superfície total de les explotacions agràries de les Terres de l’Ebre, tant a cadascuna de les quatre comarques com al conjunt regional. I això sí que resulta prou significatiu.
NOTA: Les xifres corresponents als anys assenyalats amb (*) són prognosis efectuades al nostre estudi, sobre la base dels ajusts lineals mínimo-quadràtics anteriors.
Així d'altra banda, segons les dades que disposem dels sis primers censos agraris d'Espanya, la grandària mitjana de les explotacions havia estat la que reflecteix el quadre 2.13 de l’anterior capítol 2.
De qualsevol manera, com a conseqüència directa de l'evolució previsible, a la regió de l'Ebre, d'ambdues variables analitzades (nombre d'explotacions i superfície que ocupen), la dimensió mitjana de les explotacions pot evolucionar del següent mode:
QUADRE NÚM.: 4.10.
PROGNOSI DE LA GRANDÀRIA MITJANA DE LES EXPLOTACIONS A LA REGIÓ DE L'EBRE (Ha.)
|
ANY |
|
|||
COMARCA |
2009* (actual) |
2019 |
2029 |
2039 |
(% anyal) |
Baix Ebre |
8,78 |
9,82 |
10,94 |
12,76 |
+1,25 |
Montsià |
11,54 |
15,63 |
23,92 |
50,48 |
+5,04 |
Ribera d'Ebre |
12,91 |
14,86 |
15,63 |
17,03 |
+0,93 |
Terra Alta |
17,51 |
21,10 |
22,42 |
24,27 |
+1,09 |
Vegueria |
11,63 |
13,90 |
16,44 |
21,03 |
+2,00 |
(*) Considerant totes les explotacions, amb i sense terres.
FONT: Elaboració pròpia.
A continuació, es pot veure un gràfic històric que inclou també l’evolució previsible de la grandària mitjana de les explotacions agràries existents a les quatre comarques de la regió catalana de l’Ebre i el seu conjunt regional, en base a les xifres reflectides al quadre anterior 4.10. així com
al quadre 2.13. del capítol segon del nostre llibre.
NOTA: Les xifres corresponents als anys assenyalats amb (*) són prognosis efectuades al nostre estudi, sobre la base dels ajusts lineals mínimo-quadràtics anteriors.
El quadre i gràfic anteriors ens fan ben palès que, d'una manera minsa (llevat, potser, del cas de la comarca del Montsià, amb un creixement molt més acusat a causa, fonamentalment, de la disminució del nombre d’explotacions, qüestió aquesta que caldria revisar a nivell del cens) però generalitzada a tot el territori regional, la dimensió mitjana de les explotacions agràries té tendència a créixer en el futur, encara que potser a un ritme inferior al desitjable per a la formació d'economies d'escala o d’acumulació, i per facilitar els processos de mecanització, tot seguint les orientacions productives i estructurals que es deriven de la política agrària comunitària (PAC). La darrera columna del quadre anterior ens assenyala, endemés, l'increment percentual acumulatiu anyal d'aquesta variable, per a cada cas, previsible al llarg del període analitzat, a partir de l’any 2009, de 30 anys de durada. Si comparem aquests creixements amb els que es produïren realment al període 1962-2009 (veure el quadre esmentat 2.13.) albirem increments més acusats, en tots els casos, per al futur.
Caldria, doncs, per part dels poders públics, emprendre una decidida política estimuladora de l'increment de la dimensió de les explotacions agràries, amb tots els avantatges de tipus fiscal i social que s'escaiguin.