Una vegada obtingut aquest programa òptim, veurem la influència dels preus en el mateix. Suposarem dos casos, segons que variï un sol dels preus o els dos a la vegada. A saber:
a) Variació d'un sol preu (per exemple el d'H1):
Suposem que existeix una unitat productiva més d'X1; per un raonament semblant a l'anterior, arribarem a un MAX Z en el qual ens ve arrossegada aquesta nova unitat utilitzada. Així:
Si en lloc d'una fossin dues les noves unitats productives d'X1, tindríem:
i en ambdós casos el programa serà l'òptim sempre que els coeficients de les Xi i Xj a les anteriors expressions siguin no positius. Per tant, en generalitzar:
límits, respectivament, negatiu i positiu del coeficient C1, que ens permet determinar les variacions límits del preu d'H1. Així és:
97.000 - 86.796 = 10.204 C1 97.000 + 3.000 = 100.000
D'aquesta manera, es tindrà:
-Preu mínim de :
-Preu màxim de :
O sigui, el preu de l'H1 per sota dels 0’725 €/Kg., o bé pel damunt dels 1’525 €/Kg., tot i romanent constant el preu de l'H2, ens obligarà a variar el programa productiu si volem obtenir el màxim benefici en la gestió.
Si suposem, a continuació, que s'incrementen les unitats productives d'X2, obtindrem els límits de C2 d'una manera semblant a l'anterior procediment.
Així, tindrem:
D'aquesta manera:
O sigui, el preu de l'H2 ha de baixar -romanent constant el de l'H1- per sota de les 1’106 €/Kg., o bé pujar a més de les 6’441 €/Kg., a fi que haguéssim de variar el programa productiu òptim anteriorment calculat.
Resulta evident que, en el primer cas (variació del preu de l'H1) obtenim un augment del benefici màxim de:
i quan varia el preu de l'H2:
que resulta ésser un cas, aquest segon, més favorable (major) que l'anterior.
b) Variació simultània d'ambdós preus (H1 i H2):
En aquest cas, les variacions dels coeficients C1 i C2 de (3) no han d'ultrapassar la negativitat dels coeficients de Xi i Xj de (4). Per tant, podrem conservar el mateix programa sempre que es mantinguin les relacions següents:
(5)
que han estat obtingudes en considerar en (3) les variacions que podien experimentar els coeficients C1 i C2.
A partir de les relacions (5), simplificades, obtenim les següents:
- 49 C1 + 5 C2 4.253.000
C1 - C2 3.000
En elles estan inclosos els casos anteriorment estudiats. Podem veure que s'ha d'augmentar enormement C2 -i per tant, el preu d'H2- per a que l'empresari hortícola deltaic es vegi obligat a variar el programa productiu de la seva explotació; encara que, un lleuger augment de C1 -o sigui, del preu de l'H1- farà variar el programa, fet degut a l'ajustada que està la capacitat de treball en l'exemple real estudiat.
Creiem, finalitzant aquest apartat del nostre treball, que la utilitat de l'aplicació de les diferents tècniques d'Investigació Operativa a la racionalització de la gestió agrària, com ara la Programació Lineal, resulta de tot punt innegable. I quant al futur de la seva aplicació, sembla endevinar-se, sense gran esforç, que els efectius humans que romanguin en el futur a l'agricultura seran individus intel·ligents i preparats, que adoptaran la utilització de serveis per a les tasques bàsiques i els procediments de gestió més eficaços, amb la col·laboració definitiva del tècnic i especialista, convenientment auxiliats per tots els instruments que la ciència i la informàtica d'avui posen al seu abast. Però, tot això tindrem ocasió de comentar-ho a les pàgines següents del nostre llibre.